ELECCIONS LEGISLATIVES A FRANÇA
Internacional 18/06/2017

Macron vol un estat d’excepció perpetu

El nou govern francès pretén legalitzar els arrestos domiciliaris o el tancament de llocs de culte

Alícia Sans
3 min
Macron vol un estat d’excepció perpetu

ParísAmb la majoria parlamentària gairebé a la butxaca, Emmanuel Macron presentarà dimecres vinent un projecte de llei que pretén consagrar en el dret civil mesures que fins ara només estan permeses sota l’estat d’emergència. La futura llei antiterrorista pretén agafar el relleu d’aquest règim anomenat d’excepció, malgrat que fa més d’un any i mig que està implantat a França. És per això que, fins i tot abans que es presenti oficialment la nova norma, nou associacions han demanat al president francès que retiri aquest projecte de llei. Entre elles hi ha Amnistia Internacional, Human Rights Watch, la Lliga dels Drets de l’Home (LDH) o Action Droits des Musulmans. Si el text ha sortit a la llum abans d’hora és perquè Le Monde va revelar ara fa una setmana aquest projecte de llei que l’executiu defensa com un “reforçament de la lluita contra el terrorisme i la seguretat interior”. Per a les associacions demandants, però, el que farà aquesta llei és “suprimir la intervenció dels jutges”, va criticar el president de la LDH, Malik Salemkour, en nom de la resta de representants, entre els quals també hi ha el del Sindicat de la Magistratura. “És precisament perquè estem en un estat de dret que necessitem un contrapoder”, va argumentar Salemkour. Sota l’estat d’emergència, el prefecte i el ministeri de l’Interior poden ordenar, sense l’autorització judicial, un escorcoll domiciliari, de nit o de dia.

Dia clau per al pròxim quinquenni francès, amb la celebració de la segona volta de les eleccions generals, que, si es compleixen tots els pronòstics, confirmarà La República en Marxa com la força majoritària a l’Assemblea Nacional. Fa una setmana, en la primera volta, es va registrar una abstenció altíssima i la meitat dels electors van optar per quedar-se a casa. Els resultats van donar a la nova formació del president Emmanuel Macron un terç dels suports, de manera que va superar els conservadors i el Front Nacional, que havia competit per les presidencials. Els socialistes, el partit més votat el 2012, van ser els grans derrotats.

El president s’examina avui en segona ronda

Precisament, l’altra qüestió polèmica “d’aquest projecte de llei inacceptable” segons les associacions és poder fer “de manera comuna el que s’havia previst de fer extraordinàriament”, va indicar Salemkour. Per exemple, la norma inclou l’arrest domiciliari, tan utilitzat des que França va estrenar la mesura d’excepció arran dels atemptats al centre de París, el novembre del 2015. En cap cas, però, es refereix a aquesta mesura amb aquestes paraules sinó que la transforma eufemísticament en “residir en un perímetre geogràfic determinat”.

Accés a perfils socials

A part d’aquesta disposició, el projecte de llei també inclou que el ministeri de l’Interior pugui ordenar la imposició de braçalets electrònics, el tancament de llocs de culte o bé obligar una persona considerada sospitosa a facilitar els accessos “a tots els mitjans de comunicació electrònics”, precisa el text de l’avantprojecte. És a dir, que donin a les forces de l’ordre “l’usuari i contrasenya de Facebook, l’accés al correu electrònic, a l’ordinador, al telèfon, al compte de Twitter”. En definitiva, que cedeixin “tota la vida digital”, va il·lustrar Benjamin Sonntag, de Quadrature du Net.

“Ens ha sorprès la seva decisió perquè semblava que el candidat Macron havia pres distància amb l’estat d’emergència”, va subratllar Salemkour. “Aquest projecte de llei ens afecta a tots”, va puntualitzar el president de la LDH. Salemkour feia referència a l’ambigüitat que plana sobre els usos i abusos d’algunes de les mesures més enllà de l’apartat terrorista.

Des de l’entrada en vigor de l’estat d’emergència, l’arrest domiciliari no només s’ha aplicat per lluitar contra el terrorisme, que era en principi el seu objectiu oficial, sinó que també s’ha utilitzat contra militants ecologistes que es van manifestar durant la Cimera de París contra el canvi climàtic, i principalment contra els que van protestar per la reforma laboral. El mateix sistema es repeteix amb la prohibició d’entrada o estada al país. Segons un informe d’Amnistia Internacional publicat al maig, de les 683 ordres que s’han aplicat des del novembre del 2015, 574 es van signar durant els mesos que va durar el moviment contestatari que als carrers francesos clamava per la retirada de la llei laboral de la llavors ministra Myriam El Khomri.

Un mes de marge

Segons aquestes dades, les prohibicions d’aquest tipus han anat més orientades a vetar el dret a manifestar-se que no pas a impedir futures accions terroristes dins de França. És per això que el Consell Constitucional francès ha censurat aquesta mesura que preveu l’estat d’emergència, perquè la considera totalment contrària a la Constitució. Amb tot, encara hi ha marge, ja que la decisió no serà efectiva fins al 15 de juliol, quan s’acaba l’excepció, que Macron vol seguir allargant fins al novembre. Sota la presidència de François Hollande, l’estat d’excepció ha sigut prorrogat fins a quatre vegades. El Consell, presidit pel socialista Laurent Fabius, dona aire a Macron i al govern d’Édouard Philippe perquè adaptin el seu futur projecte de llei antiterrorista sense haver de trepitjar la Constitució.

stats