L'últim text de l'acord de París obliga tots els estats a fer "esforços de mitigació" cada cop més ambiciosos

ParísLa ultima proposta de text per un acord contra el canvi climàtic a París obligaria a tots els estats a presentar compromisos de mitigació del canvi climàtic i a que aquests plans "suposin una progressió en el temps", és a dir, que es revisin sempre a l'alça. Els compromisos de mitigació, expressat en genèric, poden ser de molts tipus, com per exemple incrementar el percentatge d'energies renovables.

Pel que fa a les retallades en les emissions de CO2, els països desenvolupats són els únics obligats a fer-ho, mentre que per a la resta es diu que "haurien de seguir millorant els seus esforços de mitigació" i se'ls "encoratja" a reduir les seves emissions. Per a tots aquests compromisos, l'acord preveuria donar "suport als països en vies de desenvolupament" perquè puguin dur-los a terme.

Aquestes contribucions nacionals "progressives" s'hauran de fer, detalla el nou text, tenint en compte "les responsabilitats comunes però diferenciades i capacitats respectives, a la llum de les diferents circumstàncies nacionals", una fórmula que pretén implicar més els països emergents que tenen avui una major capacitat de contribuir.

El 2020,els països que hagin fixat objectius de reducció d'emissions al 2025, com els Estats Units, hauran de presentar un nou pla més ambiciós, i aquells que hagin fixat objectius a 2030, com la Xina i la UE, hauran de "confirmar-los o actualitzar-los". La següent revisió serà al cap de cinc anys.

L'objectiu global continua sent mantenir l'escalfament global per sota dels 2ºC amb "esforços per limitar l'increment a 1,5º", tal com demanaven els estats més vulnerables al canvi climàtic.

Però en l'apartat de reduccions d'emissions globals continua demanant-se només "un pic d'emissions el més aviat possible" i es substitueix la paraula "neutralitat climàtica" que apareixia en l'últim esborrany -un terme ambigu que havia vingut a substituir la paraula "descarbonització" contra la que s'oposen els estats petrolers- per una fórmula que no havia aparegut fins ara: l'objectiu global serà assolir "durant la segona meitat del segle" un "equilibri" entre les emissions de CO2 i l'absorció que en fan els boscos i l'agricultura de forma natural.

Pel que fa al finançament, els països desenvolupats són de nou els únics obligats a aportar diners. Fora del text del tractat, en l'apartat de les decisions, es confirma la xifra de 100.000 milions de dòlars anuals el 2020 com a "base" i es fixa que una nova cimera abans de 2025 haurà de determinar "nous" objectius financers.