MÓN
Internacional 11/12/2015

Macri, de president del Boca Juniors a president argentí en 20 anys

Abans de ser polític, Macri va convertir-se en el president amb més títols de la història del club argentí

i
Toni Padilla
4 min
Macri, President del Boca

BarcelonaEl 3 de desembre del 1995, el Boca Juniors va patir una dolorosa derrota per 4-6 a casa, a La Bombonera, contra el Racing Club d'Avellaneda. Maradona liderava aquell Boca que aspirava a guanyar el títol, però un Racing magnífic liderat pel Mago Capri i el Piojo López els va destrossar. Aquell mateix dia, el Boca Juniors escollia nou president. La notícia va quedar amagada arran del resultat del partit, però aquelles eleccions del 3 de desembre del 1995 van canviar la història del club amb més aficionats de l'Argentina, el Boca Juniors: les va guanyar Mauricio Macri.

20 anys després, el desembre del 2015, Mauricio Macri va guanyar les eleccions a la presidència de l'Argentina. 20 anys entre el triomf a unes eleccions per presidir un club i unes per presidir un estat. 20 anys des de la derrota del Boca contra el club que tenia com a aficionat Juan Domingo Perón i Nestor Kirchner, el Racing, fins al triomf de Macri contra el peronisme.

Macri tenia llavors 36 anys i s'havia fet un nom en el món dels negocis a l'empresa del seu pare, que no volia veure'l relacionat amb el futbol. L'empresari va explicar que es va fer del Boca l'any 1991, quan va ser segrestat per uns delinqüents que volien cobrar un rescat. Un dels segrestadors era del Boca i tots dos van passar hores xerrant de futbol. “Vaig entendre llavors la força d'aquest esport” va dir més tard Macri, que, als seus 12 anys al club va guanyar 17 títols.

El jove empresari va fer una campanya agressiva i valenta, i es va posar amb el 60% dels gairebé 12 mil vots, i va superar les candidatures de Carlos Heller i Antonio Alegre. Macri va defensar que, en cas de ser escollit, el Boca seria el millor club del món. Era un discurs molt ambiciós en l'època en què el Boca intentava competir amb rivals en forma: aquella lliga la va guanyar el Velez i l'Independiente havia guanyat la Recopa.

El discurs de Macri era agressiu però tenia riscos, com per exemple, proposar fer pagar més per ser soci i reduir el pressupost de totes les seccions esportives excepte el futbol i el bàsquet. El nou President proposava potenciar el futbol base (va fitxar el tècnic Jorge Griffa, que durant els primers mesos fitxaria un jove anomenat Riquelme), fitxar bons estrangers i remodelar la vella Bombonera amb la construcció de llotges VIP. Amb Macri de president, l'estadi va créixer fins als 57.503 espectadors i es va crear una comissió tècnica per fitxar. Un dels primers fitxatges, però, va fracassar: el japonès Takahara, fitxat per vendre samarretes al Japó i recordat per caure tot sol durant un partit a La Bombonera.

Macri va modificar els estatuts per evitar que un president pogués durar al capdavant del club més de dos mandats, però els va allargar, els mandats, de tres a quatre anys. També va ser seva la proposta de proposar un aval dels directius per evitar pèrdues. Bàsicament, va modernitzar el Boca Juniors inspirant-se en el futbol europeu, però va defensar la necessitat de tenir jugadors de la casa per no trencar amb els valors de l'entitat. “Boca és tant estimat, que fer canvis sembla un pecat. Calia modernitzar el club per utilitzar la seva força i regnar” deia el 2003 Macri.

Martin Palermo i Mauricio Macri

Empresari modern amb formació a l'estranger, Macri també va potenciar els contractes de patrocini per treure profit de la fama del club, i el 1997 signava un contracte amb Nike que li va permetre fer un salt de qualitat a nivell esportiu. I això malgrat que, inicialment, les coses no van rutllar, ja que els primers tècnics, Bilardo i Veira, no van rutllar, malgrat tenir una plantilla de nivell amb jugadors com Maradona, Caniggia, Guillermo Barros Schelotto, Diego Latorre o Martín Palermo. A més, el River, etern rival, va guanyar la Libertadores el 1996. Macri, doncs, va recórrer a Carlos Bianchi, tècnic del Velez campió del món, per salvar-se. Va ser l'aposta encertada.

Bianchi va entrenar el millor Boca de la història. Maradona va marxar, però va arribar un dels joves fitxats per Griffa, Riquelme, amb altres joves de la pedrera. Macri va guanyar un total de 16 títols amb el Boca Juniors, i es va convertir en el tècnic amb més copes guanyades. D'aquests títols, 4 van ser la Copa Libertadores i dos, la Copa Intercontinental guanyada contra el Madrid el 2000 i el Milan el 2003. Macri va fer del Boca el millor club del món, com havia promès. El 1999 de fet, va ser reescollit amb el 80% dels vots. El triomf contra el Madrid galàctic va ser potser, el punt culminant de la seva gestió. Estava a punt per a nous reptes.

“Puc aportar a Buenos Aires els èxits aconseguits al Boca. El Boca és el club més popular, el Boca és l'Argentina” deia Macri l'any 2003 quan ja preparava el salt a la política. Aquell any, de fet, havia creat el seu partit polític Compromiso para el Cambio, i es va presentar per primer cop per ser cap del govern de Buenos Aires, però va perdre. Amb un canvi d'estatuts, Macri va poder aspirar a una nova reelecció a la presidència del Boca per mantenir-se visible fins les eleccions del 2007, quan va poder fer el salt al govern de Buenos Aires, i va cedir la presidència del Boca a Pedro Pompilio.

Macri va deixar un club amb una bona salut econòmica, acords comercials i més títols que cap altre president. Ara, amb tots els seus jugadors i tècnics clau, com Maradona, Bianchi, Riquelme o Tévez, es va discutir. Tots van marxar i tots van tornar. Una història d'amor i odi. Els crítics, però, també van destacar com no va perseguir la violència organitzada de la 'barra brava' del club, la 12. “El Boca m'ha preparat per manar” sol dir Macri, que ha jugat molts partits amistosos amb la samarreta del club i tindrà el repte de gestionar un futbol marcat per la violència a la graderia i l'aposta de Cristina Kirchner de fer-lo en obert per televisió. El 'fútbol para todos'. Com a president del Boca, va triomfar al camp, però no va aturar mai la violència.

stats