Publicitat
Publicitat

REVOLTA CONTRA BAIXAR AL-ASSAD

El trànsit de voluntaris i d'armes a través de la frontera és constant

Milicians del Líban lluiten amb l'Exèrcit Sirià Lliure

El Zaïd, un jove sirià que ens dóna un nom fals per protegir la seva identitat, ha lluitat durant un any contra les forces de Baixar al-Assad a la ciutat de Homs. Ara ha hagut de deixar el seu vell Kalàixnikov per fer-se càrrec de la seva mare, les seves germanes i la seva cunyada. La família va arribar al maig a la ciutat fronterera libanesa d'Arsal, fugint dels bombardejos a Qusair, a la província de Homs. "El meu germà dirigia una unitat de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) però va ser capturat l'agost del 2010", explica amb orgull aquest excombatent sirià. "Almenys dos memebres de cada família siriana són a l'ESL", indica el Zaïd, abans de precisar que ell va haver de sacrificar la lluita armada per ocupar-se de les dones, perquè és l'únic home que queda a la família. No sap on és el seu germà ni si continua viu. "La meva mare i la meva cunyada, que té un fill de dos mesos, no saben que el Khalil [el germà] està desaparegut. Jo els dic que està lluitant a Homs".

Encara que no pot estar al front, el Zaïd continua ajudant a la revolució. "Actuo d'enllaç entre els contrabandistes libanesos i els rebels que vénen a comprar armes o municions, i de vegades travesso la frontera amb diners per comprar armes al mateix exèrcit sirià", revela l'excombatent.

El jove assegura que la policia de frontera siriana accepta suborns dels rebels i els permet passar sense escorcollar-los. "L'última vegada que vaig estar a Síria va ser fa quinze dies i en tornar a Arsal un guàrdia de frontera em va aturar i em va dir que m'havia vist passar diverses vegades. Jo me'l vaig mirar amb complicitat i li vaig donar tot el que portava a sobre: una mica de xavalla i dos paquets de tabac, i es va quedar la mar de content", comenta divertit el Zaïd, i afegeix que amb un cartró de tabac té assegurada l'entrada i sortida "com a mínim cinc vegades més".

Pel sirià, el règim ha perdut suport entre les forces armades. "Molts oficials no han desertat físicament, però sí que ho han fet de cor", afirma abans de relatar que a Homs, en més d'una ocasió, els militars que "tenen l'ordre de disparar a matar, disparen trets a l'aire perquè no volen atacar els civils". Fins i tot, a vegades, continua el jove, "alguns soldats deixen oblidada a terra una capsa de municions abans de retirar-se". A mesura que continuem amb la conversa, el Zaïd se sent més còmode i comença a desvelar-nos més coses.

Camp d'oficials desertors

A la ciutat libanesa de Trípoli, a la costa, "hi ha un campament d'oficials desertors de l'exèrcit regular sirià, on se'ls entrena per poder dirigir les unitats militars rebels", assegura el jove. Segons l'excombatent, a les files de l'ESL hi ha diversos centenars de milicians libanesos. "Aquí, a Arsal, uns 100 combatents d'entre 20 i 30 anys de l'organització Jamiat-e-Islami han anat a lluitar a Homs".

El Zaïd explica que la instrucció teòrica de com plantar mines antitancs o explosius "la reben en granges abandonades de zones remotes de la vall de Beqaa, mentre que l'entrenament físic es fa en campaments dins de Síria". Davant la mirada incrèdula de la periodista, el Zaïd promet portar-nos a visitar a la nit uns "germans" libanesos que han pres com a caserna un vell estable, als afores de la ciutat, molt a prop de la frontera amb Síria.

Quan arribem allà ens reben amb cara de pocs amics. El Zaïd ens presenta un grup d'una vintena de tipus abillats amb roba militar. "Tots som libanesos", afirma Abdel Hakim, que està esperant juntament amb els seus companys poder travessar la frontera per unir-se a l'ESL. "És el nostre deure com a musulmans ajudar els nostres germans sirians", afirma, abans de precisar que no només hi ha voluntaris libanesos sinó que també "hi ha combatents de Jordània, Tunísia, Líbia i l'Aràbia Saudita". Aquest jove de la ciutat de Baalbek, al cor de la vall de Beqaa, ha deixat l'empresa del seu pare per anar a lluitar a Síria.

Màrtirs d'una revolució veïna

Un altre combatent, que utilitza el nom fals de Bilal, explica que és la primera vegada que surt del Líban. "Amb la meva feina en una botiga de telèfons mòbils he pogut estalviar per comprar-me un AK-47 i municions al mercat negre", assegura el Bilal, que reconeix que encara que sent por per les notícies que surten de Síria està decidit a donar la seva vida per Al·là. "La meva família estaria orgullosa si em convertís en un màrtir de la revolució siriana", diu el libanès, mentre unta un tros de pa de pita en una llauna de sardines que passa als seus companys.

Els libanesos que volen unir-se a la revolució siriana s'han d'enfrontar a l'oposició del govern libanès i de les milícies xiïtes de Hezbol·lah, aliades de Damasc. "Jo visc en un poble afí a Hezbol·lah: allà tothom dóna suport al president Al-Assad, i dir el contrari suposa buscar-te un munt de problemes. Els milicians xiïtes persegueixen tothom qui defensa l'ESL", indica Ossama Salem, un altre libanès amb espessa barba que també dóna un nom fals.

"Anem a Síria per lluitar en la Jihad, ja que la comunitat internacional ha decidit no fer res per aturar les matances contra la gent innocent. Així que haurem de ser els mateixos musulmans els que acabem amb el problema", conclou Salem, mentre escolta els versicles de l'Alcorà a través del seu mòbil i passa les boles del seu rosari.

El Líban juga un paper important en el conflicte a Síria. El govern libanès, que clarament fa costat a Baixar al-Assad, en ocasions tanca les seves fronteres per impedir el tràfic il·legal d'armes als rebels sirians o el pas de combatents de l'ESL. No obstant això, denúncia Salem, "els milicians xiïtes de Hezbol·lah travessen la frontera amb total llibertat per combatre al costat del govern sirià". "Ja comença a ser hora que les coses s'igualin", sentencia.

Més continguts de