Publicitat
Publicitat

MÓN

L'Atlantis s'acomiada de les estrelles i tanca una era de l'exploració espacial

Després d'una última missió de 13 dies, el transbordador ha aterrat al centre Kennedy i ha deixat enrere un model de viatges a l'espai que ha durat tres dècades

Quan les rodes del transbordador Atlantis han tocat la pista d'aterratge del Centre Kennedy, a Florida, segur que més d'un treballador de la NASA ha deixat caure alguna llàgrima. El final de la missió STS-135 no ha sigut un punt i seguit sinó un punt i final a un model d'exploració espacial que ha durat tres dècades. Els transbordadors, doncs, s'acomiaden dels estels i durant els pròxims deu anys seran les naus russes Soyuz les que hauran de portar els materials necessaris a l'Estació Espacial Internacional (EEI), fins que la iniciativa privada nord-americana hagi desenvolupat un nou model de nau.

L'Atlantis anava carregat, en aquesta última missió, amb quatre astronautes: el comandant Chris Ferguson, el pilot Dough Hurley i els especialistes de missió Sandra Magnus i Rex Walheim. Ells han sigut els encarregats d'encendre els motors de la nau quan orbitava a una velocitat de 27.000 quilòmetres per hora. La velocitat de la nau s'ha reduït de manera dràstica i la força de la gravetat ha fet que comencés a caure cap a la Terra. Durant el descens, la fricció de l'atmosfera ha elevat la temperatura fins als 2.000 graus.

L'última missió
L'últim vol de l'Atlantis ha portat fins a l'EEI més de 4.000 quilos de subministraments i equips, entre els quals destaca la més d'una tona de menjar que han pujat fins al complex orbital. El material servirà perquè l'EEI continuï operativa l'any que ve. Més enllà d'aquest termini i fins l'any 2020, en què es preveu que l'estació quedi obsoleta, hauran de ser les naus russes Soyuz les que s'encarreguin del manteniment de l'EEI.

La història dels transbordadors
El programa dels transbordadors va arrencar el 1981 amb l'enlairament del Columbia, model al qual van seguir el Challenger (1983), el Discovery (1984), l'Atlantis (1985) i l'Endeavour (1992), que es van convertir en la bandera de l'exploració espacial dels EUA. El Challenger i el Columbia formen part de la història negra de l'espai: el primer va explotar 73 segons després d'enlairar-se el gener del 1986 i el Columbia es va desintegrar el febrer del 2003 quan entrava a l'atmosfera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT