Publicitat
Publicitat

Premis Nobel

Rècord de candidatures al Premi Nobel de la Pau

En primera posició hi ha els impulsors de les revoltes al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. La candidatura més controvertida és la de Julian Assange, fundador de Wikileaks

Enguany el Premi Nobel de la Pau ha batut el rècord de nominats, amb 241 candidatures. Hores abans que s'anunciï el guanyador, les travesses situen en primera posició els impulsors de les revoltes democràtiques al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, el gran esdeveniment polític d'aquest 2011. Dues de les candidatures més populars són, també, l'organització russa de defensa dels drets humans Memorial i Sima Samar, metgessa i activista afganesa, presidenta de la Comissió Independent Afganesa per als Drets Humans. Aquests són els perfils dels candidats més populars:

Lisa Ben Mhenni

El seu bloc, A tunisian girl, ha estat una referència des del 2007 per tots els interessats en la visió d'una ciutadana de Tunísia que s'expressa sense temor a la censura. Quan l'any 2010 l'ambient de revolució començava a gestar-se al seu país, Ben Mhenni va viatjar a l'interior rural del país per documentar la vida de les víctimes de la repressió des de carrers i hospitals. El seu bloc es va convertir en una font d'imatges impossibles de trobar en els principals mitjans del país.

Israa Abdel-Fattah

Coneguda com a Facebook girl, aquesta activista egípcia va cofundar la plataforma "Moviment 6 d'abril", un dels principals artífexs de la revolució contra el règim de Mubarak. Després de ser empresonada durant dues setmanes, els ciberactivistes internacionals van veure en ella la veu pública dels manifestants de la Plaça Tahrir.

Wael Ghonim

Blocaire egipci, va fundar una pàgina de Facebook que va acabar coordinant les manifestacions contra Mubarak. En una emotiva entrevista concedida després de passar dues setmanes a la presó, 130.000 persones van demanar a la famosa xarxa social que Ghonim fos la cara pública de la revolució egípcia.


Sima Samar

Metgessa i activista afganesa, la presidenta de la Comissió Independent Afganesa per als Drets Humans és una de les veus més destacades en la lluita a favor dels drets de les dones al seu país. Durant una dècada va dirigir un centre mèdic per a refugiades afganeses a la frontera amb el Pakistan. Amb la caiguda del règim talibà va tornar al seu país i va formar part del nou govern. La seva lluita contra el burca i a favor de l'educació de les nenes a l'Afganistan van forçar-la a deixar el càrrec, després de rebre moltes amenaces de mort.

Memorial

Aquesta organització russa es va fundar durant els últims dies de l'Unió Soviètica per documentar la repressió política, segrests i assassinats del règim comunista. Memorial és una referència per tots els russos que volen saber què va passar amb els seus familiars desapareguts en l'engranatge de la maquinària soviètica. L'organització s'estén ara a altres països de l'antiga URSS, on lluita per denunciar les violacions dels drets humans que no han deixat de fer acte de presència a la zona.

Julian Assange

Una de les candidatures més controvertides d'enguany és la del fundador de Wikileaks, aplaudit per molts com a defensor de la llibertat d'expressió i criticat per molts altres per posar vides en perill amb les filtracions de documents secrets. Assange és mundialment famós per ser el responsable de fer públics documents secrets de la diplomàcia nord-americana i arxius també secrets de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.

Bradley Manning

La candidatura d'aquest soldat nord-americà està estretament lligada a la d'Assange. Manning porta un any i 4 mesos empresonat als Estats Units, acusat de filtrar 250.000 documents secrets a Wikileaks. El soldat seria també responsable de fer públic el vídeo de l'exèrcit dels Estats Units on es veu com un dels seus helicòpters mata a civils a Bagdad. Els seguidors de Wikileaks veuen Manning com un heroi i denuncien que ha rebut un tracte humiliant durant el seu empresonament.


Aung San Suu Kyi

Aquesta activista birmana ja va rebre el premi fa 20 anys però no va poder assistir a la cerimònia d'entrega perquè estava sota arrest domiciliari. Els tímids canvis polítics que viu Birmània fan pensar que la candidatura d'Aung San té la intenció que enguany pugui recollir el premi. Fins ara, cap persona ha rebut el guardó dues vegades.

Etiquetes

Més continguts de