THE NEW YORK TIMES / MOSCOU.Rússia ha ordenat als Estats Units que deixin de finançar un ampli grup d'organitzacions pro democràcia, de salut pública i altres programes de la societat civil. Un pas agressiu del Kremlin amb la intenció d'aturar el que considera una intromissió de Washington en els seus assumptes interns. La provocativa decisió de Moscou de posar fi a dues dècades de treball en la Rússia postsoviètica de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (coneguda com a USAID en anglès) -amb molt poc marge de temps, la data límit és l'1 d'octubre- va ser anunciada dimarts pel Departament d'Estat des de Washington.
La mesura significa tancar l'aixeta a un total de 50 milions de dòlars en ajudes, una suma relativament baixa però vital per a uns grups que depenen cada vegada més de les subvencions estrangeres en la mesura que la censura política no fa més que créixer en la Rússia presidida per Vladímir Putin.
L'administració Obama, que va rebre el comunicat a principis de mes, va intentar convèncer el Kremlin perquè es fes enrere. De fet, Washington va proposar la creació d'un nou fons de 50 milions de dòlars l'octubre passat per a organitzacions de la societat civil a Rússia i ja llavors un funcionari dels EUA va advertir que els projectes s'havien d'accelerar.
En els últims mesos, el Kremlin ha pres tota una bateria de decisions per pressionar les organitzacions no governamentals i reprimir els dissidents polítics. Ho evidencia la nova llei que exigeix a qualsevol grup que rep ajuda de l'exterior que es registri com a "agent estranger". Moscou també ha augmentat les penes per calúmnies i injúries, un pas que s'ha interpretat com un intent d'intimidar els funcionaris crítics amb el govern.
Rússia no és l'únic país ressentit amb els Estats Units per la seva política de promoció de la democràcia al món. En els últims anys, cada vegada més estats, inclosos aliats de Washington com Egipte i el Pakistan, s'han oposat al fet que organitzacions estrangeres els diguin com han de portar els seus assumptes interns. La imatge de la USAID com una agència que encobria els agents d'intel·ligència dels EUA durant la Guerra Freda encara està molt viva en la memòria de molts funcionaris d'aquests països.
La brusquedat de l'anunci rus, però, representa un altre revés en les relacions entre els Estats Units i Rússia, que han estat inestables d'ençà que Putin va tornar a la presidència.
Vladímir Putin, que afronta per primer cop fortes protestes de dissidents russos dins de casa, ha dit que la revolta està instigada per Washington, que fins ara hauria treballat en secret a través d'organitzacions sense ànim de lucre.
Un dels grups que rebien finançament dels Estats Units fins ara és Golos, l'única organització independent que monitoritza les eleccions a Rússia i que l'hivern passat -durant les presidencials- va col·locar milers de joves voluntaris als col·legis electorals per documentar i difondre totes les accions fraudulentes a través de la seva web.
Grigory A. Melkonyants, director adjunt de Golos, assegura que els costarà almenys un any trobar finançament alternatiu al nord-americà, si això és possible. "Ens veuen com un ens crític, i intenten silenciar aquesta font", explicava ahir Malkonyants. "Molta gent ja té por de parlar dels problemes d'avui. La premsa també està espantada. Ara el que intenten fer és silenciar les organitzacions civils".
"Quina és la llista de països que han expulsat la USAID?", es preguntava ahir de manera retòrica A. Panfilova, cap de la delegació a Moscou de Transparència Internacional. "La qüestió no són els diners, ja que això ho podem resoldre d'alguna manera, sinó alinear-se amb països com Veneçuela, Somàlia i Bielorússia".
