La Llombardia i el Vèneto busquen més autonomia

RomaLes regions del Vèneto i la Llombardia, amb capitals a Venècia i Milà, respectivament, celebren demà referèndums no vinculants per decidir si negocien amb el govern de Roma més autonomia, sobretot en matèria fiscal, i algunes transferències, fonamentalment en sanitat i educació. Prop d’onze milions de ciutadans estan cridats a les urnes per respondre sí o no a la pregunta de si volen “altres formes i condicions particulars d’autonomia”.

Les consultes les convoquen els presidents regionals, Roberto Maroni, de la Llombardia, i Luca Zaia, del Vèneto, tots dos de la ultradretana Lliga Nord, tradicional partit secessionista que ara busca deixar enrere el somni d’un estat independent i el “Roma ens roba” per centrar-se en el pragmatisme. “La secessió tenia raó de ser fa 20 anys, ara ja no”, diu Matteo Salvini, líder nacional del partit.

En els annals de la formació queda el nom d’Umberto Bossi i la seva declaració d’independència de la república de la Padània -hipotètica regió que abasta el nord d’Itàlia- el setembre del 1996. En aquella ocasió l’intent separatista no va prosperar i tampoc ho va fer el 2015, quan el Tribunal Constitucional italià va desautoritzar una votació sobre la independència. La Constitució diu que Itàlia és “una i indivisible”, al·lega. Però sí que va aprovar una consulta general sobre el nivell d’autonomia. D’aquesta premissa, que va comptar amb el vistiplau dels jutges, primer, i amb el del govern, després, neix aquest referèndum.

Ara els objectius són fonamentalment de caràcter econòmic. Les dues regions sumen prop del 30% del PIB italià i el dèficit fiscal de la Llombardia és de 56.000 milions d’euros, mentre que el del Vèneto és de 15.000 milions. L’economia d’aquesta última regió creixerà un 4% el 2017, segons les previsions, el triple de la mitjana italiana, i totes dues compten amb les rendes per càpita més altes del país (entre els 31.000 i els 36.000 euros de mitjana).

El cas català

Les consultes es van anunciar al març i havien passat pràcticament inadvertides. No hi havia debat polític sobre la qüestió, ni de bon tros havia generat crispació, i els mitjans amb prou feines els havien dedicat espai. Fins que a Catalunya va esclatar la crisi independentista.

Des de llavors les parts s’han afanyat a evitar les temudes comparacions i a desmarcar-se de la línia catalana. “No som Catalunya. Demanarem les competències previstes per la llei, no farem res subversiu”, afirma el president de la Llombardia. “El nostre referèndum és legítim. La policia serà als col·legis per votar i per ajudar a votar. A Barcelona, lamentablement, va acabar amb sang; nosaltres hem triat una via més llarga, més feixuga, però més seriosa”, declara Salvini.

Buscant analogies, la situació en aquestes regions del nord s’assemblaria més al concert econòmic basc que no a la qüestió catalana i, en general, l’ànim està molt més calmat. El govern de Roma ha donat l’aprovació al referèndum i s’ha mantingut en un segon terme, sense protagonitzar grans desacords. No obstant això, manté que la consulta és innecessària perquè la Constitució italiana ja preveu a l’article 116 la possibilitat que cada regió pugui negociar l’autonomia sense necessitat de sotmetre-ho a votació.

La majoria de partits polítics critiquen l’elevat cost d’unes votacions que, a la pràctica, no canviaran res perquè no són vinculants. No se n’han donat a conèixer xifres oficials però la premsa parla de despeses d’organització de 50 milions d’euros a la Llombardia i de 14 al Vèneto.

La participació serà clau, i no només perquè al Vèneto cal que voti almenys el 50% de l’electorat: també perquè la Lliga Nord hi busca un significat polític, una manera de legitimar les seves reivindicacions i donar més pes a les seves iniciatives.