L’ONU pot continuar sent cosa d’homes
Nova YorkFa només uns mesos, el retrat robot que es feia del candidat ideal per ser el nou secretari general de l’ONU incloïa gènere i procedència: que fos una dona i de l’est d’Europa. Dona, perquè després de 70 anys i vuit secretaris generals, semblava que els tocava el torn, i més de 50 països han fet una campanya activa reclamant que fos així. I de l’Europa de l’Est perquè és el que marca la regla no escrita de distribució geogràfica.
Un cop en marxa les votacions de tempteig, aquell retrat es va descolorint. El candidat més ben situat és el portuguès António Guterres, ex primer ministre socialista de Portugal i responsable durant una dècada de l’oficina de refugiats de les Nacions Unides, on ha adquirit una molt bona reputació interna. Un insider, doncs, que a la tercera votació del Consell de Seguretat, el 29 d’agost, va sumar 11 vots a favor i només 3 en contra.
Opac i tortuós sistema d’elecció
El punt dèbil d’aquesta sòlida candidatura és que un dels vots negatius podria venir de Rússia, un dels cinc països amb dret a veto. No es pot certificar oficialment, perquè les votacions, seguint l’opac i tortuós sistema que s’utilitza per elegir el secretari general de l’ONU, són secretes, però les indicacions que s’han filtrat van en aquesta direcció. L’interrogant seria si és un vot tàctic, per advertir que Moscou voldrà compensacions, o un no definitiu, i deixar clar que Rússia exigeix que el nou responsable de les Nacions Unides vingui de l’est.
La pròxima ronda de votacions, la quarta, serà aquest setembre i probablement ja incorporarà una distinció en el color de les paperetes: entre les vermelles del cinc membres permanents i les blanques dels rotatoris. Llavors sí que se sabrà oficialment si Guterres o els altres nou candidats que queden en cursa reben vots en contra de països amb dret a veto.
La sorpresa d’aquesta tercera ronda de votacions ha sigut el ministre d’Afers Estrangers eslovac, Miroslav Lajcak, que amb un espectacular salt a la segona posició s’ha situat com a alternativa en cas que Rússia veti Guterres.
Per trobar la primera dona s’ha de baixar al tercer esglaó, on han empatat la búlgara Irina Bukova i el serbi Vuk Jeremic. Bukova apareix com l’última esperança per als defensors que una dona ocupi la Secretaria General de l’ONU, però lluny de les posicions de favorit. Des del moment en què van començar les votacions, ni Bukova ni les altres cinc dones que s’hi presentaven van aconseguir bon resultats.
El cert és que el peculiar sistema d’elecció del màxim responsable de l’ONU deixa oberta la porta a les sorpreses, fins i tot a l’aparició de candidats d’última hora. Tot i que aquest any, en un intent d’injectar transparència a la més opaca de les eleccions, s’ha obligat els aspirants a presentar la candidatura i defensar-la en audiències públiques i debats televisats, la decisió final continua en mans del Consell de Seguretat.
Molt conscients d’aquesta espasa de Dàmocles, cap dels candidats no planteja reformes radicals ni eliminar el dret a veto, i fan prova de realisme. Al debat del 13 de juliol, l’ara favorit António Guterres va explicitar els límits del poder avisant que “el secretari general no és el comandant en cap”.
No ho és, però sí que és el responsable d’un secretariat de més de 41.000 funcionaris, a més de tenir 119.000 membres de les forces de pau desplegats en 16 missions, i ha d’afrontar problemes tan globals com el dels refugiats, les pandèmies, el canvi climàtic i la protecció dels drets humans. Per complir amb uns reptes tan impossibles, li tocaria fer més de general que de secretari, sempre que l’hi permeti el Consell de Seguretat.
