Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ A EGIPTE

El veredicte decep: absol dos fills i alts càrrecs del dictador

Mubàrak, condemnat a cadena perpètua

La revolució egípcia està inacabada i envoltada d'enemics. La cadena perpètua per a Mubàrak no satisfà les demandes populars, que clamen contra l'absolució d'alts càrrecs del règim i de dos fills del rais.

Durant els últims dies, Egipte ha acumulat una fita històrica rere l'altra. Tot just una setmana després de celebrar les seves primeres eleccions presidencials en llibertat, un tribunal va condemnar el dictador Hosni Mubàrak i el seu ministre de l'Interior, Habib al-Adli, a cadena perpètua per la seva responsabilitat en la repressió de les manifestacions durant els 18 dies que va durar la revolta de l'any passat, que es va saldar amb la mort de més de 850 persones. Ha estat el primer cas d'un exmandatari deposat gràcies als vents de canvi de la Primavera Àrab que ha estat jutjat pel seu propi poble.

En canvi, sis dels seus homes de confiança, tots ells alts càrrecs de la policia, han estat absolts per falta de proves. Els fills del rais deposat, Alaa i Gamal Mubàrak, també van ser declarats innocents de diversos dels càrrecs de corrupció que pesaven sobre ells, i en la resta dels càrrecs el tribunal va concloure que els delictes ja havien prescrit. No obstant això, de moment, els mantindran a la presó a l'espera que es resolgui un altre cas en relació amb la privatització fraudulenta d'un banc.

Segons MENA, l'agència oficial de notícies egípcia, l'exmandatari egipci va patir una crisi cardíaca mentre era traslladat en helicòpter a la presó de Tora, al sud del Caire, per la qual cosa va ingressar directament a l'hospital del centre penitenciari. Durant els últims mesos, Mubàrak s'havia allotjat en un hospital militar als afores de la capital. Els seus advocats van declarar ahir mateix que apel·laran contra la sentència davant el tribunal de cassació.

Justícia i campanya presidencial

L'històric veredicte ha arribat en plena campanya de la segona volta de les eleccions presidencials, que protagonitzaran a mitjans de juny Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak, i Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, l'històric moviment islamista egipci. Segons la majoria d'analistes, aquest context, a més de la persistència de la maquinària repressiva del règim, pot haver influït d'una manera molt directa en la presa d'una decisió salomònica que no va deixar ningú content.

"Des del seu inici, aquest judici va tenir finalitats polítiques i no pas fer justícia amb els màrtirs de la revolució i les seves famílies", va dir a l'ARA Gàsser Abdel Razek, director executiu de l'ONG Iniciativa Egípcia pels Drets Personals. "Amb el veredicte s'han volgut calmar els ànims dels revolucionaris i també establir les bases de l'excarceració de Mubàrak. La sentència conté errades, i estic convençut que el tribunal d'apel·lació la declararà nul·la".

Centenars de persones es van congregar davant la porta principal de l'Acadèmia de Policia del Caire, la seu del tribunal, per manifestar-se contra Mubàrak. Defensors i detractors, molts d'ells familiars de les víctimes de la revolució, estaven separats per tanques i per un fort dispositiu policial.

Abans de pronunciar la seva sentència, el jutge Refaat es va desfer en elogis a la revolució, adoptant sovint un to poètic. "El regnat de Mubàrak va ser una era negra, fosca, mancada d'esperança, però el 25 de gener Egipte es va despertar amb una nova alba", recitava el magistrat. Mentrestant, l'home que va governar la vall del Nil amb mà de ferro durant més de tres dècades jeia en una cadira de rodes, dins la gàbia dels acusats. Amagant els seus ulls rere unes ulleres de sol, l'exrais va mantenir un gest inexpressiu durant tota la sessió.

En un primer moment, en escoltar el veredicte, els familiars dels màrtirs van començar a saltar i abraçar-se. No obstant això, la seva alegria es va esfumar en saber que la resta dels acusats van ser absolts, i es van iniciar els crits contra la cort. Pitjor es va acollir la sentència a l'altra banda del cordó policial, on hi havia una vintena de seguidors de l'últim faraó. "És molt injust. El nostre president ha fet tant per al país", deia entre sanglots Salma Nasser, una jove estudiant.

"No estic contenta pel veredicte. Hi ha sis responsables de la policia que surten indemnes, i els fills de Mubàrak també", relatava Suha Said, mentre sostenia un pòster amb la fotografia del seu marit, assassinat el 28 de febrer en una de les manifestacions que es dirigien a Tahrir. A poc a poc la tensió va anar creixent, fins a desbordar-se en un enfrontament a cops de pedra entre els detractors de l'expresident i les forces de seguretat. Dins la cort, la situació no era pas més tranquil·la. Seguidors i opositors de Mubàrak es van embrancar en una baralla a cops de puny, entre crits d'"el poble vol la purga de la justícia".

Després d'haver estat seguint la sessió en directe per la televisió, milers de joves es van dirigir a la plaça Tahrir, on la multitud corejava: "El poble vol l'execució de Mubàrak!" Diversos polítics es van deixar veure per la plaça, i alguns van prometre la repetició del judici. I és que la sentència d'ahir no va fer desaparèixer entre els activistes la sensació que la revolució està inacabada i encara envoltada de perills.

Més continguts de