L’última oportunitat per a Alep

BeirutAlep torna a ser “la mare de totes les batalles” a la guerra de Síria. En la que sembla la batalla final pel control de la vella capital econòmica siriana, el règim de Baixar al-Assad hi ha posat tota la seva maquinària de guerra, perquè en aquest front es decidirà el futur del país. Per a Damasc, alliberar Alep suposarà restaurar la seva autoritat en una de les zones més poblades i estratègiques. De cara a la nova ronda de negociacions de pau a Ginebra, previstes per a aquest mes, Al-Assad sortiria reforçat si les forces governamentals amb els seus aliats regionals -Hezbol·lah, l’Iran- i Rússia recuperessin el control de l’est d’Alep, en mans rebels des del juliol del 2012. Per als grups armats de l’oposició és una qüestió de supervivència mantenir les seves posicions, ja que en cas contrari significarà perdre l’última i única ruta de proveïment des de la frontera amb Turquia.

En les dues últimes setmanes les tropes sirianes han llançat una ferotge ofensiva i han tancat completament les zones controlades pels rebels a la part oriental de la ciutat, fet que ha deixat prop de 300.000 civils desproveïts d’aliments i medicaments.

En un intent de reconquistar territoris, les faccions islàmiques, liderades pel Front de la Conquesta del Llevant, l’antic Front al-Nusra, van iniciar diumenge passat una contraofensiva per trencar el setge.

Amb el suport de centenars de reforços vinguts des d’Idlib, Hama i Latakia, els rebels estan combatent les forces governamentals al sud i l’oest de la ciutat. Les batalles es van centrar ahir a la zona del Projecte 1070, al sud del barri de Hamdaniya, on els grups armats opositors van aconseguir avenços.

També es van registrar enfrontaments als voltants del camp de refugiats palestins d’Al-Handarat, al nord d’Alep, on l’exèrcit té l’ajuda de la brigada palestina Al-Quds.

L’Observatori Sirià de Drets Humans va informar de la mort d’almenys 18 persones, entre les quals sis menors i dues dones, per l’impacte de coets disparats per faccions islàmiques contra barris sota el control del règim a Alep. Per la seva banda, l’aviació siriana va bombardejar amb barrils d’explosius districtes rebels, on hi va haver un nombre indeterminat de víctimes.

Corredors humanitaris

El setge imposat pel règim a l’est d’Alep, on hi ha atrapats més de 250.000 civils, ha posat en alerta les agències humanitàries. Rússia va obrir dijous quatre corredors humanitaris, tres per a la sortida de civils i un altre per a milicians rebels que hagin decidit deposar les armes. No obstant això, molts residents d’Alep, per por de ser detinguts o per desconfiança cap a les forces del règim, han decidit quedar-se.

L’exèrcit rus va dir dissabte que 169 civils i 69 rebels moderats havien sortit pels corredors. Les imatges gravades per activistes a Alep, però, mostraven passadissos humanitaris habilitats per Damasc buits. Tampoc s’han mogut els obstacles que impedeixen la sortida en l’estratègic pas del barri de Saladí.

El principal problema és que mentre no s’aturin els bombardejos sobre els barris rebels assetjats no es podrà garantir l’ajuda humanitària a la població civil. I queda clar que els altos el foc declarats per Damasc i Rússia han quedat, la majoria de vegades, en paper mullat.

Abatut un aparell militar rus a Idlib

Cinc militars russos van morir ahir quan l’helicòpter en què viatjaven va ser abatut a Idlib, al nord del país, en una zona controlada per grups jihadistes. El Kremlin va explicar que l’aparell tornava a la base de Hmeimim després d’haver deixat ajuda humanitària a la veïna ciutat d’Alep, epicentre d’una de les principals batalles entre els rebels sirians i el règim del president, Baixar al-Assad, que té el suport militar de Rússia. Amb les víctimes de l’helicòpter ja són vuit els soldats russos morts en aquesta guerra, des que el 30 de setembre va començar l’operació militar ordenada pel Kremlin per reforçar l’exèrcit sirià, segons el recompte oficial.