Publicitat
Publicitat

VENEÇUELA

L’oposició a Maduro convoca una vaga general per a dijous

Uns 7 milions de persones rebutgen les eleccions constituents

Els resultats de la consulta popular de diumenge han donat ales a l’oposició veneçolana per convocar una “escalada en les protestes” i una “aturada cívica de 24 hores” per a aquest dijous. És el que anomenen “l’hora zero”.

En un acte celebrat ahir a Caracas, la Taula de la Unitat Democràtica (MUD) va anunciar les accions que portaran a terme en els pròxims dies. Entre els compromisos, destaca el nomenament dels nous membres del Tribunal Superior de Justícia, que al març va intentar apropiar-se dels poders de l’Assemblea Nacional, en mans de l’oposició.

Per als opositors, aquesta iniciativa i l’aturada nacional de 24 hores (que defineixen com “una manifestació sense violència”) tenen l’aval del “mandat del poble” rebut amb els resultats de la consulta popular. Un 98,4% dels 7.186.170 ciutadans (més 7 milions de persones) que van participar en el referèndum opositor van votar en contra de la formació d’una Assemblea Nacional Constituent tal com proposa el president Nicolás Maduro.

Per a Cristina Hernández, advocada de Maracaibo, un estat al nord del país, la consulta va ser “una veritable festa electoral sufragada amb els diners de la societat civil”. Hernández, que mai ha sigut simpatitzant del chavisme, va participar activament en el referèndum, igual que tota la seva família. “I en som uns quants”, bromeja.

Norman Méndez, advocat de dos polítics opositors empresonats des del 2014, considera que la consulta popular del diumenge va ser “la demostració de desobediència civil més gran vista mai a Veneçuela” i creu que “avui el rebuig al chavisme i al govern és total”. Méndez denuncia que el govern “va posar milions de traves per fer la consulta”, i que tot i així 7,2 milions de persones van perdre la por i van anar a votar. “No hi va haver propaganda i no teníem el múscul financer de l’estat, però ha sigut un èxit”, afirma.

El president de l’Assemblea Nacional, Julio Borges, va demanar ahir “seny” al govern de Maduro per escoltar el país. “Si no ho fa, no només ens portarà a més violència, sinó també a la seva sortida”, va dir.

Els punts foscos de la consulta

Certament, els resultats obtinguts diumenge són molt significatius. Sobretot tenint en compte que es tractava d’una consulta no vinculant que el govern titllava d’il·legal. Tant la participació com el suport a la MUD, però, van ser força inferiors als resultats obtinguts per Maduro quan va guanyar la presidència el 2013 (7,5 milions) i menors que els obtinguts per la mateixa oposició a les eleccions parlamentàries del 2015 (7,7 milions), quan van aconseguir la majoria de la càmera.

El politòleg veneçolà Nicmer Evans posa en dubte les dades aportades pels organitzadors i calcula la participació real en uns cinc milions de persones. Un quart de l’electorat del país. En declaracions a l’ARA, Evans recorda que l’objectiu del líder opositor Henrique Capriles era arribar als 11 milions de vots i que la consulta, “tot i ser una expressió important, és un procés inauditable en el qual podia participar-hi qualsevol, fins i tot més d’un cop”.

Per a Evans, que pertany a l’anomenat chavisme crític, els ciutadans contraris a Maduro són molts més dels que van participar a la consulta. Per aquesta raó, el politòleg critica que la Taula de la Unitat Democràtica (MUD), la coalició que va convocar la consulta, no integrés tots els sectors. “L’oposició és molt més àmplia i diversa que la MUD”, assegura, i matisa que “el rebuig a Nicolás Maduro pot trobar-se, fàcilment, en el 90% de la població”.

Nicmer Evans considera que les eleccions constituents convocades per Maduro el 30 de juliol són “una acció totalitarista que busca crear una dictadura”, insta la societat civil a impedir-la i tota l’oposició, incloent-hi l’esquerra, a diversificar els suports per aconseguir-ho.

La resposta internacional

L’alta representant de la política exterior de la Unió Europea, Federica Mogherini, va assegurar ahir que la situació a Veneçuela “preocupa molt” a la UE i va advertir al govern de Nicolás Maduro que “la violència i l’ús de la força no resoldran la crisi al país”.

Per la seva banda, el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va defensar davant la UE “la possibilitat de sancions específiques” en cas que se celebri la votació constituent del pròxim dia 30.

Més continguts de