Publicitat
Publicitat

LLIGAMS FAMILIARS

Un estudi genealògic aprofundeix en el passat del president

Obama és descendent del primer esclau negre dels EUA

La biografia del president Obama -fill de pare negre de Kènia i mare blanca de Kansas- havia suggerit sempre que, al contrari que la majoria d'afroamericans, les seves arrels no tenien cap contacte amb l'esclavitud. Però ara un equip de genealogistes ha capgirat aquesta teoria i assegura que la mare d'Obama tenia, a més d'avantpassats europeus, almenys un ascendent africà, i que el president és, amb molta probabilitat, descendent d'un dels primers esclaus africans documentats als Estats Units.

La troballa l'ha feta la companyia genealògica Ancestry.com amb seu a Provo, a l'estat de Utah, que tot i que reconeix que no té una prova definitiva sí que té evidències que "suggereixen clarament" que l'arbre familiar d'Obama -per part de mare- es remunta a gairebé quatre segles enrere fins a un esclau a l'estat de Virgínia amb el nom de John Punch.

L'any 1640, Punch aleshores un servent, va escapar-se de Virgínia i se'n va anar a Maryland, on va ser detingut i, amb dos servents blancs més que també havien fugit, van ser portats a judici. La seva condemna -servitud per sempre- va ser més dura que la que es va dictar per als blancs i és per això que molts historiadors consideren Punch com el primer africà a esdevenir esclau per disposició legal anys abans que Virgínia adoptés la llei que autoritzava l'esclavatge.

Els historiadors expliquen que als Estats Units a principis del segle XVII es comerciava amb la força de treball i que servents blancs i negres eren venuts diàriament a la regió de la badia de Chesapeake, segons Ira Berlin, professor de la Universitat de Maryland expert en la història de l'esclavitud. Aquestes persones eren considerades "no lliures" però els historiadors no tenen clar en quin moment va començar el comerç d'esclaus. "El que fa el cas de John Punch interessant és que va esdevenir el primer esclau per a la resta de la seva vida", assegura el professor Berlin.

ADN i investigació als registres

L'equip d'Ancestry.com ha utilitzat anàlisis d'ADN per fer la connexió i també ha investigat entre registres de matrimonis i de propietats per seguir la pista dels antecessors materns d'Obama fins a l'època i el lloc on Punch va viure. La investigació ha permès determinar que Punch va tenir fills amb una dona blanca que els va passar la seva condició de llibertat i va donar peu a una família amb un nom lleugerament diferent, Bunch, que després d'onze generacions van donar vida a la mare d'Obama, Stanley Ann Dunham.

L'equip d'Ancestry.com s'ha estat dos anys investigant el passat de la mare d'Obama i ha determinat que la branca familiar dels Bunch van esdevenir uns terratinents poderosos a la Virgínia colonial i que, tot i que eren negres d'origen, van acabar -després d'algunes generacions- sent coneguts com a blancs.

"Va ser l'atzar que ens va dur fins a aquesta conclusió", assegura Anastasia Harman, que és qui ha dirigit l'estudi. "Estàvem fent una investigació general sobre l'arbre de la família del president i quan vam començar a anar enrere vam veure que la família Bunch era afroamericana".

La investigació ha conclòs que hi va haver dues grans branques familiars dels Bunch, una que s'ha determinat que era de blancs i va viure durant generacions a Virgínia i una altra que va marxar a Carolina del Nord, on van ser registrats com a mulats. Segons l'estudi, Obama és descendent de la branca de Virgínia que va emigrar a Tennessee, on va néixer la seva rerererebesàvia Anna Bunch. La seva filla Frances Allred, que va néixer el 1834, es va traslladar a Kansas. Quatre generacions després, el 1942, amb la família encara a Kansas, va néixer la mare d'Obama.

Però els investigadors deixen oberta la pregunta clau: ¿John Punch, l'esclau, era un antecessor de Bunch? Com que els registres es van destruir, no hi ha cap prova definitiva. Com tampoc hi ha cap evidència que la mare d'Obama tingués coneixement d'antecessors afroamericans, segons la seva biògrafa, Janny Scott.

Més continguts de