Publicitat
Publicitat

FUGIR DEL RÈGIM D'AL-ASSAD

ONGs internacionals donen a les famílies nombroses vint euros al mes i un lot de menjar setmanal

El Líban no ajuda els refugiats sirians

Una brisa reconfortant corre en aquesta zona àrida de temperatures extremes. Als límits del Líban, a uns quilòmetres de la frontera amb Síria, hi viuen unes 700 famílies de la província de Homs que han fugit de la violència. Ressituats en habitatges compartits, gràcies a la generositat dels seus veïns d'Orsal, ja que les autoritats libaneses es neguen a aixecar camps de refugiats, aquests desplaçats intenten refer les seves vides lluny de les bombes, encara que cada nit se senten les explosions.

Des de les deu del matí, a les oficines de Jusur, una ONG local, no hi cap ni una agulla. Centenars d'homes i dones amb el hijab (mocador musulmà), amb nadons a la falda i nens petits, esperen pacients la seva ració setmanal de menjar.

Els voluntaris no donen l'abast. Treballen en cadena: mentre uns passen llista per comprovar els noms, uns altres reparteixen les bosses amb aliments que guarden als magatzems del pis de baix, i de tant en tant han de baixar i pujar escales carregats amb caixes per reposar els lots. Els refugiats reben, a més, un val de 20 euros al mes que poden canviar per productes bàsics als supermercats d'Orsal.

La Fàtima no té més de 30 anys però el seu aspecte és el d'una dona de 40. Aquesta refugiada de Qusair, a 15 quilòmetres de la frontera amb el Líban, va perdre el seu fill de 4 anys per trets de franctiradors, i ella va resultar ferida a l'espatlla.

Ens explica que tornaven de casa dels seus pares quan un home armat va disparar des d'un terrat contra el seu vehicle amb tan mala fortuna que una bala va impactar al cos del petit i una altra li va travessar l'espatlla a ella. Al cotxe hi anaven el seu marit i la seva altra filla, de 6 anys.

"No vaig poder assistir a l'enterrament del meu fill. La ferida estava destrossada i sagnava molt, el meu marit va demanar ajuda i em van evacuar a un hospital de Trípoli; encara em costa moure el braç", diu la dona.

El marit va fugir amb la filla cap al Líban, a casa d'uns familiars. Ella s'havia de reunir amb la seva família quan li donessin l'alta, però abans de viatjar a Orsal va haver de tornar a casa seva, a Qusair, per recollir algunes pertinences.

"En creuar la frontera per reunir-me amb el meu marit em van detenir uns oficials i em van fer preguntes com: què vas a fer a Orsal? Estàs passant armes? Qui t'ha operat, els de [Saad] Hariri (líder sunnita libanès) o els de Hezbol·lah [xiïtes]?", explica.

La Fàtima va passar 11 dies en una cel·la d'aïllament, al soterrani d'una presó secreta. "Què havia fet? Vaig rebre un tracte inhumà; vaig estar 11 dies tancada a les fosques; sense saber si era de dia o de nit", recorda amb dolor.

Ara tots tres viuen a casa d'uns cosins libanesos del marit. Els seus familiars són pobres i no poden mantenir-los. "El meu marit s'ha posat a treballar a les pedreres per un sou més baix del normal per poder pagar el lloguer de 100 euros", explica Fàtima.

Onada de refugiats sense sostre

Orsal s'ha convertit en el refugi de milers de sirians de Homs. En l'última onada de refugiats van arribar al voltant de 150 famílies que no han trobat un sostre per dormir perquè és estiu i no hi ha espai a les cases d'acollida libaneses, on han arribat familiars de visita per les vacances.

Aquests refugiats viuen a l'esplanada d'una mesquita sota lones de plàstic, havent de suportar les altes temperatures. "Les autoritats libaneses no ens ajuden. Tota l'assistència que rebem és gràcies a una associació benèfica saudita", critica Ibrahim, que va perdre casa seva en un bombardeig a Qusair fa una setmana.

Més continguts de