Obama adverteix de l’ús de la tortura contra el terrorisme

WashingtonL’últim discurs del president nord-americà, Barack Obama, sobre seguretat nacional va ser una defensa del seu llegat i una advertència velada al seu successor, el republicà Donald Trump. Quan només falten sis setmanes perquè deixi la Casa Blanca, va defensar la seva política contra el terrorisme durant els vuit anys que ha estat en el poder i va admetre que aquesta amenaça segueix i seguirà. “Falses promeses” o “l’ús de la tortura” no l’eradicaran, va alertar en un parlament a la base aèria MacDill, a Tampa, Florida.

“Som una nació definida per l’esperança, no per la por -va dir-. El respecte a la llei no és una debilitat, és la nostra màxima fortalesa”. Sense anomenar-lo, Obama va donar consells al futur president i el va intentar convèncer perquè no compleixi les seves promeses electorals. Per a ell, el terrorisme no es derrota oferint “falses promeses d’eliminar-lo amb més bombes o desplegant tropes” ni “aïllant els Estats Units de la resta del món” amb murs, sinó amb una “estratègia intel·ligent”, que és la que ell ha seguit i que ha “protegit” el seu país “d’un gran atac d’un grup terrorista estranger”. Tot i així, va reconèixer que hi ha hagut massacres, com la de la Marató de Boston el 2013 o la d’una discoteca a Orlando el juny passat, perpetrades per “individus desequilibrats que es van radicalitzar a internet”.

La guerra continua

Obama va subratllar que la seva política antiterrorista ha convertit Al-Qaida en “una ombra del que va ser” i que està “trencant la columna vertebral de l’Estat Islàmic”, que ha perdut gairebé “la meitat del territori” que controlava el 2014 a l’Iraq i Síria. A més, Obama va dir que el cost de la seva estratègia contra el grup jihadista, 10.000 milions de dòlars en dos anys, és la mateixa quantitat que gastava el govern en un mes en plena Guerra de l’Iraq.

Tot i així, Obama va lamentar que ell ha sigut el president nord-americà amb més temps en estat de guerra. El premi Nobel de la pau del 2009 no ha pogut complir la seva promesa d’acabar les guerres que va iniciar el seu antecessor, George W. Bush, a l’Afganistan i a l’Iraq, tot i declarar-ne el final i retirar gran part de les tropes nord-americanes que hi havia en aquests dos països. De fet, la lluita contra l’Estat Islàmic l’ha obligat a tornar a enviar alguns soldats a l’Iraq -uns 5.000 entre aquest país i Síria- i mantenir els 10.000 que té a l’Afganistan.

Malgrat això, Obama va insistir que la seva estratègia ha sigut de contenció i que ha buscat sempre limitar el desplegament de tropes, utilitzar avions no tripulats en el combat contra els terroristes per minimitzar les morts de soldats, i apostar per la diplomàcia.

Trump ha dit poca cosa sobre com pretén combatre els grups terroristes amb l’argument que l’ambigüitat i la imprevisibilitat són actius que neguen a l’enemic l’oportunitat de planificar el futur. Tot i així, l’elecció de dos generals retirats, James Mattis i Michael Flynn, com a futurs secretari de Defensa i assessor de seguretat nacional, respectivament, indica que adoptarà una estratègia militar més agressiva.

Fent referència indirecta a alguns dels arguments de Trump en la seva campanya electoral, Obama va advertir que “estigmatitzar els musulmans” o declarar la guerra a l’islam ajudaria els grups extremistes i tindria un cost humà i moral per als EUA. “Nosaltres [els nord-americans] no imposem tests religiosos”, va afirmar Obama en referència al pla que va prometre Trump de sotmetre certs immigrants i refugiats a un “escrutini extrem” basat en “tests ideològics” si era elegit.

L’encara inquilí de la Casa Blanca també es va referir a la presó de Guantánamo, la base naval que els EUA tenen a Cuba, i que no ha aconseguit tancar. Va assegurar que el seu successor hauria d’intentar clausurar-la perquè costa centenars de milions de dòlars i no és “un símbol de força”.