Publicitat
Publicitat

LA TRANSICIÓ A LÍBIA

Milers d'antics propietaris reclamen que l'estat els retorni els seus locals i terres

Pugna per recuperar les expropiacions de Gaddafi

Ibrahim Tunali no ha oblidat mai aquell dia del 1981 en què els soldats del govern van apoderar-se de la seva botiga d'articles de viatge i la van donar als lleials de Muammar al-Gaddafi, en una més de les múltiples expropiacions que es van fer en aquella època. Després de la mort del dictador, Tunali va dirigir-se de nou a la seva botiga amb tota una colla de familiars armats. "Si no has marxat en dos dies, t'afusellarem aquí mateix", va dir-li a l'home que havia llogat després el local. En poques hores ja no hi havia ningú a la botiga.

"Desenes de milers de libis estan temptats de fer el mateix", explica Tunali -un home corpulent de 60 anys- amb to alegre però alhora combatiu a les portes de la seva botiga recuperada. Afegeix que els propietaris expropiats no han oblidat tot el que van perdre i que cada dia estan més impacients.

Un dels llegats més tòxics de Gaddafi és la seva política de redistribució de la terra, que va començar a finals de la dècada dels 70 i que ara amenaça de desencadenar en un violent conflicte sobre la pertinença de les propietats entre una població armada. Molts dels antics propietaris han hagut de callar antigues rancúnies durant més de 30 anys i ara han tornat a Líbia per reclamar el que consideren seu després d'anys de viure a l'estranger.

Sense documents de la propietat

Però d'altra banda, molts dels llogaters actuals no tenen on anar i alguns disposen fins i tot d'escriptures. Casualment, l'oficina de la propietat de Líbia va incendiar-se a principis dels anys 90, en un intent de Gaddafi -per molts libis- de sembrar la confusió sobre la propietat dels locals i de les terres.

Altres països s'han hagut d'enfrontar a problemes similars, sobretot després de la caiguda de l'URSS. Però els reptes de Líbia s'amplifiquen per la falta d'un govern estable, d'un sistema judicial i la presència d'una població armada. "Alguna cosa s'ha de fer, però no podem simplement venir i llançar al carrer aquesta gent", argumenta Mustafà Abushagur, el primer vice primer ministre del govern interí de Líbia. "Estem demanant a la gent paciència. També vaig perdre propietats".

Molts libis demanen que s'anul·li la llei número 4, promulgada el 1978 i que declarava el principi de "la casa per al seu resident". Això va significar que tots els libis passaven a tenir només la casa en què vivien i la resta era per a l'estat. Tots els que s'hi van oposar van acabar a la presó o morts. Ara la majoria dels demandants demanen al govern de transició que anul·li la llei abans de les eleccions, previstes per al 21 de juny, perquè la confrontació no vagi a més.

"Els nous propietaris estan aconseguint papers il·legals per defensar-se", això serà un polvorí, explica Shaker Dakhil, que ha fundat un grup de propietaris nacionals de més de 3.000 membres.

Més continguts de