Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

L’hora d’encarar-se al deute grec

La protesta ha tornat als carrers d’Atenes. Vaga general, enfrontaments aïllats amb la policia a la plaça Sintagma i pancartes contra l’austeritat, en favor d’una quitança del deute i la recuperació de drets laborals. Tensió política i social i, altre cop, l’enèsim escenari de retallades per a l’aprovació d’un nou rescat, el tercer en set anys de crisi que han drenat el país, han disparat l’atur i obliguen una societat sencera a viure sense esperances de canvi. Gairebé un de cada quatre grecs està a l’atur i, entre els joves, la taxa de desocupació arriba al 48%.

Aquest cop, però, la pressió per alleugerir el deute grec enverina les negociacions entre els creditors internacionals, que haurien de desemborsar 86.000 milions d’euros. El Fons Monetari Internacional exigeix la quitança per tornar a participar en un programa que considera fracassat. Fonts comunitàries asseguren que les possibilitats d’acord, en la reunió de ministres de la zona euro de dilluns que ve a Brussel·les, estan ara al 50%. La diferència és que, aquesta vegada, els creditors no podran culpar Atenes. Fa temps que Tsipras va claudicar. Com reconeixia un antic membre de l’FMI al Financial Times, des de mitjans del 2015, el primer ministre grec “ha fet tot el que se li ha demanat per una única raó: assegurar un important alleugeriment del deute”. Ja no n’hi ha prou amb tornar a prometre un crèdit que bàsicament garantirà el pagament dels futurs venciments, la UE també ha de complir amb la resta del compromís pendent -i no escrit- que té amb Atenes i que esquinça l’eurozona de nord a sud cada cop que es posa el deute sobre la taula.

Pressió electoral

Brussel·les viu ostatge del calendari electoral. Són les eleccions a Alemanya, i ara també a Àustria -on la dreta populista encapçala les enquestes d’intenció de vot-, les que tenallen políticament les institucions comunitàries. El pols entre Berlín i l’FMI per Grècia fa molts mesos que dura. Christine Lagarde i el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, ja es van reunir amb el president del BCE, Mario Draghi, i el de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ara fa una setmana durant la reunió ministerial del G-7 a Bari i van ser incapaços de desbloquejar un acord en favor de la quitança. Set anys després, qualsevol mesura que es pugui considerar una concessió a Grècia continua sent un problema polític, diuen a Berlín. Angela Merkel obvia, però, que la pressió comença a emergir també dins del seu propi govern de coalició. El seu ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, ha demanat a la cancellera que rebaixi la pressió sobre Atenes.

La crisi financera grega ha desaparegut dels grans titulars del diaris i de les primeres preocupacions d’una agenda europea que acumula desafiaments i que avui, quan pensa en possibles turbulències per a la moneda única, mira cap a Itàlia. Mentrestant, Grècia continua atrapada en una sagnia lenta, aïllada de la resta de la Unió pel blindatge fronterer dels Balcans i per uns socis obsessionats, des d’aquell mes de maig del 2010 -quan es va aprovar el primer rescat-, a fer de la crisi grega un problema únicament grec. Perifèria de l’eurozona i frontera de la crisi de refugiats. Una Grècia destinada a la contenció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT