Publicitat
Publicitat

MÓN

L'avanç de la ultradreta a Finlàndia amenaça el rescat europeu

Si els Veritables Finlandesos de Timo Soini entren al govern de coalició finlandès, els països amb problemes podrien veure com es paralitzen els fons europeus que els fan de salvavides

L'espectacular i preocupant salt endavant de la ultradreta a les eleccions celebrades diumenge a Finlàndia amenaça l'estabilitat europea, ja que l'eventual entrada dels ultradretans al futur govern de coalició, al costat del vencedor partit conservador, podria paralitzar el rescat financer dels països de l'eurozona. L'anterior govern finlandès va concedir més de 1.500 milions d'euros en préstecs per contribuir al rescat financer d'Islàndia, Grècia i Irlanda, malgrat el rebuig de bona part dels partits de l'oposició, i va comprometre 20.000 milions més per al fons de rescat i el mecanisme d'estabilitat dels socis comunitaris.

Per primera vegada des de l'entrada de Finlàndia a la Unió Europea el 1995, les polítiques comunitàries han centrat una campanya electoral i seran també un assumpte clau en les negociacions per a la formació del pròxim govern, que per tradició dirigeix el partit més votat. Els diputats de la ultradreta van declarar durant la campanya que no estan disposats a participar en un executiu que doni llum verda a nous rescats financers, inclòs el portuguès. Segons els analistes, l'impressionant avanç de la ultradreta complicarà la formació del pròxim govern causa de les postures radicals que manté en molts temes importants, com aquest.

El rescat portuguès

Soini ja ha assegurat aquest dilluns que la Unió Europea ha de renegociar el rescat financer de Portugal. En declaracions a la televisió pública finlandesa, Soini ha explicat que "hi haurà d'haver canvis" en els plans europeus de construir un mecanisme d'estabilitat financera, encara que no ha volgut donar més detalls sobre quins punts haurien de modificar-se. "Ja s'ha vist que el paquet d'ajudes a Grècia i Irlanda no ha funcionat. Ara les coses començaran a fer-se d'una altra manera a Europa", ha explicat Soini. "El més important és que Finlàndia no necessiti pagar pels errors dels altres", ha reblat.

Els resultats dels comicis


Al final de l'escrutini, el Kokoomus, el partit conservador del ministre d'Economia, Jyrki Katainen, ha obtingut el 20,4% dels vots i 44 dels 200 escons de l'Eduskunta, el Parlament finlandès. Gràcies a aquesta victòria, Katainen es convertirà gairebé amb seguretat en el primer líder conservador que accedeix a la direcció del govern finlandès des del 1987, i en el segon primer ministre més jove de la història del país nòrdic. El Partit Socialdemòcrata (SDP), principal força de l'oposició, s'ha alçat fins al segon lloc i ha aconseguit el 19,1% dels vots i 42 escons, tot i perdre 3 escons. El gran perdedor de les eleccions ha estat el governant Partit de Centre de la primera ministra, Mari Kiviniemi, que ha aconseguit el 15,8%, és a dir, 35 escons, 16 menys que als comicis del 2007.

En canvi, l'autèntic vencedor de les eleccions és el grup ultradretà Perussuomalaiset, els Veritables Finlandesos, de l'eurodiputat nacionalista Timo Soini, que amb el 19% ha aconseguit 39 diputats i s'ha convertit en la tercera força política de Finlàndia. Gràcies al seu carisma i a una retòrica populista, Soini ha aconseguit el major avanç d'un partit en la història de Finlàndia, i ha multiplicat per vuit el nombre d'escons. Soini ha aprofitat el descontentament popular per la crisi econòmica i la insatisfacció dels votants amb els partits tradicionals. "Aquesta és una gran victòria, és el triomf del sentit comú dels finlandesos, que no volen seguir governats pels mateixos vells partits que porten dècades en el poder", va afirmar un exultant Soini després de conèixer els resultats. "Volíem trencar la supremacia dels grans partits, porto anys lluitant per això. Sóc un home pacient, i avui per fi ho hem aconseguit", ha afegit Soini.

Més continguts de