Publicitat
Publicitat

L'Equador deixa Julian Assange sense internet

El govern de Rafael Correa no vol que el fundador de Wikileaks faci mal a la candidatura de Hillary Clinton

El govern de l'Equador, que va donar asil polític al fundador de Wikileaks, Julian Assange, l'ha deixat cec i mut. Quito ha confirmat que des de dilluns ha tallat l'accés a internet del filtrador, que viu des del 2012 refugiat a l'ambaixada equatoriana de Londres, per evitar ser extradit a Suècia. Assange està processat per una denúncia d'abusos sexuals que ell considera un muntatge per castigar-lo per haver filtrat secrets de l'espionatge nord-americà.

El govern de Rafael Correa no vol que Assange influeixi sobre la campanya de les eleccions presidencials nord-americanes del 8 de novembre. Wikileaks va publicar fa unes setmanes una filtració de correus electrònics dels demòcrates.

En un comunicat oficial, el ministeri d'Exteriors equatorià explica que fa unes setmanes Wikileaks va publicar "una sèrie de documents que han impactat en la campanya nord-americana" i que per respecte "al principi de no-intervenció en afers interns d'altres estats", ha decidit "restringir temporalment l'accés a algunes xares de comunicació privades" a la seva ambaixada al Regne Unit. Quito assegura que "això no impedeix Wikileaks, com a organització, continuar amb les seves activitats periodístiques". Alhora referma "l'asil concedit a Julian Assange i reitera la seva intenció de preservar la seva vida i integritat física fins que arribi a un lloc segur".

L'apagada d'Assange arriba després de la publicació al portal de les filtracions de correus electrònics del Partit Demòcrata, després de la convenció del juliol, i d'alguns missatges de l'assessor de campanya de Clinton John Podesta.

Wikileaks ja havia advertit fa unes setmanes que el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, va demanar a l'Equador que restringís l'accés d'Assange a internet quan es va trobar amb representants de Quito en el marc de les negociacions del procés de pau entre el govern de Colòmbia i les FARC.

No queda clar qui va filtrar els correus demòcrates. Washington n'acusa directament la Rússia de Vladímir Putin, que els demòcrates presenten com un aliat del candidat republicà, Donald Trump. La campanya de Clinton ha acusat Rússia d'utilitzar 'hackers' i el mateix Assange per fer campanya a favor del magnat novaiorquès.

Els correus han provocat la dimissió d'alts càrrecs demòcrates, perquè demostraven les maniobres de l'aparell del partit per perjudicar Bernie Sanders, el gran rival per l'esquerra de Hillary Clinton a les primàries. Els últims missatges filtrats alimentaven la imatge d'una Clinton protegida per l’establishment i que rep el tracte de favor de la casta.

Wikileaks va saltar a la fama per la publicació (coordinada amb grans capçaleres de referència mundial) dels missatges interns de l'exèrcit nord-americà a l'Iraq filtrats per Chealsea Manning, la soldada que avui compleix condemna per traïció als Estats Units, inclòs el vídeo titulat "Assassinat col·lateral", que mostrava l'atac des d'un avió nord-americà a un equip de periodistes iraquians.

Més continguts de