Publicitat
Publicitat

Nova escalada en la guerra a l’est d’Ucraïna

Després d’uns mesos de relativa calma a la zona en conflicte a l’est d’Ucraïna entre les forces governamentals fidels a Kíev i els secessionistes pro-russos, la regió viu des de diumenge una nova escalada de violència amb ús d’artilleria pesant que, segons diverses fonts, s’ha cobrat prop d’una vintena de víctimes mortals entre militars, milicians i població civil. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides té prevista una reunió avui sobre Ucraïna; dimarts ja va fer una crida al retorn immediat a l’alto el foc i va condemnar l’ús d’armes prohibides pels acords de Minsk -que havien de regular el conflicte però que aviat compliran dos anys sense que hagin demostrat la seva efectivitat.

L’exèrcit ucraïnès va denunciar diumenge que els rebels pro-russos havien llançat un atac contra Avdiïvka, una localitat amb una important fàbrica de carbó de coc a la zona de separació entre els dos bàndols i controlada per Kíev. Per la seva banda, representants de l’autoproclamada República Popular de Donetsk asseguren que va ser l’exèrcit ucraïnès qui va atacar primer. També hi ha informacions d’atacs a Makiïvka i a Donetsk. La missió d’observació de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa a la zona fa responsables totes dues parts de l’escalada de violència.

El govern ucraïnès ha alertat d’una catàstrofe humanitària si no s’aturen els atacs, ja que s’han vist afectats els sistemes de calefacció, llum i aigua i les temperatures arriben als 20 graus sota zero.

La represa de les hostilitats va tenir lloc just després de l’esperada conversa telefònica entre el president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, que es veu com un primer intent de refer les relacions entre Moscou i Washington. Ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va aclarir que els dos presidents no havien parlat de manera substancial d’Ucraïna i que només van dir que “era necessari regular ràpidament la crisi”. Ara, però, per a Peskov “l’escalada a la línia del front és un motiu més per reprendre com més aviat millor el diàleg i la cooperació entre Rússia i els Estats Units”.

Alguns analistes consideren que és molta casualitat que s’hagin reprès els combats precisament ara en uns moments en què Europa està a l’expectativa de què farà el nou president nord-americà i quan la nova administració ha insinuat que es podrien aixecar les sancions contra Rússia per l’annexió de Crimea i el seu paper en la crisi ucraïnesa. Segons una font al Kremlin citada per la televisió opositora russa Dozhd, el que està passant ara a l’est d’Ucraïna és una provocació contra Rússia per atraure l’atenció d’Occident i de la nova administració nord-americana. En canvi, des de Kíev es considera que la represa de les hostilitats demostra que Rússia i els rebels pro-russos no estan disposats a complir els acords de Minsk.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, ha llançat una ofensiva diplomàtica perquè els canvis amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca no deixin Ucraïna abandonada i perquè la comunitat internacional pressioni Rússia. La setmana passada, a Hèlsinki, Poroixenko va recordar que tant el Partit Demòcrata com el Republicà van donar suport a les sancions contra Rússia i que no hi ha cap connexió entre els progressos a l’hora de derrotar l’Estat Islàmic i la situació a Ucraïna. Poroixenko va dir que “més de 2.500 soldats i més de 7.500 civils han mort com a resultat de l’agressió de Rússia i per això l’únic instrument eficaç són les sancions, per motivar Rússia i Putin a asseure’s a la taula de negociacions i a complir del tot els acords de Minsk”.

Més continguts de