Publicitat
Publicitat

Toni Blair recorda McGuinness: "La pau l'has de signar amb el teu enemic"

L'ex 'premier' laborista se suma a la resta de líders polítics d'Irlanda del Nord i del Regne Unit que evoquen el dirigent de l'IRA i del Sinn Féin, mort als 66 anys

Les reaccions a la mort de Martin McGuinness, l'exdirigent de l'IRA i del Sinn Féin, i ex vice primer ministre d'Irlanda del Nord, no s'han fet esperar. 

El president del seu partit, Gerry Adams, ha dit d'ell que "al llarg de la seva vida va mostrar una gran determinació, dignitat i humilitat i no va ser diferent durant la seva curta malaltia", fent referència a l'estranya afecció cardíaca que li hauria provocat la mort. "Va ser un republicà apassionat, que va treballar sense parar per la pau i la reconciliació i per a la reunificació del seu país. Però per sobre de tot va estimar la seva família i la gent de Derry i n'estava immensament orgullós", ha afegit Adams. 

El Sinn Féin també ha llançat un comunicat: "Amb una profunda tristesa hem conegut la mort del nostre amic i camarada Martin McGuinness".

El president de la República d'Irlanda, Michael D. Higgins, també ha mostrat el seu condol. Higgins ha destacat el lideratge mostrat per McGuinness en els moments difícils. "El món de la política i la gent d'aquesta illa trobarà a faltar el seu lideratge, demostrat clarament durant el difícil procés de pau", ha assegurat. 

Una ironia de ferro

Però el record políticament més significatiu l'ha tingut fins ara l'ex primer ministre britànic, Tony Blair, amb qui McGuinness es va comprometre a tirar endavant el procés de pau que va conduir a l'Acord de Divendres Sant de 1998. En una llarga reflexió a la BBC, Blair ha qualificat d'extraordinària la " fermesa i determinació" amb què McGuinness s'hi va implicar.

"Ell i Martin especialment –ha dit Blair– havien arribat a la conclusió que estàvem en un punt mort que només duia un immens dolor i perjudici a tots els participants en els disturbis. Era el moment d’explorar si hi havia una alternativa diferent per a Irlanda del Nord. I com que ell tenia tota la credibilitat dins del moviment republicà, va ser possible. Sense ell no ho hauria estat".

L'ex 'premier' ha evocat també la primera reunió amb McGuinness i Gerry Adams, a Downing Street, pocs mesos després que el cap del laborisme guanyés les eleccions generals del 1997: "La primera trobada la vam tenir a la sala del consell de ministres. I recordo que Martin va seure amb molt d'aplom a la taula, va fer una ullada al seu voltant i amb una gran ironia va dir: ' O sigui, que aquí és on es va fer tot el mal, oi?'. Es referia a l’acord de partició de l’illa d’Irlanda signat per Lloyd George. Aleshores, el meu cap d’'staff', Jonathan Powell, li va dir: 'Et refereixes a quan vosaltres vau etzibar un morter a través de les finestres de Downing Street en els temps de John Major, oi?'" 

Blair també ha fet interessants reflexions sobre el que suposa cedir en una negociació com la del conflicte nord-irlandès. " El terrorisme no va guanyar. [L'IRA i el Sinn Féin són] al poder, però no hi van arribar a través de la violència, sinó de la pau. Al final, el que va canviar tot això va ser la percepció dels fets que tenien ells i teníem nosaltres. Ells es van adonar que no guanyarien una Irlanda Unida i nosaltres que no aconseguiríem que ells renunciessin a la seva causa. Al centre del procés sobre Irlanda del Nord hi va haver  un acord del republicanisme sota el principi de consentiment, això és, que Irlanda del Nord continuaria sent part del Regne Unit mentre la seva gent així ho decideixi. Per la nostra part hi va haver l'acceptació que hi havia d’haver igualtat davant de la llei i govern compartit. Aquesta és la clau de l’acord i el motiu per què funciona. I espero que la vida de Martin, les dues etapes de la seva vida, ens recordi ara que el nostre compromís ha de ser amb el procés polític i com és d’important de mantenir-lo".

Les sorpreses, dificultats i alts i baixos del procés també han merescut comentaris de Blair. "Vam arribar a un acord el 1998, però la pau no la vam tenir realment fins al 2007, quan, finalment, després que jo hagués deixat ja Downing Street, ell i Ian Paisley van seure junts al govern. Aquell va ser un moment increïble. No només van seure-hi junts, sinó que van fer el mateix camí junts. Haig d’explicar contínuament a la generació dels meus fills que allò que a ells els ha vingut donat, als anys 70 i 80 la gent ho hauria trobat extraordinari. I si m’haguessin dit a mi mateix quan vaig arribar a Downing Steret, que Martin McGuinness i Ian Paisley encaixarien les mans, seurien junts i junts governarien Irlanda del Nord, hagués pensat que qui m’ho deia estava completament boig. Però va passar. I sigui quin sigui el passat de Martin McGuinness, em penso que no és inapropiat, ans al contrari, absolutament just, avui, en el moment del seu traspàs, recordar què va fer per la pau, què va fer per l’illa d’Irlanda i per Irlanda del Nord. I recordar el seu lideratge per resoldre un dels més grans conflictes del món".

Alastair Campbell, exportaveu de Tony Blair quan era primer ministre del Regne Unit, ha dit de McGuinness que va ser "un bon home" i que "tot i que alguns no li perdonaran el seu passat", sense ell no hi hauria pau a la província. Campbell va participar a les negociacions que van propiciar la firma de l'Acord de Divendres Sant el 1998: un text que va posar fi a quatre dècades de conflicte. 

Etiquetes

Més continguts de