Publicitat
Publicitat

Amèrica Llatina

L'Argentina denunciarà el Regne Unit a l'ONU per la "militarització" de les Malvines

La presidenta Cristina Fernández vol arribar al Consell de Seguretat. Londres justifica l'enviament d'un destructor i les maniobres militars del príncep Guillem com a "defensives"

L'Argentina i el Regne Unit continuen apujant el to sobre la sobirania de les illes malvines, ara que s'acosta el 30è aniversari de la guerra que va enfrontar els dos països. La presidenta, Cristina Fernández, ha anunciat que presentarà una protesta formal a l'ONU per la "militarització de l'arxipèlag", un gest que s'ha respost des de Londres, que ha ratificat que "Malvines és britànica". Londres insisteix que només negociarà la sobirania si els habitants de l'illa ho reclamen. La Gran Bretanya ocupa l'arxipèlag des del 1833.

L'Argentina vol arribar fins al Consell de Seguretat
per denunciar la "militarització de l'Atlàntic Sud" davant el fet que Londres hagi enviat a l'arxipèlag l''MS Dauntless', el destructor més modern de la marina reial britànica . "Vull demanar al primer ministre [David Cameron] que doni una oportunitat a la pau i no a la guerra", ha dit la presidenta argentina en una discurs retransmès per la cadena nacional de ràdio i televisió. Fernández també qüestiona la recent arribada a Malvines del príncep Guillem d'Anglaterra, en tasques d'instrucció militar a les illes ocupades pels britànics des de 1833.

"Estan militaritzant l'Atlàntic Sud una altra vegada. No podem interpretar d'una altra manera l'enviament d'un destructor, immens i moderníssim, acompanyant l'hereu reial, que ens hauria agradat veure vestit de civil i no amb uniforme militar", va dir la mandatària davant de ministres, diplomàtics, representants de l'oposició i excombatents de la guerra del 1982.

Londres ho justifica dient que "la presència militar del Regne Unit a les illes Falkland (Malvines) només existeix amb l'objectiu de defensar els drets i llibertats dels habitants de les illes per determinar el seu propi futur polític, social i econòmic" , diu el govern en una carta enviada a l'ONU. L'escrit també argumenta que els exercicis militars amb míssils de curt abast són habituals a les illes des de la guerra.


Més continguts de