L’abstenció, l’altre rival que ha de batre Macron
El front contra Le Pen es conjura per mobilitzar l’electorat a les presidencials i a les legislatives del juny
ParísÚltim dia de campanya a França, amb un Emmanuel Macron que es distancia de Marine Le Pen, segons les enquestes. Però les crides a l’abstenció -el tercer candidat - i al vot en blanc fetes pel candidat de l’esquerra Jean-Luc Mélénchon i la possible desmobilització d’una part de l’electorat que dona per derrotada la ultradreta obliguen a no donar cap vot per perdut ni res per guanyat. “És un moment essencial per a França, per a Europa i per a la democràcia”.
L’ex primer ministre Manuel Valls alertava així de la importància dels comicis de demà en una intervenció en l’anomenat Fòrum Republicà Contra l’Abstenció, una idea del filòsof Bernard-Henri Lévy i el psicoanalista Jacques-Alain Miller. Contra l’abstenció o contra Le Pen. “En el moment que milions de joves opten per abstenir-se, votar Marine Le Pen o posar al mateix nivell els dos candidats, és que hi ha alguna cosa que no funciona”, va afirmar Valls, per a qui “el ni-ni [ni Macron ni Le Pen] és insuportable i abstenir-se o votar en blanc és fer-li el joc a l’extrema dreta”. Valls, que va ser precandidat socialista, va aprofitar la seva intervenció per recordar que després de les presidencials vindran les legislatives i que llavors “s’haurà d’ajudar Macron” si es proclama president. “Espero que [Le Pen] no guanyi diumenge, però obtindrà més de 10 milions de veus. Tot això ho oblidarem a partir de dilluns al matí i ens presentarem a les legislatives com si no hagués passat res?”, va ironitzar Valls.
La lliçó de Chirac
En la mateixa línia, el comissari europeu francès, el socialista Pierre Moscovici, va alertar que Le Pen “sortirà perdedora diumenge, però no derrotada”. En aquest front anti Le Pen no només hi havia representants de l’esquerra, la gran derrotada de la primera volta, sinó que també s’hi va deixar veure l’ex primer ministre de Jacques Chirac, Jean-Pierre Raffarin, i dirigents d’Els Republicans. El fòrum va néixer com a revulsiu a “l’enigmàtica i estranya apatia” amb què la societat francesa ha reaccionat davant dels bons resultats de Le Pen, recorda el filòsof Lévy. Res a veure amb el 2002, quan Jean-Marie Le Pen es va colar a la segona volta amb Chirac i hi va haver “un terratrèmol i un moviment espontani en contra de Le Pen pare”.
Diferències amb el 2012
“No soc aquí per atzar” sinó “per fidelitat a Chirac”, va explicar Raffarin. L’expresident va nomenar-lo primer ministre el 2002. Llavors, va dir, “en lloc d’alegrar-se de la derrota del socialista Jospin, Chirac va prendre consciència de la situació”. Adreçant-se als abstencionistes, els va assenyalar com a “còmplices d’una situació dramàtica” si s’imposa finalment Le Pen, una possibilitat que cap dels sondejos preveu, i encara menys després de protagonitzar un cara a cara televisiu agressiu, amb mentides i rumors contra el seu rival.
A la platea, el públic entenia el missatge. “És un moment crucial perquè hi ha el risc que hi hagi una abstenció molt alta, i això afavoriria Le Pen”, va explicar a l’ARA la Jocelyne, votant en primera volta per Macron. “Potser s’ha d’acceptar una nova direcció política perquè tot el que s’ha fet fins ara ha fracassat. Potser cal provar una altra cosa, i si tampoc funciona, tornarem a canviar”, va afirmar aquesta exvotant socialista: “Cal que es voti contra de Le Pen i que hi hagi un front republicà fort per demostrar que l’extrema dreta no pot passar”.
Una altra manera de fer front a Le Pen -aquesta, però, més espectacular- va ser l’acció de Greenpeace França. Els activistes van desplegar una enorme banderola als peus de la Torre Eiffel amb el lema nacional de França: “Llibertat, igualtat i fraternitat”. Una acció “per recordar que no es pot deixar que el Front Nacional ataqui els valors”, va justificar-la el director de l’organització, Jean-François Julliard.
Però el cop d’efecte de Greenpeace va posar en evidència les mesures de seguretat vigents des que es va decretar l’estat d’emergència en resposta als primers atacs terroristes del 2015. De fet, des de la prefectura de policia de París van admetre “errors en el dispositiu de seguretat” en un monument visitat per milers de turistes cada dia i vigilat i controlat pels agents.
Les autoritats tornaran a mobilitzar més de “50.000 policies, gendarmes i militars” per tot el país demà per reduir els riscos en una jornada electoral clau per al país. És el primer cop que la cita amb les urnes es fa sota mesures extraordinàries de seguretat.
