Kim Jong-un encara no pot mossegar
Pyongyang podrà bombardejar Washington d’aquí dos anys: fins llavors no hi haurà guerra, diu Seül
Barcelona“El seu pare, Kim Jong-il, feia servir l’amenaça nuclear com una eina dissuasòria, però Kim Jong-un és molt diferent del seu pare. Ell creu que el seu país necessita la bomba atòmica per protegir-se” i “està disposat a utilitzar-la”. Amb aquestes paraules gens tranquil·litzadores desembarcava fa uns dies a la Casa Àsia de Barcelona Cheong Seong-Chang, assessor del govern de Corea del Sud i analista del Sejong Institute, un dels think tanks sud-coreans més importants en temes de seguretat nacional.
Malgrat tot, sembla que, almenys de moment, Kim Jong-un també borda sense poder mossegar, si agafem la mateixa expressió que un ministre nord-coreà va fer servir fa uns dies, quan va considerar “lladrucs de gos” les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump. Tot i l’escalada verbal i militar dels últims dies -en què Trump advertia que “destruirà totalment” Corea del Nord i Pyongyang responia que això és “una declaració de guerra”-, l’expert sud-coreà assegura que, ara mateix, “la possibilitat d’una guerra a la regió és molt baixa” perquè el règim de Pyongyang encara no està capacitat per suportar una guerra prolongada. “Els míssils de Corea del Nord encara no són fiables”, apunta Cheong.
Si Kim Jong-un ataca ara, diu l’analista, sap que s’arrisca “a una guerra amb els Estats Units (que no pot guanyar) o a una operació nord-americana d’assassinat del líder nord-coreà” a través, per exemple, d’una bomba teledirigida.
La guerra podria ser d’aquí dos anys
Una altra cosa és el que pot passar quan l’exèrcit nord-coreà hagi aconseguit desenvolupar els míssils intercontinentals nuclears que ara té en fase de prova. Cheong és taxatiu: “Corea del Nord encara no té aquests míssils, així que encara no hi haurà guerra, però quan els aconsegueixi, sí”. I quan serà això? Al ritme actual d’inversió i proves militars de Pyongyang, “d’aquí un o dos anys tindran aquests míssils”, pronostica l’expert.
Coneguts tècnicament com els ICBM (míssils balístics intercontinentals), es tracta de coets normalment nuclears que poden cobrir distàncies superiors als 5.500 quilòmetres. Els que Corea del Nord té en fase de desenvolupament cobririen distàncies d’11.500 quilòmetres: el que els separa de les grans capitals dels EUA.
“Quan els míssils intercontinentals de Corea del Nord puguin arribar a Washington i Nova York”, Cheong veu probable que Kim Jong-un ataqui Corea del Sud, un país que no té capacitat nuclear. “Llavors els EUA tindran un dilema, perquè si ajuden el seu aliat posen en risc la seva població”, apunta l’analista. El també assessor del govern sud-coreà és del parer que Seül hauria de desenvolupar armes nuclears per poder defensar-se, una posició que el seu president, Moon Jae-in, ara per ara no comparteix.
L’única opció per evitar aquest escenari, segons Cheong, és frenar completament el subministrament de combustible per a la indústria militar nord-coreana, que ara li arriba sobretot de la Xina, però també de Rússia. Les últimes sancions aprovades per l’ONU, a les quals es van sumar russos i xinesos, ja redueixen les importacions de petroli de Pyongyang en un 29%, però per poder aturar el seu programa nuclear “cal un embargament total”. Només així el règim no aconseguiria desenvolupar els míssils i alhora l’economia del país quedaria tan afectada que Pyongyang es veuria obligada a un compromís amb la comunitat internacional, opina Cheong.
La possibilitat que el canvi de règim vingui des de dins mateix de Corea del Nord, Cheong la veu remota. Segons ell, tot i les purgues polítiques que ha fet des que va assumir el poder el 2012, el jove Kim Jong-un “ha assentat del tot el seu lideratge al llarg sobretot de l’últim any” i avui “el 60% dels nord-coreans donen suport al seu líder”. Amb tot, en un règim totalitari i hermètic com el nord-coreà qualsevol enquesta s’ha de posar en quarantena.
