L'exèrcit egipci derroca Mursi i força noves eleccions
Els militars suspenen la carta magna i donen el poder al Constitucional
El CaireL'experiment islamista a Egipte ha durat només un any i tres dies. En un dia marcat per una gran tensió i incertesa, les forces armades egípcies van confirmar les expectatives que forçarien la dimissió del president Mohammed Mursi si no era capaç de trobar una sortida a la crisi política que es va iniciar diumenge amb unes manifestacions massives contra el seu govern. Caldrà esperar uns quants dies per saber si el moviment aconsegueix retornar l'estabilitat, o bé provoca una reacció violenta d'algun dels corrents de l'islamisme polític.
El nou full de ruta va ser presentat en un missatge de televisió pel ministre de Defensa, Abdelfattah al-Sissi, acompanyat del papa de l'Església copta, Tawadros II, i del gran imam d'Al-Azhar, la institució religiosa més important del país, així com diverses figures de l'oposició. A més de forçar la renúncia de Mursi, i que els seus poders els assumeixi de manera interina el president del Tribunal Constitucional, el pla també inclou la suspensió de la Constitució i la formació d'un govern de tecnòcrates que gestionarà el país fins a la celebració d'eleccions anticipades. Així mateix, Al-Sissi va anunciar la formació d'un comitè d'experts per esmenar la Constitució. L'atribolada transició egípcia torna a la seva casella de sortida.
Al-Sissi va fonamentar la seva decisió en la "responsabilitat històrica" de l'exèrcit per evitar el vessament de sang quan un govern es mostra incapaç de posar fi a un conflicte polític l'inici del qual va situar al novembre. "Vam instar la presidència repetides vegades a dur a terme un autèntic diàleg nacional, però no ho va fer", va dir en un to greu. El cap de les forces armades va demanar a la població que no recorri a la violència, i va prometre que el nou temps polític serà inclusiu amb tots els corrents. A més, va garantir que durant el període transicional es mantindran les llibertats individuals i de premsa.
L'eufòria torna a Tahrir
Tan bon punt el general va anunciar la deposició de Mursi, Tahrir va esclatar en un crit de joia. Era la seva gran victòria en dos anys i mig en un pols amb la màxima autoritat del país. El focs artificials van il·luminar la nit cairota, mentre desenes de persones s'atansaven amb els seus cotxes a Tahrir onejant banderes i fent sonar els clàxons. Un dels líders de l'oposició, Mohamed ElBaradei, que era a la roda de premsa, va beneir un fulla de ruta que s'ajusta perfectament a les demandes dels detractors de Mursi. "Espero que marqui l'inici d'una nova era per a la revolució de gener del 2011". I és que el document va ser negociat amb representants de l'oposició laica.
Tot i ser un president debilitat, amb un govern en descomposició, Mursi va mostrar-se desafiant fins a l'últim moment, insistint que no pensava renunciar a la seva legitimitat democràtica. De fet, dirigents dels Germans Musulmans van reaccionar al moviment de l'exèrcit qualificant-lo de cop. En un missatge televisat a última hora de la nit de dimarts, Mursi va presentar una proposta per sortir de la crisis: la constitució d'un govern d'unitat nacional amb amplis poders, la celebració de legislatives i la formació d'un comitè per esmenar la Constitució. Una proposta molt semblant a la feta una setmana abans.
El rais va dir que defensaria la seva legitimitat fins i tot amb la seva vida. Tot i el dramatisme de les seves paraules i els seus gestos, no va travessar una línia: la d'incitar els seus seguidors a la violència. "La violència és una trampa, seria el final per a tots", va proclamar, i va recordar que la jihad, o la guerra santa, només es pot practicar contra els enemics de la nació, i no contra conciutadans. L'exèrcit va respondre a les tres de la matinada del mateix dimarts amb un comunicat en què la institució es declarava disposada a "morir" per defensar Egipte de "qualsevol terrorista, radical, o boig".
Ara la pilota és a la teulada de la comunitat internacional, i sobretot dels Estat Units, amb una relació conflictiva amb aquest país. ¿Reconeixerà el nou govern com a legítim? De la resposta en pot dependre no només el futur d'Egipte, sinó també el de la Primavera Àrab.
