Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

L'Àsia Central, entre Putin i els Estats Units

Els Estats Units estan decidits a evitar que la retirada de l'Afganistan el 2014 no representi desaparèixer de l'escena política i militar de l'Àsia Central. I per això ja han començat a fer tractes amb antigues Repúbliques soviètiques, fins ara aliades de Rússia. Tot i reconèixer que l'àrea que té en el punt de mira és zona d'influència de Moscou, Washington no està disposat a renunciar a cap bocí de la seva presència aconseguida fa dotze anys arran de l'11-S.

Aleshores un Vladímir Putin que acabava d'arribar al Kremlin i amb el poder no del tot consolidat va oferir a Bush racons estratègics de l'antic imperi des d'on els nord-americans poguessin desplegar l'ofensiva contra l'Afganistan dels talibans i de Bin Laden. Va ser l'anomenada "gendarmeria compartida", una aliança de circumstàncies de la qual no queda res. L'únic que ara comparteixen les dues potències és la desconfiança i la mútua vigilància: els uns fan passos per defensar velles posicions i els altres per ocupar-ne de noves. Els nord-americans mai han perdut de vista el valor geoestratègic de l'Àsia Central ni el seu potencial econòmic.

Per això no és gens estrany que a finals de juny l'Uzbeskistan anunciés que es retirava de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva -l'OTSC- una mena d'OTAN postsoviètica creada fa deu anys. Formalment l'argument ha estat no voler ser esquitxats per la situació a l'Afganistan. Però l'autèntic motiu són les negociacions amb els nord-americans, de cara a cedir-los Kartxi-Khanabad, una base que ja havien utilitzat durant la guerra contra els talibans i que a a partir del 2005 el govern de l'Uzbekistan va tornar a llogar a Rússia. Per a la Casa Blanca disposar de Kartxi-Khanabad és clau en la logística d'un possible xoc armat amb l'Iran. Per a Moscou, la sortida de l'Uzbekistan de l'OTSC suposa una profunda esquerda en la Unió Euroasiàtica -el mercat comú promogut per Putin amb antigues Repúbliques de l'URSS- i alhora haver de contemplar com els nord-americans s'instal·len dins del que havien estat les fronteres imperials. Però aquest cop sense cap pacte de "gendarmeria compartida".

Assegurança per a les elits

Els EUA també tenen els ulls posats al Kirguizistan, que estaria rebent ofertes temptadores. A més de no moure's de la base de Manas -que ha estat cabdal en l'ocupació de l'Afganistan- Washington no dissimula que voldria quedar-se amb les de Karol, Kara-Balt i Maili-Suhu, ara llogades els russos. S'encarregarien de tancar l'operació funcionaris proamericans col·locats en llocs claus durant el breu mandat de la presidenta Roza Otunbàieva. El Tadjikistan -tot i ser un protectorat rus- també hauria entrat en les transaccions amb insinuacions de llogar a Washington l'aeroport militar d'Aini, però tot fa pensar que el règim d'Emmomali Rakhmónov es conformarà amb la contraoferta del Kremlin.

Perquè aquest és el fons de la qüestió: les corruptes elits centroasiàtiques veuen en la presència nord-americana al seu territori unes garanties de perpetuar-se que mai els podrà donar Rússia i encara menys la Unió Europea. Només amb un cop d'ull a la història de Llatinoamèrica el segle XX els oligarques uzbeks, kirguisos i tadjiks saben que tenir a prop els nord-americans és com una pòlissa d'assegurança dels seus privilegis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT