ITÀLIA
Internacional 20/02/2017

Renzi dimiteix del partit per salvar el seu lideratge

L’ex primer ministre força un congrés davant d’una minoria que amenaça amb l’escissió

Sandra Buxaderas
3 min
Matteo Renzi intervenint a l’assemblea del Partit Democràtic per intentar calmar els ànims de la minoria crítica, ahir en un hotel de Roma.

RomaMatteo Renzi està jugant una partida per tractar de sortir reforçat com a líder del Partit Demòcrata (PD) i, de retruc, intentar tornar aviat al poder. Però el partit és ara a prop de l’escissió. En una maniobra no exempta de riscos, l’ex primer ministre italià va dimitir ahir de secretari general durant una assemblea del PD per obligar el partit a convocar un congrés immediat. La direcció es reunirà demà per abordar-ne el calendari. Renzi espera sortir reelegit i, un cop reforçat, tenir mans lliures per forçar eleccions anticipades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un grup d’opositors interns, amb un pes electoral important, han rebut amb malestar la maniobra de Renzi per reforçar-se, i amenacen ara amb marxar del partit. Aquests dirigents, de l’ala més esquerrana, asseguren que Renzi no els dona cap altra opció que formar un nou partit per combatre amb més llibertat contra l’enemic comú, el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, líder a les enquestes.

El melodrama de l’esquerra italiana va viure moments molt intensos ahir. A primera hora del matí, Renzi, ferit políticament després d’abandonar el govern arran de la patacada al referèndum sobre la reforma constitucional del 4 de desembre passat, va dimitir de secretari. Ho va fer amb un discurs combatiu en què es va reivindicar com un líder “d’esquerres”. Va demanar unitat al partit per evitar que portes enfora els prenguin “per bojos” i va alertar que, tot i que el fa patir la paraula “escissió”, encara suporta menys “xantatge”. “No podeu demanar a qui dimiteix per fer el congrés que no es presenti com a candidat a secretari perquè només així s’evita l’escissió. Això no és una regla del joc democràtic”, va etzibar als opositors.

La legislatura acaba el 2018 i el PD encara té majoria al Parlament per donar suport al substitut de Renzi al govern, Paolo Gentiloni. Si Renzi aconsegueix ser reelegit secretari, però, el més probable és que intenti avançar les eleccions al setembre. Aquest escenari és el que vol evitar un grup de dirigents de l’ala excomunista, amb Massimo d’Alema i Pier Luigi Bersani de “líders intel·lectuals”, que des que Renzi va enfilar-se al poder l’han acusat de prepotent i de ser massa pròxim a la dreta. Els protagonistes “materials” de la rebel·lió, però, són el president de la Toscana, Enrico Rossi, el de la Pulla, Michele Emiliano, i l’excap del PD al Congrés, Roberto Speranza.

Tots tres es van reunir a mitjans de la setmana passada per pactar una resposta conjunta a Renzi. A la tarda, semblaven dividir-se. Rossi, així com Bersani, van assegurar que al matí Renzi havia “alçat un mur”. “Per a nosaltres, el camí és un altre. És un bon moment per crear una altra marca, perquè milions de ciutadans han abandonat aquest PD”, va prosseguir Rossi.

Emiliano, en canvi, semblava jugar al policia bo: va defensar la necessitat de lluitar per la unitat del partit i es va mostrar disposat a “fer un pas enrere” en la voluntat d’escissió. Semblava alinear-se amb un altre dirigent de l’esquerra històrica, l’exalcalde de Torí Piero Fassino, que va demanar unitat per no donar més ales al Moviment 5 Estrelles.

Manifest dels crítics

Emiliano, però, va demanar un esforç a Renzi perquè “escolti” la minoria rebel. L’encara líder del partit va preferir no intervenir més a l’assemblea. Al vespre, l’ala crítica en bloc va subscriure un manifest en què criticaven aquest silenci, que interpretaven com a indiferència. “L’enèsim i generós intent unitari ha caigut en el no res -van escriure-. Queda clar ara que és Renzi qui ha escollit el camí de l’escissió, i assumeix així una responsabilitat gravíssima”.

Fa mesos que la minoria amenaça amb una escissió, però el manifest d’ahir sembla mostrar que aquests dirigents ja s’han decidit a marxar. I Renzi sembla haver-ne pres nota. En els discursos, el líder i l’oposició ja només semblaven interessats a culpar-se els uns als altres del trencament del partit. No va servir de res que defensors de la unitat com Walter Veltroni recordessin que les divisions internes de l’esquerra l’han portat, en moltes ocasions recents, a perdre el poder quan l’ostentava.

L’oposició més a l’esquerra apunta a l’aliança amb els verds

Michele Emiliano, un dels opositors interns a l’ex primer ministre, Matteo Renzi, va dir fa uns dies que si l’àrea més esquerrana del PD forma un nou moviment, recollirà entre un 14% i un 15% dels vots a les pròximes generals. La idea seria intentar unir forces amb l’ecologista Esquerra i Llibertat, que just ahir es va refundar. A un PD de Renzi mutilat, Emiliano li atorgava entre un 17% i un 18% dels vots. L’opositor de Renzi considera que val més separar-se per plantar cara al Moviment 5 Estrelles, que frega el 30% de vots. Una enquesta, en canvi, donava als opositors del PD al voltant d’un 5% dels vots en unes possibles eleccions anticipades.

stats