CIMERA DE CHICAGO
Internacional 22/05/2012

L'OTAN cedirà el control a l'Afganistan L'any 2013

L'Afganistan serà responsable de la seguretat del país a mitjans del 2013. Tot i així, les tropes de l'OTAN seguiran amb la missió de suport fins al 2014. França es distancia de la coalició militar.

Núria Ferragutcasas
3 min
UNA MICA MÉS DE TEMPS
 Obama ha aconseguit el seu objectiu per a la cimera de Chicago: la confirmació que es "marxarà sense pressa" de l'Afganistan.

WASHINGTONEls líders de l'OTAN i dels seus aliats van decidir ahir a Chicago cedir el control de la seguretat de l'Afganistan a l'exèrcit afganès a mitjans del 2013 i van reafirmar la retirada total de les seves tropes a finals del 2014. El relleu del comandament suposarà l'inici de la fi d'una guerra de més de deu anys al país asiàtic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les tropes internacionals passaran a tenir un paper més secundari, tot i que garantiran que les forces afganeses "tinguin el suport que necessitin per adaptar-se a les noves responsabilitats". Actualment, l'exèrcit i la policia afganesa ja controlen la seguretat d'un 75% de la població. La nit abans, el general nord-americà John Allen, cap de les forces de l'Aliança Atlàntica a l'Afganistan, va explicar: "El canvi de missió de combat a una de suport no significarà que els nostres soldats deixin de combatre; continuaran implicats en la guerra".

Així, les forces de la coalició internacional desenvoluparan principalment una tasca d'entrenament, assessorament i assistència, però també lluitaran si és necessari. Durant aquesta transició, es produirà també la reducció de les tropes aliades de manera "gradual" i "responsable" fins a la sortida completa el 31 de desembre del 2014.

El president dels Estats Units, Barack Obama, va assegurar que les forces internacionals han debilitat la insurgència dels talibans i que l'exèrcit afganès és avui "més fort". Obama va manifestar que havia trobat un "ampli consens" en l'organització militar al seu pla per garantir la seguretat de l'Afganistan, tot i la decisió de França de retirar les tropes dos anys abans del previst.

L'absència d'Hollande

El president francès, François Hollande, va escenificar el seu distanciament de les decisions de l'OTAN amb la seva absència en les intervencions inicials del president Barack Obama i del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen. La seva cadira era l'única buida a l'inici de la segona jornada de la cimera dedicada essencialment a la situació de l'Afganistan.

Hollande ha resistit a les pressions dels últims dies dels seus aliats, sobretot dels EUA, i ha anunciat que pensa complir la seva promesa de sortir de l'Afganistan a final d'any. Si és el principi d'un aïllament de França de l'OTAN i, per tant, d'una reducció de la seva participació a l'Aliança, s'haurà de veure en els pròxims mesos.

Hollande, doncs, trenca amb la diplomàcia atlantista del seu successor. Tot i així, va prometre a Obama i a la resta dels líders del Grup dels Vuit que el seu país buscarà altres vies d'ajuda per aconseguir la seguretat de l'Afganistan.

Per la seva banda, Obama i Rasmussen van ratificar el compromís de la comunitat internacional amb l'Afganistan després de la retirada de les tropes el 2014. La guerra haurà acabat, segons Obama, però això no suposarà abandonar el poble afganès a la seva sort.

"Sota les meves ordres, les tropes dels EUA han començat a bombardejar els camps terroristes d'Al-Qaida i les infraestructures militars del règim talibà". Així, el 7 d'octubre de 2001, el president nord-americà George W. Bush va declarar la guerra a l'Afganistan com a represàlia pels atemptats de l'11-S. L'objectiu principal era destruir el santuari de l'organització terrorista capitanejada per Ossama bin Laden. "No ens rendirem, no fallarem. La pau i la llibertat triomfaran", va advertir Bush.

El desig dels americans i dels seus aliats de democratitzar el país, però, queda molt lluny, enterrat després d'anys de tossuda inestabilitat a la zona. La coalició militar internacional ja només vol salvar els mobles i deixar un Afganistan relativament segur.

Tot i així, molts analistes dubten que les forces afganeses puguin assegurar la seguretat del país sense l'ajuda internacional i creuen que el país podria caure en una altra guerra civil. Davant aquesta plausible situació, el president Obama va intentar ahir aconseguir ajuda econòmica dels països de l'OTAN per finançar les tropes afganeses entre el 2015 i el 2018. Els EUA calculen que el cost d'aquest suport militar i d'entrenament dels soldats locals serà d'uns 4.000 milions de dòlars. La declaració final de l'OTAN no es va referir a les aportacions financeres, tot i que Alemanya i el Japó van anunciar incrementar el seu suport.

D'altra banda, els líders de l'Aliança Atlàntica es van congratular per l'èxit de la intervenció a Líbia i, tot i mostrar-se preocupats per la situació de Síria, van assegurar que no pensen iniciar cap acció militar contra el règim.

Protestes al carrer

Chicago ha estat assetjada per la policia durant la celebració de la cimera de l'OTAN. Això no va impedir, però, que milers de persones protestessin pels carrers del centre contra la guerra i l'aliança militar. La manifestació de diumenge va ser una de les més grans dels últims anys. Diverses organitzacions com Veterans contra la Guerra o Ocupa Wall Street van donar suport a les protestes, que van acabar amb 45 detinguts i dos policies ferits.

stats