DIVORCI EUROPEU
Internacional 30/03/2017

May admet que el Brexit podria acabar sense acord

La primera ministra britànica fa un clam per una “nova, especial i profunda associació” amb la UE

Quim Aranda
3 min
L’ambaixador britànic Tim Barrow entregant la carta que invoca l’article 50 del Tractat de Lisboa al president del Consell Europeu, Donald Tusk.

LondresAhir, poc abans de dos quarts de dues del migdia, va començar el compte enrere per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, nou mesos després del referèndum del Brexit. L’ambaixador britànic a les institucions comunitàries, Tim Barrow, va lliurar al president del Consell Europeu, Donald Tusk, la carta firmada per la primera ministra Theresa May en què li comunicava oficialment la voluntat d’abandonar la UE. Londres escrivia així la primera pàgina de l’epíleg de 44 anys de pertinença, de ser-hi amb recança, i oficialitzava el pitjor tràngol en la història de la construcció comunitària, en uns moments en què la Unió Europea es veu assetjada des de fronts molt diversos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Mantenir lligams forts

En un discurs pronunciat ahir a la Cambra dels Comuns, May va garantir que el seu govern vol una sortida “harmònica i ordenada”, en benefici de totes dues parts, i que afronta les negociacions amb un “esperit constructiu”.

L’inici de la carta enviada a Brussel·les posava èmfasi en el fet que el Regne Unit “abandona la Unió Europea però no Europa”, i deia que els britànics volen “seguir sent socis i aliats compromesos” amb els seus “amics del continent”. Les negociacions haurien d’implicar la “mínima disrupció possible”, va dir, i l’objectiu és establir una “nova, especial i profunda associació” amb els 27.

El del Regne Unit serà l’adeu d’un dels socis més importants de la Unió, també com a contribuent net a les arques. “És un dia històric que no té marxa enrere, un punt d’inflexió en la nostra història nacional”, va dir May durant l’al·locució a la Cambra dels Comuns. “No hi ha cap raó per dir que avui és un dia feliç, ni aquí ni a Londres”, li replicava Tusk des de Brussel·les poc més tard.

El pessimisme a la capital continental va contrastar amb l’eufòria entre una bona majoria dels diputats britànics, conversos al Brexit a la força. Amb optimisme, May els va dir que “al davant del Regne Unit es presenta una oportunitat única per construir un país més fort, més just i més obert que mai”.

Les paraules de May, molt més conciliadores que en els mesos previs, van ser calculadament ambigües. Tenien, a més, un doble destinatari: d’una banda, els ciutadans del Regne Unit; d’una altra, les cancelleries dels futurs exsocis, amb els quals a partir d’ara haurà de mantenir un màxim de dos anys de titàniques negociacions. En aquest punt, de fet, May va insinuar que podria ser que al final d’aquest termini no s’hagués arribat a un acord final, i que caldria tenir una alternativa per no abocar les empreses a un “penya-segat”. Implícitament admetia la quasi necessitat d’una pròrroga.

La primera ministra va admetre, també, que marxar de la UE tindrà “conseqüències”. El no accés al mercat únic i a la unió duanera seran algunes de les fonamentals. A canvi, Londres recuperarà el control sobre les seves fronteres i la capacitat de “legislar” sobre el que més els importa, va dir.

El Brexit compta amb seriosos opositors dins del Regne Unit, fins i tot dins del grup parlamentari del Partit Conservador, que no estan disposats a sancionar un no acord amb la UE. Però l’altre gran repte a què ara farà front Theresa May és l’escocès. Ahir els va voler enviar un missatge directe en afirmar que, “arran de la repatriació de poders, les administracions retornades podrien gaudir de significatius increments de poder”. Londres, però, es reservarà quins pot transferir.

Promeses a Escòcia

La promesa no va impressionar gens ni la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ni el cap del Partit Nacional Escocès a Westminster, Angus Robertson.

Sturgeon va dir que ahir May havia fet un “salt cap a la dimensió desconeguda”. Robertson, al seu torn, li recordava en el debat de després del discurs de la premier que “si continua mostrant-se intransigent [i no atén les demandes escoceses de continuar formant part del mercat únic], si nega que Escòcia triï el seu futur, farà la independència d’Escòcia inevitable”. El Brexit és al darrere de la moció, aprovada dimarts per la majoria del Parlament escocès, que demana els poders a Londres per celebrar un segon referèndum d’independència, un cop els termes de l’acord amb la UE siguin de domini públic. El nou plebiscit se celebraria entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. De moment, May diu que ni parlar-ne.

Una altra de les prioritats de Londres a l’hora de la negociació és la situació dels més de quatre milions de ciutadans -3,3 milions de comunitaris al Regne Unit i un milió més de britànics a la Unió- afectats directament pel Brexit. May va assegurar que també els representa i que en els pròxims mesos vol aconseguir el millor tracte per a tots: “Sí, també per als ciutadans de la UE que han fet d’aquest país casa seva”.

stats