ELECCIONS A LA CANCELLERIA
Internacional 24/09/2013

Merkel confirma la via de l'austeritat per a Europa

La cancellera afronta una dura negociació per formar govern

Isaac Lluch
3 min

MunicI Angela Merkel va riure molt, va aplaudir al ritme d'una cançó de rock alemany i gairebé es va atrevir a ballar. Mentre a la seu de la fracció democratacristiana (CDU) de Berlín, en plena eufòria pels resultats electorals -els millors des de la reunificació alemanya el 1990-, les bases demanaven a crits reprendre la feina "demà passat" per assaborir la victòria, la cancellera va anunciar que s'havia de llevar ben d'hora, ben d'hora per dirigir el país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"No m'hauria disgustat dormir una hora més. Però em sento molt bé", va concedir ahir Merkel. La cancellera va anunciar que no es mourà de posició en política europea. "No veig la necessitat d'un canvi", va alertar ahir després de presumir del suport que li va fer arribar la ciutadania alemanya. "Va ser una votació forta a favor d'una Europa unida. Això no és només important per a nosaltres des del punt de vista econòmic, sinó també des del d'una Europa amb valors comuns", va indicar. "El meu credo és que aquesta Europa ha d'aprendre encara a actuar de manera homogènia en el món", va afegir, alhora que remarcava quina seria la recepta per a tothom: les reformes.

"Deu anys enrere Alemanya era el malalt d'Europa i hem aconseguit convertir-nos en una referència d'estabilitat. El que vam aconseguir aquí poden aconseguir-ho els altres. Les reformes no passen només per estalviar, sinó també per guanyar competitivitat. Hem avançat molt en aquest camí, però podem prosseguir", va destacar. Més enllà de les negociacions que té per davant, no hi cap dubte que Merkel està pletòrica i decidida a continuar amb la recepta (del seu èxit).

Negociacions complicades

La nit electoral va ser curta, però la cancellera ja va provar de localitzar per telèfon a les nou del matí el president dels socialdemòcrates (SPD), Sigmar Gabriel, per estendre-li la mà a un possible pacte de govern. "Fins a les onze no hem tornat la trucada", va apuntar el líder opositor amb cert menyspreu. Aquesta anècdota de la trucada simbolitza què li ve a sobre ara a la política alemanya: dilacions i més dilacions.

El triomf més aclaparador de Merkel des que va arribar al poder el 2005 (41,5% dels vots) pot esdevenir també el més incòmode, ja que ningú vol treballar al costat d'una dirigent que ho eclipsa tot. La CDU-CSU sumarà 311 diputats en el nou Bundestag (cambra baixa), per 192 de l'SPD (25,7% dels vots), 64 de L'Esquerra (8,6%) i 63 d'Els Verds (8,4%). La Unió de Merkel s'ha quedat doncs a les portes de la majoria absoluta i ara s'ha de resignar a formar una coalició de govern poc natural un cop que el soci que l'ha acompanyat en l'última legislatura, el Partit Liberal Alemany (FDP), va fracassar (4,8%) en quedar per primer cop en la seva història sense representació parlamentària. El president de l'FDP i fins ara vicecanceller i ministre alemany d'Economia, Philipp Rösler, i el veterà líder liberal, Rainer Brüderle, van presentar ahir la dimissió.

Difícil company de viatge

La formació del nou govern alemany, doncs, sembla que anirà per llarg. "Valoro més els detalls que no pas la rapidesa", va prevenir-se Merkel. I és que de moment ningú vol governar amb ella, ni socialdemòcrates ni verds. La cancellera s'ha forjat fama de matar el seu company de viatge. Després de governar en Gran Coalició amb l'SPD (2005-2009), els socialdemòcrates van acabar sumant la pitjor derrota electoral de la seva història (23% dels sufragis). Els resultats dels liberals d'aquest diumenge confirmen el mateix.

La cancellera va descartar ahir governar en minoria assegurant que el país necessita un executiu "estable". Merkel va admetre haver iniciat contactes amb l'SPD, però la resposta "comprensible" que va obtenir és que fins divendres els socialdemòcrates no s'hi pronunciarien, perquè serà llavors, en el marc d'una convenció, que discutiran què faran. "Com a CDU/CSU tenim el clar encàrrec de constituir govern i per això estem obert a converses", també amb Els Verds, va destacar la líder alemanya.

Però primer ha anat a buscar l'SPD. Una Gran Coalició és ara per ara l'opció més probable, si bé els socialdemòcrates es fan pregar. "Una Gran Coalició no és cap automatisme", va burxar Gabriel. Merkel es podria avenir a negociar temes com el salari mínim i altres qüestions de justícia social que reclama l'SPD. Un pacte de govern amb els socialdemòcrates donaria calma de retruc a Merkel al Bundesrat (cambra de representació territorial), on l'oposició té majoria absoluta. Més complicitat amb l'SPD faria més fàcil tirar endavant importants reformes que caldria negociar amb els estats federals.

Aquest eventual avantatge no el tindria Merkel si forma executiu amb el partit d'Els Verds, la cúpula del qual va posar ahir en bloc el càrrec a disposició de les bases. Amb els ecologistes hi ha ara força falta de sintonia, però la cancellera podria acabar connectant en qüestions capitals com el canvi en la política energètica. Si pacta amb Els Verds, a més, Merkel demostraria que pot amb tot i amb tothom. Tres governs i tres socis de coalició diferents, cosa que no ha aconseguit cap canceller alemany abans.

stats