Merkel surt al pas amb un 'mea culpa'
HamburgLa conferència de premsa que va fer Angela Merkel per avaluar els mals resultats de la seva Unió Democratacristiana (CDU) a les eleccions regionals de Berlín es va acabar convertint en una mena de declaració governamental, feta a títol molt personal, sobre la política de refugiats. La cancellera alemanya va fer un discurs emotiu com poques vegades abans i va ser més autocrítica que mai.
Els resultats electorals de diumenge a Berlín van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d’aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental. La gran coalició que els democratacristians formaven al govern regional de Berlín juntament amb els socialdemòcrates (SPD) ja és història. El partit de Merkel governa ara només en sis dels setze estats federats del país, i en dos dels casos com a soci menor de l’executiu.
L’endemà de la desfeta de la CDU a Berlín, la cancellera va assumir errors en la seva política de refugiats, que ha tingut una clara influència en els “molt insatisfactoris resultats electorals”. “Si pogués, faria anar enrere el temps perquè Alemanya estigués més ben preparada per a l’evolució dels esdeveniments”, va indicar la líder alemanya amb un inusual to d’autocrítica. En el passat “no tot s’ha fet bé”. “No hem sigut els campions mundials de la integració i vam esperar massa fins que vam afrontar la qüestió dels refugiats”, va apuntar Merkel, que també va adduir que havia “confiat durant massa temps” que el conveni de Dublín -mitjançant el qual es fa tornar els sol·licitants d’asil als països de la UE on van ser registrats per primer cop- reduiria el problema per a Alemanya. “La repetició de la situació [del 2015] no la vol ningú, jo tampoc”, va raonar la cancellera alemanya.
Merkel vol millorar a partir d’ara la manera de comunicar la seva política de refugiats, si bé va remarcar que no pensa canviar el rumb de la seva gestió. La seva ja cèlebre i polèmica frase “Ens en sortirem” s’ha “sobreinterpretat tant” que ja no té ganes de repetir-la.
Manté el rumb
Preguntada per un estudi segons el qual un 82% dels enquestats exigeixen un canvi de rumb en la seva política de refugiats, Merkel va mantenir-se ferma: “Si en aquesta xifra veiés quins canvis volen entraria de gust a discutir la qüestió. Però si aquesta xifra sortís de persones que senzillament no volen cap estranger, i en especial cap estranger de religió musulmana, llavors jo com a cancellera no la podria tenir en compte, perquè això contradiria la Constitució i el fonament ètic de la CDU”.
La cancellera alemanya va recordar que la xifra de refugiats arribats a Alemanya s’ha reduït de manera notable. És el resultat del tancament de la ruta dels Balcans i de l’acord de la UE amb Turquia. Mentre criticava la falta de solidaritat a Europa en matèria de refugiats, Merkel va insistir que en cap cas acceptarà posar un topall a l’arribada de sol·licitants, tal com li reclamen els seus aliats bavaresos de la CSU.
Els socis volen mà dura
Amb els populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD) ja presents en deu Parlaments regionals -a Berlín van acabar sumant el 14,2% dels vots-, la CSU tem perdre vots conservadors a Baviera i, de retruc, la seva majoria absoluta en aquest land. Per això la CSU insta constantment Merkel a endurir la seva política de refugiats. “La situació a la Unió CDU/CSU no ha sigut mai tan complicada. Tenim una urgent necessitat de superar diferències de contingut en les pròximes setmanes de cara a les generals”, va advertir el primer ministre bavarès, Horst Seehofer, al Süddeutsche Zeitung.
L’AfD va camí de convertir-se el 2017 en la tercera força política al Bundestag. En canvi, la Gran Coalició alemanya entre democratacristians i socialdemòcrates està en hores baixes. Mentre a Merkel li passa factura la crisi dels refugiats, el vicecanceller de l’SPD, Sigmar Gabriel, també es mostra tocat, si bé ahir va salvar el seu lideratge: en una reunió a Wolfsburg, els delegats socialdemòcrates van votar amb una clara majoria (dos terços) a favor del tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà (CETA), tal com proposava Gabriel en la seva qualitat de ministre federal d’Economia. Un no a aquest acord hauria precipitat, sens dubte, el final de la seva carrera política a Berlín. Reforçat per l’SPD, Sigmar Gabriel entén que el govern alemany firmarà ara el tractat.
