EMBARGAMENT CONTRA CUBA
Internacional 12/07/2012

Miami i l'Havana units per mar 50 anys després

Cuba reforça lligams amb Rússia mentre els Estats Units fan un nou pas cap a l'obertura de relacions comercials amb l'illa. 50 anys després Miami tindrà un servei marítim regular amb l'Havana.

Núria Ferragutcasas
3 min
UN VELL SOCI I AMIC El president rus, Vladímir Putin, es va reunir ahir amb el seu homòleg cubà, Raúl Castro, a Moscou.

WASHINGTONEl vaixell Ana Cecilia , de la companyia nord-americana International Port Corp, arribarà avui al port de l'Havana, la capital cubana, amb el primer carregament marítim directe procedent de Miami en més de mig segle. L'arribada d'aquest vaixell suposa l'inici històric d'un servei marítim setmanal entre Cuba i els Estats Units. "No enviarem res que sigui comercial o que es pugui revendre", va dir Leonardo Sánchez-Adega, un portaveu d'International Port Corp, al diari local The Miami Herald per aclarir que el nou servei no representa la fi de l'embargament econòmic i comercial a l'illa. Els vaixells només portaran ajuda humanitària i hauran de tornar buits, perquè les autoritats nord-americanes encara prohibeixen les importacions provinents de Cuba.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els viatges a l'Havana per lliurar béns humanitaris van començar fa més d'una dècada. L'octubre del 2000, l'expresident dels Estats Units Bill Clinton va signar una llei que permetia la venda de productes agrícoles i medicines a Cuba sota certes restriccions.

Castro visita Rússia

El mateix dia que el vaixell Ana Cecilia salpava de Miami, el president de Cuba, Raúl Castro, era a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per millorar les relacions comercials i econòmiques entre els dos països.

Aquesta és la segona visita del líder cubà a Rússia des que el 2006 va rebre el poder del seu germà Fidel. "És la visita no només d'un vell soci, sinó també del nostre amic", va dir Putin. Les relacions comercials entre Rússia i Cuba s'han reduït des de la caiguda de la Unió Soviètica i la reunió entre els dos mandataris tenia com objectiu reforçar la cooperació econòmica entre els dos aliats.

Segons el diari econòmic rus Kommersant , Cuba també està interessada a tancar acords militars per modernitzar el seu vell arsenal soviètic amb nous tancs, submarins i noves tecnologies militars. Les xifres demostren, però, que les exportacions nord-americanes a Cuba en aquests moments són superiors a les de Rússia. Per davant encara hi ha Veneçuela i la Unió Europea com a principals socis comercials del règim castrista.

50 anys de sancions

L'embargament dels Estats Units sobre Cuba va complir 50 anys al febrer. El col·lapse de la Unió Soviètica i el final de l'anomenada amenaça comunista no va comportar cap canvi. Avui els republicans continuen donant un fort suport a la mesura, i el president Barack Obama tampoc té intenció de suprimir-la. Malgrat tot, durant el seu mandat, Obama ha introduït alguns canvis que han suavitzat les sancions.

A principis del 2011, Obama va aprovar un decret executiu per flexibilitzar les restriccions de viatges i missatgeria a Cuba, però sense tocar el gruix del bloqueig unilateral contra l'illa que va impulsar el president John F. Kennedy el 1962.

L'activista i bloguera cubana Yoani Sánchez explicava ahir en un reportatge per a la cadena de televisió CNN que les mesures adoptades pel govern d'Obama es van fer sentir ràpidament en moltes famílies cubanes, sobretot en la seva economia i en les relacions amb els seus parents a l'exili als Estats Units.

Tot i aquests canvis significatius, Obama ha reiterat diverses vegades que no pensa fer més concessions al règim castrista fins que no hi hagi una millora substancial dels drets humans i signes d'obertura democràtica a Cuba. Els crítics amb l'embargament asseguren que la mesura ha fracassat, ja que no ha complert el seu objectiu i només ha aconseguit empobrir la població i reforçar el règim. D'altra banda, segons la comissió internacional per al comerç dels Estats Units, les empreses americanes perden entre 684 milions i 1.200 milions de dòlars a l'any per culpa de l'embargament. Per això, malgrat que la retirada completa requereix un acord al Congrés, moltes organitzacions, com Human Rights Watch, demanen més accions a Obama, que si vol té prou poder per diluir les sancions i deixar-les pràcticament sense validesa. L'experta del Council on Foreign Relations, Julia Sweig, assegura que ara la reelecció és "més prioritària" que "un canvi important" en les relacions entre els EUA i Cuba. I Obama sap que els vots dels cubanoamericans que viuen a Florida són molt valuosos.

stats