Obama sanciona Rússia pels ciberatacs electorals

WashingtonL’administració Obama contraataca i castiga les interferències russes que van influir en les eleccions del 8 de novembre del 2016 per afavorir Donald Trump. El govern nord-americà va anunciar ahir l’expulsió de 35 funcionaris russos de l’ambaixada a Washington i el consolat de San Francisco, que hauran d’abandonar els Estats Units abans d’acabar l’any. A més, també ha imposat sancions contra dos serveis d’intel·ligència i quatre agents d’alt rang que treballen en territori nord-americà, a qui acusa directament d’ordenar els ciberatacs contra els ordinadors del Comitè Nacional Demòcrata.

En un comunicat, el departament d’Estat dels Estats Units va explicar que els russos assenyalats “actuaven d’una manera que no és coherent amb l’estatus diplomàtic o consular”. “Es tracta de la resposta més contundent que dóna Washington davant un atac cibernètic patrocinat per un estat contra els Estats Units i supera de llarg la modesta acció amb què va ser castigada Corea del Nord pel seu atac contra Sony de fa dos anys”, afegia.

Les sancions són un cop contra el president electe, Donald Trump, que ha trencat la dinàmica tradicional nord-americana de considerar els russos el seu enemic acèrrim. El republicà s’ha mostrat a favor d’un acostament a Vladímir Putin i com a candidat ja apostava per aixecar les sancions econòmiques a Rússia, vigents des del març del 2014 com a conseqüència de l’annexió de Crimea.

Trump sempre ha qüestionat la versió segons la qual Rússia havia piratejat els correus de la direcció del Partit Demòcrata per afeblir la candidata Hillary Clinton i afavorir-lo a ell. Per a Trump, la filtració de missatges electrònics en què el Comitè Nacional Demòcrata apostava per Clinton en detriment de Bernie Sanders no era res més que la mostra del mal funcionament dels serveis d’intel·ligència nord-americans, i va suggerir, fins i tot, que qualsevol seria capaç de provocar un atac estirat al llit.

Possible revocació

Quan s’instal·li a la Casa Blanca, Trump ara haurà de decidir si aixeca les sancions a les agències d’intel·ligència russes, malgrat que molts dels congressistes republicans estarien d’acord a obrir una investigació pública sobre les presumptes accions de Moscou. Si les aixeca, voldrà dir que Trump rebutja les conclusions de les investigacions dels serveis estatals d’intel·ligència.

Des de Florida, hores abans que es detallessin les sancions, Trump va dir: “Crec que hauríem de tirar endavant amb les nostres vides. Els ordinadors han complicat molt la vida i en aquesta era de la informàtica ningú sap exactament què està passant. Tenim velocitat, un munt de coses, però no estic segur que tinguem la seguretat que necessitem”.

Però l’administració demòcrata afirma que encara té més sorpreses i preveu publicar “una anàlisi conjunta” de l’FBI i el departament d’Interior basat en evidències de l’Agència Nacional de Seguretat. A més, també ha anunciat que abans del 20 de gener publicarà un informe d’intel·ligència ordenat pel president amb detalls recollits dels sistemes informàtics russos.

Obama i el seu equip han debatut durant mesos quan i com imposar sancions “proporcionals” per la crisi dels ciberatacs. El vicepresident, Joe Biden, havia suggerit una resposta encoberta que seria òbvia només per a Putin, però no per al públic. Així, enmig d’aquesta divisió d’opinions, l’anunci d’ahir crea dubtes perquè molts funcionaris pensen que s’haurien posat al descobert mètodes i fonts dels serveis nord-americans, i que hauria sigut millor deixar clar a països com la Xina, l’Iran i Corea del Nord que els Estats Units també tenen capacitat per rastrejar les seves activitats.

Al final, Obama ha decidit tirar pel dret i des de Hawaii ha signat una ordre en què s’autoritza a ell i al seu successor a prohibir els viatges i la congelació d’actius dels que han “intervingut, alterat o causat una apropiació indeguda de la informació amb un propòsit o amb l’efecte d’interferir o soscavar processos o institucions electorals”.

Informacions antigues

Les sancions arriben tard? Certament l’FBI disposava de fa temps d’informació que el servidor del Comitè Demòcrata havia sigut piratejat durant la tardor del 2015. I a l’abril assessors en ciberatacs nord-americans ja es van reunir amb funcionaris russos a Ginebra. Però Obama i el seu equip es van moure a poc a poc i a la premsa nord-americana li va interessar més la filtració de correus electrònics que mostraven la lluita interna dels demòcrates que la capacitat d’un país estranger de piratejar-los.

Obama va deixar passar la campanya abans de decretar sancions per por de represàlies de Rússia el dia de les eleccions. Alguns dels seus col·laboradors creuen ara que aquesta cautela va ser un error.

La pregunta ara és si la resposta que ha donat serà alguna cosa més que un gest simbòlic i si acabarà per dissuadir no només Rússia sinó altres actors que podrien tenir temptacions d’influir en futures eleccions dels Estats Units.