Publicitat
Publicitat

L’assaltant era d’origen iranià i tenia antecendents violents

Alertava que Austràlia seria atacada si no marxava de l’Afganistan

Man Haron Monis és un vell conegut de la policia i de la justícia australianes. L’home que va mantenir retinguts disset ostatges en un cafè al centre de Sydney s’autodefinia com a clergue musulmà -tot i que la comunitat no el reconeixia- i acumulava condemnes i causes als tribunals, una de les quals estava relacionada amb la presència militar australiana a l’Afganistan, una altra per complicitat en l’assassinat de la seva exparella i, l’última, per abusos sexuals a una quarantena de dones.

Nascut feia 50 anys a l’Iran i instal·lat a Austràlia des del 1996 -on va obtenir asil polític-, Man Haron Monis va començar a figurar en els registres policials quan, fa set anys, va enviar cartes ofensives a famílies de soldats australians morts a l’Afganistan. Per aquesta acció havia sigut condemnat a 300 hores de treballs comunitaris i a dos anys de control de la seva conducta, i justament divendres va esgotar l’última oportunitat que tenia davant la justícia per rebaixar aquesta pena.

Però les dues grans causes judicials contra ell daten de finals de l’any passat i de principis d’aquest 2014. El novembre del 2013 va ser acusat de complicitat en l’assassinat de la seva exdona, del qual suposadament era autora la seva dona actual. I l’abril del 2014 va ser denunciat per abusos sexuals a una dona l’any 2002, quan feia de “sanador espiritual” en un consultori de Sydney. La notícia de la seva detenció va propiciar que una quarantena de dones més també l’acusessin per abusos sexuals durant aquella etapa en la qual, com deia en un anunci al diari en aquells anys, es considerava un expert en astrologia, numerologia, meditació i màgia negra.

A les portes del jutjat

L’home era un habitual a les portes dels jutjats de Sydney, on defensava la seva innocència i es manifestava, amb unes cadenes lligades als braços, per la persecució “política” a la qual, segons ell, estava sotmès. Amb les cartes als familiars dels soldats morts -explicava- només els volia convèncer de donar suport a la seva campanya per retirar les tropes australianes de l’Afganistan. I assegurava que les acusacions posteriors -l’assassinat i els abusos sexuals- estaven motivades políticament. Ell mateix equiparava el seu cas amb el del fundador de Wikileaks, Julian Assange, reclamat per la justícia sueca per casos d’abusos sexuals i refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Man Haron Monis havia cridat l’atenció dels polítics reiteradament amb durs missatges a les xarxes socials contra el primer ministre australià, Tony Abbot, i el seu predecessor en el càrrec, Kevin Rudd, a qui recomanava la sortida de les tropes australianes de l’Afganistan, ja que, en cas contrari, “Austràlia i els australians seran atacats”, deia el segrestador, segons una informació del diari The Sydney Morning Herald.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT