L'eurozona, dividida sobre com endurir la disciplina fiscal
Els socis de l'euro estan d'acord en la necessitat d'impulsar normes més estrictes, però segueixen enfrontats sobre la manera com fer-ho
Els països de l'euro estan d'acord en el fons de la qüestió, endurir les normes de disciplina fiscal, però estan profundament dividits en la forma. En la primera jornada de la cimera que ha començat aquest dijous a Brussel·les per aconseguir un acord per aprofundir en la integració fiscal i econòmica de l'eurozona, el president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, no ha aconseguit concretar com s'impulsarà la disciplina fiscal, si amb una reforma dels tractats o amb un nou tractat només per a la zona euro, encara que s'hi podrien sumar la resta d'estats membres.
Tot i la urgència d'arribar a un pacte creïble per convèncer els mercats de la solvència de l'euro, la UE està profundament dividida sobre quina és la millor fórmula per incloure a la legislació europea les mesures que proposen la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy. París i Berlín volen introduir sancions automàtiques per als països incomplidors i volen que tots els socis de l'euro incloguin a la seva legislació l'obligació de situar el dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut. Fonts comunitàries asseguren que hi ha acord en el conjunt de mesures que han posat sobre la taula Merkel i Sarkozy, però no en el camí per posar-les en marxa.
Davant les discrepàncies sobre la possible reforma dels tractats, Van Rompuy ha optat per aparcar la discussió aquesta nit i reprendre-la aquest divendres, segona jornada de la cimera. Els mercats esperen ansiosos la resposta de la UE. Volen un senyal clar per part dels països de l'euro sobre la seva capacitat per sortir de la crisi i garantir l'estabilitat de la moneda única. La UE també estudia mesures a curt termini per poder fer front a la crisi del deute. Es podria avançar a l'any que ve la posada en marxa del fons de rescat permanent, prevista inicialment per al 2013, i es podria reforçar el Fons Monetari Internacional perquè pugui fer préstecs bilaterals als països europeus amb problemes de deute.
