Llums i ombres del compromís de la Xina amb la fi del carbó
Pequín ha corregit a l’alça les seves dades i ha donat noves llicències
PequínLa concessió de més de 100 llicències per obrir noves plantes de carbó i la correcció a l’alça d’última hora de les dades d’emissions de CO2 que subministra la Xina porten dubtes sobre el seu compromís real en la lluita contra el canvi climàtic.
La Xina arriba a la Cimera de París amb el compromís d’assolir el seu pic màxim d’emissions de CO2 el 2030, reduir les emissions de CO2 per unitat del PIB entre un 60% o un 65% el 2030 en relació al 2005 i pujar fins al 20% de combustibles no fòssils en el consum d’energia primària. Ahir des de París, el representant de Greenpeace a la Xina, Li Shuo, va destacar que el consum de carbó al seu país va caure un 2,9% l’any passat i que des del fracàs de Copenhaguen el 2009 la Xina ha multiplicat per 10 l’energia eòlica i per 25 la solar.
Però notícies recents qüestionen la sinceritat de la Xina en els seus compromisos o almenys posen en evidència la lluita d’interessos dins del gegant asiàtic. L’administració xinesa ha corregit a l’alça les seves estadístiques d’ús de carbó i ha reconegut que ha consumit un 17% més del que reflectien les xifres donades anteriorment. L’oficina d’estadístiques xinesa ha fet pública aquesta dada molt discretament, però no és una correcció petita: significa que s’han emès pràcticament mil milions més de tones de CO2 per any.
Noves llicències de carbó
D’altra banda, un informe recent de Greenpeace adverteix que tot i el compromís oficial de la Xina per canviar el model energètic, en els primers nou mesos del 2015 ha concedit 155 llicències per construir noves plantes de carbó, 4 per setmana. L’informe ha obligat Xie Zhenhua, l’enviat especial de la Xina a la COP21, a donar explicacions. Xie ha assegurat que les noves llicències busquen crear plantes més eficients per substituir les que es tanquen per obsoletes.
Però Greenpeace alerta del risc que a la Xina s’estigui creant una bombolla del carbó. Si aquestes plantes arriben a funcionar, en el futur produiran un 6% de les emissions actuals de la Xina. Per obrir 155 plantes es necessita una inversió d’uns 70.000 milions de dòlars, i això suposarà que els cinc grans consorcis estatals, que controlen el 60% dels futurs projectes, augmentaran un 40% el seu deute. Greenpeace creu que la descentralització de la concessió de llicències és responsable de l’allau de projectes.
La xifra posa en evidència un altre greu problema del gegant asiàtic: la dificultat perquè les decisions del govern central siguin acatades i executades pels governs locals i el greu risc de bombolles econòmiques que genera la perillosa combinació de lobis d’empreses, administració i corrupció. A la Xina el lobi del carbó està vinculat directament a l’estat i pot frenar el canvi de model energètic. Mentre que des de Pequín es reforça i s’escenifica una clara aposta per les energies netes, entre les qual s’inclou l’energia nuclear, els governs locals atenen als seus interessos estratègics més a curt termini i sembla que s’han llançat a una cursa sense control per concedir llicències abans que es tanqui definitivament l’aixeta al carbó.
Obama vol que part de l’acord sigui vinculant
Acabada la retòrica, ahir va arribar el moment que els equips negociadors dels 196 estats que participen a la Cimera de París es posessin a treballar. Barack Obama va fer una roda de premsa abans d’abandonar la capital francesa en què es va mostrar obert a acceptar que algunes parts de l’acord de París siguin vinculants, com les revisions periòdiques dels compromisos estatals. Els objectius mateixos dels estats no formaran part del text vinculant, perquè requeririen passar pel sedàs d’un Congrés republicà, però la predisposició d’Obama a permetre que la revisió sí que ho sigui (com Merkel demana) és un pas més cap a l’acord.
