Le Pen busca treure profit del front comú contra la seva candidatura

La campanya de la segona volta ja està en marxa. I no només per a Emmanuel Macron. La candidata Marine Le Pen va criticar ahir el “vell front republicà podrit” que representa el suport en bloc que ha rebut Macron després de la seva victòria a la primera volta. La ultradretana va anar més enllà i va renunciar temporalment a liderar el Front Nacional per “allunyar-se de les consignes” del partit, amb tints xenòfobs i antisemites. Sense sorpreses, el president, François Hollande, va anunciar el seu vot per a Macron davant “el risc” de “la presència de l’extrema dreta” al poder de França. Davant d’aquest risc, Hollande va estimar que la societat no pot “callar o refugiar-se en la indiferència”, malgrat que en cap moment va demanar específicament el vot per al seu exministre. “És qui defensa els valors que permeten unir els francesos”, va dir lloant el que va ser el seu protegit i durant dos anys ministre d’Economia, abans que deixés el govern l’agost passat.

A la seu del Front Nacional esperaven la declaració d’Hollande amb candeletes: “Macron és el candidat de l’Elisi, ja és oficial”. Una estratègia d’atac, la de Macron com l’hereu del quinquenni socialista, que ja havien utilitzat durant tota la campanya i a la qual ara recorreran encara més per recuperar vots de l’electorat de dreta. La lluita contra la immigració i el terrorisme islamista així com la defensa aferrissada de l’antieuropeisme i el proteccionisme de França -davant la “mundialització salvatge” que representa el candidat d’En Marxa- seran altres qüestions que el FN accentuarà per desmarcar-se de Macron.

En tot cas, la crida al vot a favor de Macron és gairebé unànime en el paisatge polític francès. Tant el socialista Benoît Hamon com el conservador François Fillon, tots dos eliminats diumenge de la cursa a l’Elisi, van donar llum verda al “vot Macron” o “al vot contra Marine Le Pen” per impedir l’ascens al poder de la líder del FN. Altres tenors com Alain Juppé, Bernard Cazeneuve, Christian Estrosi i Jean-Christophe Cambadélis s’hi van afegir. I d’altres, van anar més lluny: l’ex primer ministre, Manuel Valls, va estimar que el mal resultat d’Hamon -el socialista va obtenir un 6,36% dels vots- vindria determinat per la “campanya d’extrema esquerra” que ha fet. A més, Valls va especificar “el final d’un cicle, d’una història” del Partit socialista (PS) francès. “Els que no hi estan d’acord [dins del partit] encara poden continuar en la mateixa família política?”, va interrogar-se, fent referència a l’esquerra contestatària que precisament lidera Hamon, almenys fins ara.

S’acaba un cicle també per a Fillon, que va anunciar que no participaria a les legislatives del juny perquè no té “la legitimitat per lliurar la batalla”. Fillon va avançar que a partir d’ara “haurà de pensar la vida d’una manera diferent” i ocupar-se “de les ferides de la [seva] família”, va confessar a la reunió postelectoral d’Els Republicans.

Ni Jean-Luc Mélenchon ni Philippe Poutou ni Nicolas Dupont-Aignan han donat fins ara consigna de vot, però el que ha rebut més pals ha sigut Mélenchon. Des de La França Insubmisa ho justifiquen dient que el seu mètode és diferent del dels partits tradicionals, és a dir, acatar la decisió que pren el líder. Per determinar la consigna de vot, Mélenchon demanarà l’opinió als més de 400.000 insubmisos inscrits al moviment a través d’una votació que es farà pública.

Com Marine ha matat Le Pen

Alguns han batejat aquesta segona volta entre Macron i Le Pen com “un doble 21 abril del 2002”, tot i que entre les dues dates hi ha matisos importants. Primer de tot, la millora dels resultats de Marine Le Pen. Aquell dia de fa 15 anys, el seu pare i fundador del FN, Jean-Marie Le Pen, va passar a la segona volta de les presidencials, gràcies a gairebé tres milions de votants -17,7%- per batre’s amb el candidat conservador Jacques Chirac. El 2017, la seva filla va obtenir diumenge més de 7,6 milions de sufragis. Una altra diferència entre aquell cara a cara i el d’ara és l’acceptació, en certa manera, sense xoc emocional, que un partit d’extrema dreta passi a la segona volta. Es confirma, doncs, que l’estratègia de rentat de cara tan treballat per la ultradretana des que va agafar el relleu del seu pare a la presidència del partit ha donat fruits. “Com Marine ha matat Le Pen”, titulava ahir l’emissora Franceinfo un dels seus reportatges.

I un últim matís: si bé Jacques Chirac va refusar debatre amb Jean-Marie Le Pen en el clàssic tête-à-tête televisat d’entrevoltes, per no avalar “la banalització de la intolerància i l’odi” que segons Chirac portava el fundador del Front nacional, ahir Macron va acceptar fer-ho amb Le Pen filla i la data ja està fixada pel pròxim 3 de maig.

La Catalunya Nord aposta un altre cop pel Front Nacional

No hi va haver sorpreses en els resultats finals a la Catalunya Nord. Els electors van donar per guanyadora a les presidencials de diumenge Marine Le Pen, que va obtenir, un 30% dels vots, gairebé nou punts més que la mitjana a França. En segon lloc, i marcant la diferència amb la resta del país, es va situar el candidat de la França Insumbisa, Jean-Luc Mélenchon, amb el 21% dels vots. En canvi, el rival directe a la segona volta, el liberal Emanuel Macron es va haver de confirmar amb la tercera posició, en aconseguir el 18,4% dels sufragis, sis punts per sota de la mitjana nacional. Per sota, van quedar l’aspirant de la dreta François Fillon i el socialista Benoît Hamon.