Internacional 23/07/2017

L’Iraq afronta nous conflictes territorials tot i recuperar el control sobre Mossul

El govern de Bagdad ha de conciliar xiïtes, sunnites i kurds després d’expulsar l’EI de bona part del país

Lara Ribas
4 min
Un nen carregant un farcell enmig de les destrosses de la guerra a Mossul, ahir.

BarcelonaEls combats militars a la rodalia de Mossul encara no s’han aturat dues setmanes després que les forces iraquianes recuperessin el control de la ciutat sobre l’autodenominat Estat Islàmic (EI), el 9 de juliol. I, com adverteix Eckart Woertz, especialista del Cidob sobre el Pròxim Orient, “la violència continuarà d’una manera o una altra mentre la gent no senti que es tracta d’un alliberament de veritat i que té realment un paper a l’Iraq del futur”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’EI ha perdut posicions a la regió: ja no domina la capital que havia designat per al seu “califat” i pràcticament no té presència a l’Iraq. “Per descomptat -subratlla Woertz-, amb aquesta pèrdua el grup jihadista queda debilitat, però encara té territori a la frontera amb Síria i dins d’aquest país podria sobreviure com a grup mafiós, especialment en àrees urbanes”. Per això la seguretat segueix sense estar garantida, tal com constata Stephanie Remion, cap de la missió de Metges Sense Fronteres (MSF) a l’Iraq.

Els civils que van abandonar Mossul fugint de la guerra -l’ofensiva per recuperar el control de la ciutat ha durat nou mesos, de l’octubre al juliol- encara no s’atreveixen a tornar dels campaments. “La situació -alerta Remion-és molt alarmant”, perquè s’han destruït unes 5.000 cases al casc antic i 10.000 més a la resta de la ciutat. No hi ha ni aigua ni electricitat a la majoria de barris. I, segons la responsable de MSF, els serveis disponibles són “insuficients” per cobrir totes les necessitats. Woertz afegeix que els cristians -que són minoria al país, igual que els sunnites- temen la convivència: “Imagina que el teu veí donava suport a l’EI i els seus combatents han matat la teva família; és difícil viure un altre cop amb ell”.

El pes de la reconstrucció

El pes de la reconstrucció La vida a Mossul és plena de riscos, però el primer ministre de l’Iraq, Haider al-Abadi, va prometre que el govern de seguida començaria la reconstrucció per garantir “l’estabilitat, la seguretat, la justícia i el desenvolupament del país”. Per restablir les infraestructures bàsiques de Mossul i la seva província es necessiten tres anys, segons el vicegovernador de Nínive, Hasan al-Elaf. Els experts asseguren que el procés serà lent i llarg, però confien que arribin nous actors per ajudar-hi. “Per recuperar la normalitat, els hospitals són una prioritat -subratlla la cap de MSF a l’Iraq- perquè ara mateix només n’hi ha dos d’operatius a l’oest de Mossul i la ciutat encara està plena de ferits relacionats amb la guerra, que han patit cremades o sobreviscut a explosions i enderrocaments”. L’ONG ja està donant suport al departament de Salut governamental per restablir els serveis sanitaris com més aviat millor.

Malgrat l’emergència humanitària, però, no s’espera gaire ajuda externa. L’investigador del Cidob explica que “no hi ha voluntat política d’actors com la Unió Europea i que, en el cas dels veïns, no tenen gaires diners a causa del preu del petroli, que és molt baix”. La influència a l’Iraq de l’Iran -etern enemic regional dels països del Golf- representa un obstacle per a la possible inversió econòmica dels veïns, però el govern iraquià confia en els projectes de les empreses del país persa per reconstruir Mossul.

Tot i així, Woertz opta per una solució interna: “Els iraquians han de trobar un compromís polític i han de reconstruir ells mateixos el país”. Un “gran repte” tenint en compte el nivell de corrupció del govern xiïta de l’Iraq -“al·lucinant”, segons l’analista- i els nous riscos que hi han sorgit, com el conflicte amb la població kurda, que vol satisfer les seves aspiracions independentistes al nord del país.

Després del conflicte queda una greu crisi humanitària al país

Després del conflicte queda una greu crisi humanitària al paísLa majoria de gent que ha fugit de la guerra ho ha perdut tot. MSF -que gestiona un dels hospitals de l’oest de Mossul- intenta donar el màxim de cobertura a tota la ciutat.

Quasi un terç dels desplaçats han sortit de la província de Nínive -Mossul n’és la capital-, on la lluita ha sigut més intensa i acarnissada. Segons l’Organització Internacional per les Migracions, al voltant d’1,8 milions viuen en cases, mentre que uns 680.000 ho fan en camps, i més de 470.000 en edificis precaris.

L’Estat Islàmic queda fragmentat a la regió

A Síria el grup jihadista concentra la majoria d’esforços a Raqqa, amb l’objectiu de no perdre el que es podria considerar el seu últim bastió. De totes maneres, les forces governamentals, auxiliades per la coalició internacional que encapçalen els Estats Units, estan fent avenços significatius. Ja han alliberat centenars de civils que estaven atrapats a la ciutat i dominen més d’una tercera part d’aquesta localitat, on van començar l’ofensiva a principis de juny.

El grup jihadista volia construir un estat però -com puntualitza Eckart Woertz-“mai va ser-ho i encara menys ho serà, almenys a l’Iraq”. Tot i així, l’analista del Cidob adverteix que “encara cal veure què passarà a Síria perquè allà l’EI conserva territori”. De fet, resisteix a l’est i comença a aflorar també a la frontera amb el Líban. L’exèrcit libanès, no obstant, ja ha mogut peça per intentar aturar els intents dels terroristes de penetrar dins el seu territori. Ha realitzat diversos bombardejos contra l’EI i segueix en alerta per si ha de respondre a qualsevol ofensiva.

stats