Internacional 27/09/2017

“Preferim la dona oriental submisa a l’autoritat patriarcal”

L'escriptora Saphia Azzeddine publica 'El viento en la cara', editat per Grijalbo

P.j.a.
4 min
Saphia Azzedine fotografiada a Barcelona el setembre del 2017

BarcelonaEscriptora, actriu, guionista i directora de cinema, la francomarroquina Saphia Azzeddine ha retratat amb gran èxit a França i a l'estranger les particularitats de la identitat femenina i musulmana a Europa. És a dir, la que és, de fet, la seva pròpia identitat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La primera obra d'Azzeddine, 'Confidències a Al·là' (2008), està considerada una obra de referència al seu país i ha tingut una segona vida al teatre, el còmic i el teatre. Ara l'escriptora publica a Espanya 'El viento en la cara', una novel·la on explica la història de la Bilqiss, una dona musulmana enfrontada a les lleis dels homes per haver-se atrevit a ocupar el lloc del muetzí a l'hora del rés.

En la seva lluita per la llibertat, la Bilqiss es trobarà amb la Leandra, una periodista nord-americana admirada pel testimoni de la Bilquiss, i amb el jutge que instrueix el cas, que coneix bé l'acusada i té el cor dividit.

'El viento en la cara', publicat per l'editorial Grijalbo, ha sigut un èxit de vendes a França i es publica en castellà aquest mateix setembre.

És una novel·la feminista?

Sí, però no només això. Després d'escriure una novel·la, no m'agrada posar adjectius; cada lector percep l'obra com li sembla.

I vostè es considera feminista?

Em considero una persona a qui li agrada la justícia; no m'agrada tancar-me en una paraula com la de 'feminista'. Comparteixo els ideals de totes aquelles persones que estimen la justícia, homes i dones per igual.

I creu que la protagonista d'aquesta història respon a aquests principis?

Totalment, jo crec que sí: la Bilquiss és una dona justa.

I què hi ha de vostè en la protagonista?

Tot. Si jo estigués sotmesa a la mateixa injustícia crec que reaccionaria igual que la Bilquiss i que actuaria de la mateixa manera. I fins i tot potser de manera més violenta.

En aquesta novel·la apareixen dues dones, una d'oriental i una d'occidental... Amb quina s'identifica més? O hi ha una mica de si mateixa en totes dues?

Hi ha molt de mi en totes dues. A mi sempre m'ha agradat sentir-me malament escrivint tant el paper d'una com de l'altra.

En quin sentit?

En el sentit que escriure aquests personatges sacseja les meves pròpies creences. Sacseja molt les meves pròpies reaccions, que es poden assemblar a les de la Leandra [la periodista nord-americana], que està a favor d'aquesta caritat immediata. I per tots aquests motius em fa sentir incòmoda.

Aquesta història es desenvolupa en un ambient d'homes, a Orient i en un país islàmic. Ha viscut quelcom semblant, vostè?

No, mai. No és en absolut autobiogràfic. He tingut la sort de viure en un entorn il·lustrat, on la religió no és una limitació.

Llavors aquesta novel·la no s'ha de llegir amb aquesta clau religiosa o cultural?

Un ha de llegir la novel·la com li vingui de gust llegir-la, en el sentit que quan jo escric una novel·la ja no em pertany. El llibre ara és del lector.

Encara que qualsevol pugui llegir-lo com vulgui, en ser la història d'una dona musulmana en un món musulmà, molta gent entendrà aquesta novel·la com una reflexió sobre la dona en el món musulmà.

Sí, i no em molesta. Cadascú s'apropia del llibre i l'escolta amb les seves pròpies orelles.

I què és el que vol que arribi a les orelles de la gent amb aquesta novel·la, pel que fa a aquest tema?

Crec que si s'escriu una cosa amb una intenció o amb un missatge, ens equivoquem. No l'encertem. És a dir, jo escric sense cap tipus de censura, amb molta sinceritat, i això aterra allà on ha d'aterrar. Si tingués un missatge a transmetre, llavors escriuria assajos. Jo vull que el llibre sigui un objecte que viatgi. I res més.

...

Per descomptat que hi ha religió al llibre. I no m'estic amagant d'aquesta història. Existeix i forma part de la història. Però no estic intentant transmetre un missatge concret sobre la religió.

Ni sobre la dona, en el sentit feminista?

No només. Per això insisteixo que depèn de com cadascú vulgui llegir-ho. Jo crec que això és el que dona força a una novel·la. És a dir, que no s'imposa res.

La Bilquiss i la Leandra s'enfronten a la mateixa història, des de punts de vista diferents. Quina visió aporta cadascuna d'elles segons el seu origen cultural?

Cadascuna va darrere de les seves certeses. Aprenen a pensar contra elles mateixes. La Leandra segurament s'adona que no n'hi ha prou amb bones intencions, que la seva caritat no és la solució, mentre que la Bilquiss es nega a deixar-se vèncer per la pressió mediàtica del seu cas: sap perfectament que està responent a una obsessió mediàtica i es nega a caure en aquest parany i fer el que alleugeriria la consciència dels altres. I això sacseja les creences de la Leandra, que, des de la seva millor intenció, vol salvar-la. I amb això no n'hi ha prou.

La relació entre la Leandra i la Bilquiss és simplement la relació entre elles o és una metàfora de la relació entre Occident i Orient?

No és una metàfora de la relació d'Orient i Occident. Per descomptat es fa un paral·lelisme amb el tema de la caritat, amb la nostra contribució a les qüestions humanitàries, i al final reclama poca inversió. És a dir, emocionar-te per dones que pateixen costa molt poc. Ens emocionem per la sort que hagi pogut córrer una determinada persona, i prou.

Això per la part de la Leandra. I per la part de la Bilquiss? Què mostra, ella, de la dona oriental?

Mostra que la dona oriental, si vol, pot tenir el poder. I que té un poder que ignora, que és el de l'educació dels fills. Les dones orientals són les que conformen la societat àrab del demà, i en aquest sentit tenen or a les seves mans.

Aquesta imatge de dona oriental és prou coneguda a Occident?

Crec que és una imatge que no coneixem i, sobretot, que no necessàriament volem conèixer. Preferim un rol de dona submisa i deixar el paper de la dona oriental com a dona submisa que pateix per l'autoritat patriarcal. Però no només hi ha això.

stats