THE NEW YORK TIMES / WASHINGTON/EL CAIRE.Coincidint amb l'onzè aniversari de l'atemptat a les Torres Bessones, un grup armat i enfurismat va atacar dimarts a la nit el consolat dels Estats Units a Bengasi (Líbia). El detonant de l'acció, en què van morir tant l'ambaixador nord-americà a Líbia, J. Christopher Stevens, com tres treballadors més del seu equip, va ser un vídeo produït als Estats Units en què es fa burla del profeta Mahoma, el fundador de l'islam.
Com a resposta, el president nord-americà, Barack Obama, va condemnar enèrgicament els assassinats i va ordenar l'increment de la seguretat a totes les seus diplomàtiques del seu país al món. Fonts del Pentàgon van confirmar ahir que 50 marines ja anaven camí cap a Líbia per enfortir la seguretat als seus edificis diplomàtics. A banda d'això, el departament d'Estat va indicar a tot el seu personal que no era "estrictament necessari" que marxés del país i va aconsellar als seus ciutadans no viatjar-hi per por de nous atemptats.
I és que l'administració Obama sospita que l'atac a Bengasi estava planejat des de feia temps, tot i que en un primer moment va semblar un acte espontani d'un grup fora de control enfurismat pel llançament d'una pel·lícula que posa cara a Mahoma, tot un tabú a l'Islam. Estudiant amb detall tots els fets de l'11 de setembre al món àrab, fonts de Washington es van adonar ahir que les protestes a l'ambaixada nord-americana al Caire van distar molt de l'atac al consolat de Bengasi. A diferència del que va passar a la capital egípcia, a Líbia els atacants anaven armats amb morters i projectils. Els informes d'intel·ligència no es posen d'acord en aquest punt, però la majoria de proves suggereixen la possibilitat que un grup organitzat estigués esperant des de feia temps una oportunitat, una espurna de protesta com la del vídeo, per atemptar contra el cos diplomàtic.
L'assassinat de l'ambaixador Stevens, a banda de produir-se en una data simbòlica per a Washington, significa la primera mort violenta d'un emissari de la Casa Blanca en més de dues dècades -l'últim va ser Adolph Dubs, assassinat a l'Afganistan el 1979. Alhora, posa en dubte la vulnerabilitat dels alts càrrecs nord-americans en una regió que està experimentant canvis profunds i que ja en diverses ocasions recentment ha expressat el seu odi als Estats Units. I, a més a més, es produeix en plena cursa electoral per la Casa Blanca, en què els republicans han utilitzat com a arma política l'oberturisme d'Obama i la seva afinitat cap als nous governs àrabs.
Els demòcrates tanquen files
"Aquests quatre americans es van alçar en nom de la llibertat i de la dignitat humana", va dir ahir Obama en un comunicat televisat des del jardí de la Casa Blanca, acompanyat de la secretària d'Estat, Hillary Clinton. "No us equivoqueu: treballarem conjuntament amb el govern libi per portar a la justícia els assassins que han atacat la nostra gent", va afegir.
Obama també va lloar l'actitud del govern libi i va remarcar que les forces de seguretat del país van combatre la banda armada, van ajudar a protegir els diplomàtics nord-americans i van portar el cos de Stevens a l'hospital. "Aquest atac no trencarà les relacions entre els Estats Units i Líbia", va remarcar.
Prèviament, el president de l'Assemblea Nacional de Líbia, Mohammed Magarief, va disculpar-se per l'atac, el qual va titllar de "covard", i va donar el condol als familiars de les víctimes. També va assegurar que els culpables serien jutjats i va prometre mantenir bones relacions amb els Estats Units.
Romney aprofita l'atemptat
El candidat republicà a la Casa Blanca, Mitt Romney, no va esperar ni un minut per treure rèdit electoral als fets que estan sacsejant l'administració Obama. Tot i haver promès no atacar el candidat demòcrata a la reelecció durant la commemoració de l'atemptat a les Torres Bessones, va difondre un comunicat embargat en què donava el condol a les víctimes i criticava l'actitud del president. "És molt trist que la primera resposta de l'administració Obama no fos condemnar els atacs en les nostres missions diplomàtiques, sinó simpatitzar amb els que van pagar els atacs".
Feia referència al comunicat que havia emès l'ambaixada al Caire en el qual es condemnava la pel·lícula Innocència dels musulmans , en què es fa una paròdia de la vida de Mahoma. Però el comunicat justament intentava evitar més disturbis a les seus diplomàtiques dels Estats Units al món àrab i impedir un desenllaç com el de Bengasi, tot i que ahir fonts de Washington van reiterar que no havien rebut cap alerta d'intel·ligència d'un possible atac durant l'onze de setembre.
Efecte dòmino de protestes
El vídeo antimusulmà, difós a través de mitjans egipcis, va encendre tot el dimarts la comunitat cairota. Milers de persones es van manifestar als afores de l'ambaixada nord-americana al Caire de dia de manera pacífica. Quan va caure la nit, alguns van enfilar-se a les tanques i van substituir la bandera dels EUA per la negra dels salafistes, en què s'hi llegia en àrab: "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta".
Arran del ressò de les mobilitzacions, centenars de persones van protestar ahir a l'ambaixada dels EUA a Tunis i a Alger, on els cossos diplomàtics continuen en estat d'alerta.
