PRÒXIM ORIENT

Putin bombardeja Síria per salvar Baixar al-Assad

Els experts alerten que la intervenció complicarà el final de la guerra i de la crisi de refugiats
Putin bombardeja Síria per salvar Baixar al-Assad

Vladímir Putin és des de fa anys un dels millors aliats del règim sirià de Baixar al-Assad, en una guerra que ha deixat ja almenys 300.000 morts i que és l’origen de l’onada de refugiats als països veïns i a Europa. Ara Moscou fa un pas endavant i comença una campanya de bombardejos sobre Síria. La retòrica dels russos parla “d’objectius terroristes”, però les bombes no cauen sobre posicions de l’ Estat Islàmic (EI) sinó sobre les bosses controlades per rebels que s’enfronten a Al-Assad.

Un vídeo enregistrat aquest dimecres mostrava els efectes d’un bombardeig a Talbisah, entre Homs i Hama, una zona sota control de les brigades de l’ Exèrcit Sirià Lliure. Activistes de Hama van denunciar atacs al poble d’Al-Lataminah. El comandant d’un grup rebel del nord de Hama va denunciar la destrucció del seu quarter per un caça rus.

“L’objectiu de Putin no és l’Estat Islàmic, sinó assegurar el règim d’Al-Assad"

Nicolás de Pedro, expert en Rússia del Cidob

Segons els activistes hi van morir almenys 50 civils. El Pentàgon va aclarir que la campanya d’atacs contra l’EI que la seva coalició protagonitza des de fa més d’un any “no s’ha alterat”. Un portaveu del ministeri de Defensa rus es va limitar a explicar que els objectius atacats eren equips militars i de comunicacions “que pertanyen a terroristes”. És el que defensava dilluns Putin davant l’ Assemblea General de l’ONU: una coalició internacional contra l’Estat Islàmic, com la que es va fer contra Hitler.

Però més enllà de la retòrica, l’objectiu de Moscou no és combatre l’ Estat Islàmic, sinó consolidar Al-Assad, a qui considera, avui, la millor garantia per als seus interessos al Pròxim Orient. “L’objectiu de Putin no és l’Estat Islàmic, sinó assegurar el règim d’Al-Assad -explica a l’ARA Nicolás de Pedro, expert en Rússia del Cidob-. En el llenguatge del Kremlin, tothom que s’enfronta a Al-Assad és, per definició, terrorista: no distingeixen entre l’Estat Islàmic i els grups rebels”.

Fa temps que Síria és un terreny de batalla de potències regionals i internacionals, mogudes per interessos que no tenen res a veure amb els del poble

 

Fa temps que Síria és un terreny de batalla de potències regionals i internacionals, mogudes per interessos que no tenen res a veure amb els del poble que es va aixecar contra el règim de Baixar al-Assad per reclamar llibertat i justícia social. Al-Assad es manté només gràcies als suports exteriors: a més de Rússia, té el suport de l’Iran, que lliura la seva pròpia guerra pel predomini regional amb l’ Aràbia Saudita i utilitza el seu satèl·lit, la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah, com a força de xoc a Síria. A l’altre costat, els rebels són armats amb comptagotes, i des de països del Golf es financen grups fonamentalistes. Ara encara més, els civils sirians que no han fugit pateixen les conseqüències de problemes que els són aliens, en aquest cas la pugna que enfronta Rússia amb els Estats Units i Europa per Ucraïna: “La intervenció és una decisió a la desesperada de Putin que li permeti alleujar les sancions per l’annexió de Crimea: busca una posició de força en una futura negociació. I si pot canviar Al-Assad per Crimea i conservar Tartús no serà mal negoci”. Tartús és la base naval de Síria, l’última que Rússia té al Mediterrani.

Una pau amb un guanyador

No és fàcil preveure les conseqüències de la intervenció russa sobre el terreny. Per a Fredrik Wesslau, del European Council on Foreign Relations, “veient Al-Assad reforçat, els 8 milions de desplaçats interns i els 4 milions de refugiats difícilment pensaran que ara és més segur tornar a casa”. “El règim d’Al-Assad és el principal responsable de la guerra i el desplaçament de sirians. I cada cop n’hi haurà més que tiraran la tovallola i buscaran la seguretat d’Europa. I encara que Rússia aconsegueixi obrir un procés negociador (amb la continuïtat del seu home fort), la guerra contra l’EI continuarà. Seria una pau amb un sol guanyador: Putin”, conclou.

 

Què guanya Rússia intervenint en el vesper sirià?

  • Reforçar Al-Assad

Putin veu en el dictador sirià el seu gran aliat al Pròxim Orient. A Síria hi ha l’única base naval russa del Mediterrani. Al-Assad ha perdut terreny els últims mesos.

  • Frenar una resposta

La intervenció russa dificulta un canvi de política dels Estats Units i Europa a Síria, en plena crisi de refugiats. Rússia ha desplegat sistemes antiaeris a Tartús.

  • Afluixar les sancions

El Kremlin pot forçar que els Estats Units i Europa l’incloguin en una gran coalició internacional “contra l’Estat Islàmic” en què Rússia tingui un paper de líder. Si això es consolida, es podrien suavitzar les sancions que pesen sobre Moscou per la guerra d’Ucraïna. Com recorda Marta Ter, de la Lliga dels Drets dels Pobles, “això és important ara, quan el preu del cru és molt baix i l’economia russa està en recessió”.

Més continguts de