Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI DE LA RECONCILIACIÓ FRANCO-ALEMANYA

Hollande i Merkel exhibeixen una esforçada unitat en una commemoració solemne a la catedral de Reims

París i Berlín celebren desunits 50 anys d'amistat

L'eix París-Berlín, pilar de la Unió Europea, no passa pel seu millor moment. La cancellera alemanya i el president francès es van esforçar ahir a donar una imatge d'unitat, però les friccions continuen.

La destral de guerra va quedar enterrada fa cinquanta anys, a començaments de juliol del 1962, quan el canceller Konrad Adenauer va reunir-se amb el general De Gaulle a Reims, una ciutat devastada durant la Primera Guerra Mundial, on també va tenir lloc la rendició de l'exèrcit alemany el 1945. Uns mesos més tard aquella celebració a la catedral de la capital del xampany va acabar donant com a resultat el Tractat de l'Elisi, que segellava la reconciliació entre dos països enemistats en successius conflictes i posava la primera pedra en la cooperació bilateral.

Els successors d'Adenauer i De Gaulle van presidir ahir una cerimònia per commemorar el 50è aniversari d'aquell perdó mutu, amb un acte solemne i de perfil simbòlic, en què tots dos van apostar per la integració europea per sortir de l'impàs comunitari. François Hollande va citar De Gaulle: "No girem full, sinó que obrim una porta. Obrim-ne una de nova i intensifiquem més aquesta amistat. La nostra amistat inspira Europa". Al seu costat Angela Merkel responia amb un missatge similar. "Europa pot sortir de la crisi si mantenim l'esperit de la unitat", va dir, mentre convidava a avançar cap a la unió política. "Serà un treball herculi, però en som capaços".

La cerimònia va quedar tacada per la profanació de tombes de soldats alemanys al cementiri militar de Saint-Étienne-à-Arnes, la nit anterior. Hollande i Merkel van exhibir una esforçada unitat després d'un Consell Europeu en què l'eix franco-alemany va semblar parcialment fracturat. Les diverses receptes anticrisi impulsades per Hollande i Merkel van quedar al descobert, fins al punt d'alterar l'habitual joc d'aliances. En donar suport als països del sud -amb Itàlia i Espanya al capdavant-, Hollande es va distanciar del tradicional aliat alemany i va potenciar el credo del creixement a través del desbloqueig de 120.000 milions d'euros. A canvi, el president francès va acceptar firmar el pacte pressupostari de l'avui difunt tàndem Merkozy .

La premsa francesa ha considerat el resultat de la cita a Brussel·les com una victòria diplomàtica per a un Hollande que ha passat els primers dos mesos de la legislatura concentrat en les grans cites internacionals. Amb tot, l'austeritat pregonada per Merkel continuarà al centre de l'agenda econòmica europea, mentre que els efectes del pacte del creixement segueixen sent incerts. A més, l'altre projecte avançat per Hollande durant la campanya electoral que l'ha conduït a l'Elisi -firmar un nou tractat per donar més voltatge al motor europeu- sembla descartat a causa de les reticències del govern alemany.

Sense confiança

Les friccions entre els dos líders, que encara no han tingut temps d'establir una relació de confiança, continuen. Darrere de les paraules grandiloqüents i els somriures de façana, la convergència entre les dues potències no es va traduir ahir en cap gest concret. El motiu: l'anul·lació de la cimera prevista per després de la celebració a la catedral, perquè Merkel comença un viatge oficial a Indonèsia dilluns al matí. Tot un senyal de les seves prioritats.

Més continguts de