Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

El president Mahmud Abbas demanarà el reconeixement com a estat observador el 27 de setembre

Palestina ho torna a provar a l'ONU

Fa un any els Estats Units van vetar al Consell de Seguretat de l'ONU l'admissió de Palestina com a nou estat de ple dret. Els palestins ho tornaran a provar al setembre en qualitat d'estat observador.

El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, tornarà aviat al fòrum de les Nacions Unides per demanar el reconeixement del seu poble com a "estat observador no membre" de l'ONU, tal com va avançar ahir a Ramal·lah, capital administrativa de Cisjordània. Ser "estat observador", la categoria que té actualment el Vaticà, significa no tenir dret a votar a l'Assemblea General, però permet recórrer a les diferents agències de les Nacions Unides. Això permetria a l'ANP acusar Israel de crims de guerra davant el Tribunal Penal Internacional. Per aconseguir aquest estatus no és necessària l'aprovació del Consell de Seguretat i n'hi ha prou amb una majoria simple dels vots de l'Assemblea General.

Malgrat la pressió que han exercit els Estats Units per aturar aquest moviment, Abbas està decidit a parlar davant l'ONU el dia 27 de setembre. "Anirem a les Nacions Unides i demostrarem que som un estat sota ocupació", ha manifestat. "Hi ha 133 països que reconeixen Palestina, amb Jerusalem com la seva capital, i altres estats amb els quals tenim relacions diplomàtiques", va subratllar.

Fa gairebé un any, el Consell de Seguretat de l'ONU, on els Estats Units té dret a veto, va tombar l'admissió de Palestina com a estat de ple dret. El discurs d'Abbas a les Nacions Unides li va fer guanyar legitimitat davant el seu poble, malgrat que el seu mandat està caducat des del 2009 i les filtracions de la cadena Al-Jazira mostraven les grans concessions que havien fet els negociadors palestins a Israel.

Aquesta vegada, Abbas diu que té el suport de països àrabs, estats islàmics i els 120 membres del Moviment de Països No Alineats. En referència a la decisió del partit demòcrata nord-americà que ha assenyalat Jerusalem com a capital d'Israel, Mahmud Abbas va replicar: "Jerusalem est és la capital de Palestina".

Abbas respon a les protestes

L'anunci de la nova demanda a l'ONU coincideix amb una setmana de manifestacions a diferents poblacions de Cisjordània, on milers de palestins han mostrat el seu enuig per la carestia de la vida, l'atur i la pujada dels preus dels carburants. Abbas va parlar ahir de la "legitimitat" d'aquestes protestes, sempre que siguin pacífiques, i que Israel i alguns països àrabs comparteixen la responsabilitat de la bancarrota de les finances palestines. I va anunciar que uns 154.000 funcionaris no rebran tot el sou a l'octubre perquè els països donants encara no han enviat les ajudes promeses.

Les denúncies ciutadanes, però, tenen com a objectiu el primer ministre palestí, Salam Faiad, que va arribar a manifestar que està preparat per dimitir si és el desig del seu poble. Abbas va voler deixar clar ahir que no hi ha discrepàncies entre ell i el govern.

Procés estancat

El ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Avigdor Lieberman, va advertir al president palestí fa unes setmanes que si s'obstina a no iniciar converses de pau amb Israel i el seu objectiu és el reconeixement de l'estat palestí a l'ONU deixarà de ser un soci legítim en les negociacions. "Farà un discurs malintencionat contra Israel al setembre, però intentarà aconseguir que la votació se celebri al novembre, després de les eleccions nord-americanes", va subratllar Lieberman, que va apostar perquè Israel, davant d'aquesta compareixença, imposi dures sancions econòmiques i diplomàtiques.

Les converses de pau entre Israel i els palestins estan estancades des de fa dos anys. Abbas repeteix que no hi haurà negociacions fins que no s'aturi l'expansió dels assentaments jueus i es reconeguin les fronteres d'abans del 1967, mentre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, reitera que només seurà a negociar si no hi ha condicions prèvies.

Més continguts de