Internacional 19/01/2016

L’hivern dels refugiats: entre el fred i la màfia

El flux no s’atura a Presevo, a la frontera entre Sèrbia i Macedònia, per on cada dia passen unes 2.000 persones

Fran Richart
3 min
Uns refugiats a 15 graus sota zero. DAVID GONZÁLEZ SANZ

Presevo (sèrbia)La llum d’una llanterna fa pampallugues al pas fronterer de Tabanovce, entre Sèrbia i Macedònia, enmig d’una foscor penetrant a una temperatura de 15 graus sota zero. El so de les rodes d’unes maletes trontollant per un camí de pedres i fang es va acostant i es barreja amb el compàs d’una tos infantil. “Avui esperem uns 600 refugiats”, diu una de les responsables de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ubicada al camp de trànsit, on arriben sirians, afganesos i iraquians per agafar mantes tèrmiques, ampolles d’aigua i canviar-se el calçat. En 10 minuts s’han de preparar per caminar els 4 quilòmetres de travessa que han de recórrer per arribar a Miratovac, el primer enclavament serbi de majoria albanesa, i d’allà fer cap a Presevo.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per aquest pas han travessat la frontera centenars de milers dels refugiats que aquests últims mesos han arribat a l’Europa Central, principalment a Alemanya. Abans d’això, han viscut l’experiència de travessar el Mediterrani amb una llanxa sobrecarregada, passar pels filtres administratius que els acrediten com a refugiats i conèixer els paisatges verds de Macedònia a través de la finestra d’un tren, el que els deixa a les portes de Sèrbia. Van ràpids i decidits. I gairebé en tots els grups hi destaquen nombrosos nens i nadons, amb la pell colrada, tot i la seva curta edat, per un trajecte que, en aquesta època de l’any, s’omple de neu i -des que el flux es va disparar- de traficants de persones que controlen el camí.

De l’Afganistan a Europa

“Vinc de Kunduz, a l’Afganistan, i sóc periodista. He hagut de marxar perquè els talibans van entrar a la meva ciutat i jo corria perill”, diu Ahmed Fain mentre carrega el seu fill d’uns 14 mesos. Amb uns ulls verds que brillen quan els llums dels taxis passen a tota velocitat pel seu costat, viatja acompanyat de la seva dona, el seu germà i altres companys. Té 26 anys i, malgrat la duresa del camí i el pes dels farcells que porta carregats a l’esquena, llueix un somriure que acompanya amb una proclama: “No vull deixar d’escriure. Vull continuar la meva carrera a Europa”.

Taxi, taxi, no bus free ”, anuncien en veu alta alguns taxistes i conductors que fan guàrdia al camí de terra que hi ha a l’entrada de Miratovac i que una mare siriana travessa amb el seu fill petit, agafat d’una bufanda per no perdre’s. Alguns transportistes locals els esperen i els enganyen amb falsos rumors, com ara que els autobusos gratuïts que els han promès per arribar a Presevo no hi són i han d’agafar un dels seus taxis, que tenen una tarifa mínima de 10 euros per cap. Tot amb el beneplàcit de la policia sèrbia, que mira cap una altra banda i que, segons cooperants que treballen a la zona, cobra uns 120 euros al mes als taxistes perquè puguin treballar.

L’impacte econòmic del flux de refugiats que passa per Sèrbia, els quals només tenen permís d’estada de 72 hores, és d’uns 70.000 euros al dia, segons fonts d’algunes organitzacions internacionals que treballen a Sèrbia. En una sola nit, poden arribar a passar més de 2.000 persones pel camp de refugiats de Presevo, que, a més de gastar en els taxis, també es queden en hostals i compren aliments de primera necessitat al municipi. Tan bon punt arriben a Presevo, els refugiats esperen al campament oficial de l’ACNUR abans de pujar a uns autobusos que, per 35 euros per cap, els porten a la població de Sid, a la frontera amb Croàcia.

L’economia local reviscola

A la vall de Presevo la majoria de població albanesa està a l’atur, i aquest fenomen migratori ha reviscolat la humil economia local. “Els serbis no ens donen feina i cada cop hi ha menys nens a les escoles”, explica l’Aagon, un jove taxista local que nega que el seu gremi estigui implicat en la màfia de traficants de persones, acusada d’alguns atracaments i de deixar a mig camí els refugiats que paguen un taxi per arribar fins a Croàcia. Les cases d’aquesta petita població que van conquerir els partisans iugoslaus al règim col·laboracionista d’Albània durant la Segona Guerra Mundial tenen un curiós estil suís, ja que la majoria d’albanesos emigren cap al país helvètic per la falta d’oportunitats a causa del seu origen ètnic.

stats