Polèmica a Grècia per l'escolarització dels nens refugiats

Oraiokastro (Grècia)La Mariya Bint Loqman Abdlkarim té 9 anys. Va arribar a Grècia al febrer, fugint de Síria amb la seva família en una pastera que els va portar des de Turquia. Des de llavors ha estat vivint en un precari campament estatal, amb un futur incert i un present que es redueix a l'estrictament necessari.

No fa gaire, el govern grec va prometre que la Mariya, com 22.000 criatures refugiades més, podria començar a anar a l'escola pública a partir de l'octubre. Però com ha passat tantes vegades amb els refugiats, el pla ha topat amb una forta oposició, en aquest cas, per grups de pares de diverses poblacions properes als camps de refugiats del nord de Grècia. Creuen que els nens refugiats poden transmetre malalties contagioses i que la diferència cultural pot afectar el nivell d'aprenentatge.

La setmana passada, una associació de pares de la petita ciutat de Filippiada, a l'oest del país, va enviar una carta a les autoritats locals i al ministeri d'Educació dient "explícitament i categòricament que no acceptarem, sota cap circumstància i en cap mena d'acord, que els fills dels anomenats immigrants irregulars assisteixin a escoles locals". "Vénen d'un altre continent, amb malalties i condicions de salut totalment diferents", deia la carta, i afegia que els refugiats tenen "diferents perspectives sobre el paper de la família, de la dona, de la religió". Temen que la seva presència pugui "alterar el caràcter grec de les escoles " i es posen en guàrdia contra el "fanatisme religiós".

A principis de setembre, dues associacions de pares d'alumnes de la ciutat d'Oraiokastro, al nord de Grècia, van amenaçar d'ocupar les escoles si es permetia a les criatures refugiades fer servir les instal·lacions. Pocs dies abans, l'alcalde havia demanat als veïns que "intervinguessin" davant del fet que algunes famílies refugiades començaven a traslladar-se a cases del poble. Un vídeo de la reunió de l'alcalde amb els veïns va desencadenar moltes reaccions a les xarxes socials. Un fiscal grec investiga si les entitats de pares han de ser acusades de racisme.

Des de llavors, tots dos grups, els pares i l'alcalde, han rebaixat el to i asseguren que el problema és que els nens i les nenes no estan vacunats. L'alcalde, Asterios Gavotsis, va dir que els seus comentaris a la reunió havien estat "malinterpretats".

Mentre espera les seves dues nétes a la sortida de l'escola, Haralambos Magoulianos, un jubilat de 57 anys d'edat, s'oposa a la integració dels nens refugiats a l'ensenyament públic. "No m'agrada", diu. "Què passa si tenim una epidèmia? No els vull aquí", afegeix, i diu que els joves del campament de refugiats proper "roben bicicletes i salten als nostres patis del darrere".

Altres pares es mostren acollidors. El director de l'escola de Filippiada i alguns pares diuen que no estan d'acord amb la carta de l'associació. A Oraiokastro, l'Alexandra Hapsi, de 41 anys, i mare de dos fills que van a l'escola, explica que havia portat aliments i roba als refugiats del campament d'Idomeni, més al nord, abans que fos desallotjat per la policia grega. "A Europa ningú accepta refugiats, i aquí ens diuen que som racistes", diu, i afegeix que ella també vol garanties que els nens refugiats seran vacunats.

Asterios Batos, que porta els fills a la mateixa escola, lidera el grup que representa 41 associacions de pares de la regió. "Aquesta imatge que som un municipi racista no és justa. No som racistes. Estem preocupats per si s'han pres totes les precaucions adequades".

El pla preveu portar els nens refugiats a l'escola durant les tardes. Inicialment, es mantindrien en classes separades dels nens grecs, però amb el temps es fusionarien. En declaracions a la televisió grega la setmana passada, el ministre d'Educació, Nikos Filis, va dir que el programa per a la inducció dels refugiats a les escoles inclou les vacunes. Les classes seran en grec i en anglès, o en un altre idioma, depenent del país a on els refugiats es plantegen viatjar.

El govern encara ha d'especificar quines escoles seran part del programa, cosa que augmenta les tensions tant entre el professorat com entre els pares. "Un barri o una escola tenen el dret de dir 'no vull estrangers aquí'? No, no ho poden fer", diu Filis.

L'alcalde d'Oraiokastro assegura que no s'oposa a la formació dels refugiats, però vol que les classes es facin en altres llocs, com ara fàbriques abandonades, i no a les escoles locals. També admet que l'alta proporció de refugiats a Oraiokastro, que té una població de 30.000 habitants, estava posant a prova la tolerància. "Tenim el 10% dels refugiats de tot de Grècia aquí", assegura, referint-se a uns 6.000 immigrants en tres camps propers.

Hi ha poc més de 60.000 refugiats als camps de tota Grècia. Les tensions creixen entre els desplaçats, alguns dels quals han estat esperant durant mesos el resultat de les seves sol·licituds d'asil. Alguns veïns diuen que estan tips i han començat a manifestar-se. Un clima que exploten els grups d'extrema dreta que s'han infiltrat algunes protestes. "Només volem un repartiment just", diu l'alcalde. "Si això ens fa racistes, què voleu que hi faci?".

Katerina Karanikolaou, que va assistir a la reunió en què l'alcalde va suggerir als veïns "intervenir" per aturar el pla d'educació, va ser l'únic dels 72 als pares a votar en contra d'una moció per ocupar una de les escoles en protesta. Va dir que els problemes de salut eren una cortina de fum. "La xenofòbia va començar amb Idomeni al febrer i està arrelant", perquè la gent té por que la seva ciutat "sigui degradada".