Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI GLOBAL

Manual per entendre Espanya

El 1974 el règim franquista va quedar aïllat internacionalment per l'execució de l'anarquista Puig Antich al garrot vil. La dictadura va decidir esperar al Festival d'Eurovisió per contrarestar les pressions diplomàtiques. La resposta del règim va ser aquesta: enviar Peret amb la cançó Canta y sé feliz . Una estrofa diu: " Si al sol no puedes tumbarte, y tomar una copa en paz, decir que estás en Europa no sirve de ná, no sirve de ná".

Resulta curiós contemplar l'estupor dels europeus davant la conducta del govern espanyol a l'hora d'afrontar el rescat de la banca. Tants anys compartint cimeres i reunions de la Comissió i la UE i encara no han entès que "governar a l'espanyola" es basa en dues coses: espontaneïtat inconscient i negació de la realitat, tot amanit amb fortes dosis de fatxenderia.

Espanya resulta incomprensible, fins i tot per als que hi hem nascut. No és fàcil fer pedagogia d'un país que ha aportat a la humanitat frases com " Que inventen ellos ", " Viva la muerte ", " Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos UNO [en referència al Caudillo]" i la meva preferida: "Lo que le falta al español en altura, le sobra en la punta de la espada ".

La imatge del primer ministre, Mariano Rajoy, alçant els braços després del gol de Cesc revela un altre element propi de la governança peninsular: frivolitat i despreocupació quan les coses van mal dades. " A mí, plin ", una frase impossible de traduir a un europeu. Els dirigents comunitaris es divideixen entre els que estan atònits per l'arrogància del gabinet de Rajoy i els que directament estan irritats. Madrid ha aconseguit en poc temps que tothom estigui emprenyat amb Espanya, des de Brussel·les fins al Brasil, des de Washington fins a Uganda.

No podem caure en la demagògia de dir que Uganda és millor que Espanya. El país africà és una mena de macarra regional a sou del Pentàgon, un país extremament pobre on exèrcit i milicians cometen crims de manera habitual. El menyspreu per l'Àfrica, però, és absolutament injustificat. Espanya no és Uganda. Però no per les xifres econòmiques, sinó perquè Espanya és un país deprimit i confós; la corrupció i la desregularització han provocat pobresa, atur i insatisfacció. Uganda, en canvi, disfruta de l'eufòria de la seva població majoritàriament jove, fascinada amb la idea de construir sobre el no-res.

El misteri de l'SMS de Rajoy

" Aguanta, somos la cuarta potencia de Europa ". Encara és un misteri perquè el govern va filtrar a la premsa l'SMS de Rajoy al ministre De Guindos durant la reunió de l'Eurogrup. ¿Volia exhibir testosterona davant els fans de la roja ? La majoria de la premsa europea només ha vist en la frase arrogància i inconsciència. Jo, en canvi, hi veig molt més: complex d'inferioritat i una certa melangia, producte de la resistència a acceptar la decadència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT