L'horror laboral de les factories on es processen pollastres

BarcelonaFa anys els defensors dels drets dels animals van posar l'accent en les condicions en què els pollastres són criats i sacrificats a les fàbriques d'arreu. El món va descobrir una indústria que posa l'accent en la quantitat i no en la qualitat i que posa el benefici econòmic per davant de qualsevol altra consideració. La polèmica va ser tan gran que va forçar governs i productors a actuar per eliminar les pitjors pràctiques. Però als Estats Units, l'horror a les fàbriques de pollastres no es limita a l'aviram, sinó que toca de ple als treballadors. Ho recull un informe d'Oxfam, que ha parlat amb centenars d'operaris de les plantes i ha dibuixat un panorama dantesc, més propi de l'Anglaterra del XIX que no pas dels Estats Units del XXI.

No són només els famosos i polèmics McNuggets. Als Estats Units la passió pel pollastre no ha parat de créixer durant les últimes dècades, i cada any se'n consumeixen més i més. 35 milions cada dia. L'èxit del pollastre s'explica per molts factors: agrada als nens, és versàtil… i, sobretot, és econòmic. Com més ha augmentat la producció, més s'han abaixat els preus, de manera que mentre que en un passat no distant el pollastre era un àpat reservat per a les festes, avui és una carn de consum habitual. Milers de milions d'aus són sacrificades cada any al món per fer front a aquesta demanda. I els Estats Units és el lloc on més se n'ha disparat el consum.

Treballant a velocitat frenètica

La indústria avícola ha reaccionat a aquesta explosió en la demanda amb un creixement paral·lel de la producció. Però aquest augment en volum d'aus processades no ha anat acompanyat de la contractació proporcional de més treballadors. Els mateixos operaris han de processar molts més pollastres per hora. Processar vol dir sacrificar, plomar, tallar, separar els trossos, i envasar. Un ritme diabòlic que ha convertit els operaris en esclaus, que treballen durant hores i hores a una velocitat frenètica sense poder-se aturar… ni tan sols per anar al lavabo.

Això és, si més no, el que denuncia Oxfam en un informe que ha aixecat una enorme polseguera. L'ONG, l'objectiu de la qual és lluitar contra "la fam, la pobresa i la injustícia", ha entrevistat centenars de treballadors de les principals fàbriques de pollastres dels Estats Units, amb l'objectiu de fer una radiografia d'una indústria que ha convertit els pollastres en una mercaderia massiva, i els seus treballadors, en un esclaus condemnats a processar fins a 45 pollastres per minut.

Drets en una cadena de muntatge, els operaris han de treballar a tota velocitat per tal de processar els pollastres que passen per davant seu. Cadascú té una tasca concreta, com tallar-ne una part o una altra. Una tasca repetitiva que produeix una tensió muscular i, amb el temps, importants problemes físics. El terra de les fàbriques és ple de sang i greix. L'olor és insuportable, una barreja de la carn i els fluids corporals dels pollastres, i dels detergents i clors que es fan servir per garantir la higiene del producte. La combinació entre els gestos repetits i l'enorme velocitat a la qual cal treballar per poder processar tots els pollastres que passen per la cadena es tradueixen en dolors crònics. Però amb una seguretat social deficient, contractes laborals abusius, i salaris miserables, agafar la baixa no és una opció que els treballadors puguin contemplar.

A la feina amb bolquers

Un problema afegit és el de les temperatures. Per tal que la carn de pollastre no es vegi afectada durant el temps que dura el sacrifici, esquarterament, processament i envasat de l'animal, les factories es mantenen a una temperatura molt baixa. Això obliga els operaris a portar molta roba, fet que incrementa la incomoditat, i genera encara més lesions. El mateix govern americà classifica el sector de l'aviram en l'apartat de les indústries perilloses. Però la indústria ignora sistemàticament els consells i les lleis federals, començant per la dels salaris i acabant per la dels descansos obligatoris. Els treballadors han de demanar permís per poder abandonar la cinta, ja que els pollastres no deixen de passar per davant i algú altre ha de venir a fer la feina. En algunes factories, triguen tant de temps a donar permís que els treballadors van a la feina amb bolquers.

"Espero que cada vegada que algú es fica un tros de pollastre a la boca sigui conscient del sacrifici que fem els treballadors", explica el Roberto, un operari d'Arkansas. Ell és un dels 250.000 americans, la majoria negres i llatins, que treballen en les plantes de pollastres, la majoria immigrants amb poques possibilitats de trobar altres feines.