Que la Història no els quedi gran
Un cop, Helmut Kohl va dir que a la catedral de Reims, on Adenauer i De Gaulle van firmar el tractat d'amistat franco-alemanya, s'hi podia sentir "l'alè de la Història". A la Primera Guerra Mundial, el temple va quedar destruït. A la Segona, el va ocupar l'exèrcit alemany. Al marge dels càlculs que pogués fer Adenauer en acostar-se a De Gaulle (fer empipar els EUA, evitar un protagonisme excessiu dels anglesos, allunyar un pacte franco-soviètic) o dels que es fes De Gaulle (Berlín no seria captiva dels EUA), la construcció d'un eix franco-alemany, pilar de la construcció europea, va ser un pas de visionaris. Devia ser comprensiblement difícil convèncer una opinió pública torturada pel dolor de la guerra que aquells havien de ser els nous amics només 17 anys després de matar-se al camp de batalla. Però francesos i alemanys no s'han tornat a matar d'ençà que es van donar la mà. I ja fa més de 60 anys. Ara Merkel i Hollande celebren el 50 aniversari del tractat com un matrimoni de conveniència, conscient que li interessa seguir unit però que no se suporta. Cada cosa que diu un irrita l'altre. Una base feble per superar plegats la pitjor crisi de la UE. Esperem que la Història no els quedi gran.
