ESTATS UNITS
Internacional 13/07/2016

Sanders fa costat a Clinton i uneix els demòcrates contra Trump

“Faré tot el possible perquè sigui la pròxima presidenta dels Estats Units”, diu el senador de Vermont

Núria Ferragutcasas
5 min
Hillary Clinton donant les gràcies al que fins ahir era el seu rival a les primàries demòcrates, Bernie Sanders.

WashingtonBernie Sanders va fer costat ahir, finalment, a Hillary Clinton, més d’un mes després que Clinton obtingués els delegats necessaris per guanyar la nominació demòcrata a la Casa Blanca. El seu suport uneix els demòcrates per derrotar al novembre el candidat presidencial republicà, Donald Trump.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El senador de Vermont, un autodeclarat socialista demòcrata i un gat vell de la política, es va fer pregar. Volia, primer, assegurar-se que el Partit Demòcrata virava més cap a l’esquerra. De fet, els demòcrates van aprovar el cap de setmana passat el programa polític més progressista de la seva història, en paraules dels mitjans nord-americans.

“Unitat, unitat”, cridaven els assistents al primer míting junts de Clinton i Sanders, a Portsmouth, Nou Hampshire, abans que el senador de Vermont comencés el seu parlament. Davant d’una immensa bandera dels Estats Units, i un faristol amb les paraules Stronger together [Junts som més forts], el lema de la campanya de Clinton, el senador veterà va proclamar la victòria de la seva rival a les primàries demòcrates. “Faré tot el possible perquè sigui la pròxima presidenta dels Estats Units”, va afegir entre grans aplaudiments i crits d’entusiasme.

Un partit més unit i progressista

L’estampa de Clinton al costat de Sanders, somrients i amicals després d’unes primàries llargues, dures i divisives, era el que el Partit Demòcrata necessitava per mostrar unitat abans de la seva convenció a Philadelphia a finals d’aquest mes.

Sanders, de 74 anys, va barrar el passeig triomfal de Clinton presagiat abans de l’inici de la lluita demòcrata gràcies al seu perfil de polític antiestablishment i a un gran suport entre els votants més joves i independents. El senador de Vermont, un desconegut per a la majoria dels nord-americans a l’inici de la cursa, es va quedar a un pas de derrotar la maquinària electoral de Hillary Clinton, de la mateixa manera que ho va fer fa vuit anys el llavors jove senador d’Illinois, Barack Obama, a les primàries demòcrates del 2008.

Per això el seu discurs d’ahir va sonar més a una reivindicació de la seva campanya, i del moviment polític que ha aconseguit construir per a una “revolució política”, que no pas una concessió a l’ex secretària d’Estat dels Estats Units. Sanders va posar fi a la seva campanya, però abans ha forçat Clinton a adoptar posicions semblants a les seves, com un salari mínim de 15 dòlars l’hora, impulsar una opció pública en el sistema de salut del país i una educació universitària pública gratuïta per a fills de famílies amb ingressos inferiors als 125.000 dòlars.

“Aquestes eleccions són sobre les necessitats del poble nord-americà i sobre com atacar els greus problemes que afrontem”, va explicar Sanders al costat d’una Clinton que assentia amb el cap a tot el que deia. “No tinc cap dubte que Hillary Clinton és de molt la millor candidata”, va reblar el senador.

Persuadir els sanderistes

L’ex primera dama i excap de la diplomàcia nord-americana va agrair a Sanders el seu suport amb fervor. “Ets molt gran”, li va dir més d’un cop a l’orella quan va acabar el seu discurs. Clinton es mostrava alleugerida, ja que no sols ha evitat una debacle com la del 2008 sinó també una convenció tumultuosa.

En els pròxims mesos la demòcrata haurà de convèncer els seguidors de Sanders que és la candidata de les classes treballadores i els haurà de convèncer que els seus lligams amb les elits no la privaran de lluitar contra Wall Street i les desigualtats socials i econòmiques.

Molts votants es van sentir atrets pel senador de Vermont per les seves posicions progressistes però també per la seva promesa de canviar Washington. Sanders va insinuar en cada un dels seus mítings que el sistema polític actual està corromput per les donacions de milionaris a les campanyes dels legisladors.

Clinton potser no persuadirà tots els partidaris de Sanders, sobretot els més progressistes -que podrien decantar-se per la candidata del Partit Verd-, però les enquestes mostren que ja té el suport d’una gran majoria d’ells, més del 80%. Ahir els va prometre escoltar-los si arriba a la Casa Blanca.

Un impuls per a la campanya

Els cops a l’esquena de Sanders a Clinton arriben en un moment delicat per a la candidata demòcrata. El director de l’FBI, James Comey, va recomanar la setmana passada no presentar càrrecs contra ella pel seu ús d’un correu i un servidor privats per a qüestions oficials quan era secretària d’Estat, però va assegurar que va ser “extremadament descurada”.

El suport de Sanders, doncs, podria ser l’impuls que Clinton necessita per deixar enrere l’escàndol. No serà fàcil, ja que el seu rival, Donald Trump, li recordarà les paraules de Comey fins al dia de l’elecció.

Des del seu compte a Twitter, el republicà va comentar el suport de Sanders -que molts han comparat amb el mateix Trump perquè es tractava de candidatures antiestablishment- a Clinton. “El Bernie és ara oficialment part d’un sistema trencat per donar suport al candidat més pro guerra i pro Wall Street de la història del Partit Demòcrata”, va tuitejar. Trump intentava així persuadir els partidaris que asseguren que no votaran per l’ex primera dama.

Després de les paraules de Sanders d’ahir, Clinton, com Trump, obté la unitat del partit abans de la convenció que la proclamarà oficialment candidata presidencial.

Obama visita Dallas: “Els nord-americans no estem tan dividits com sembla”

El president dels EUA, Barack Obama, va viatjar ahir a Dallas per retre homenatge als cinc policies assassinats per un veterà de l’exèrcit en una marxa del moviment Black Lives Matters dijous passat. Quan les tensions racials són al centre del debat, el president va apel·lar a una societat “on els membres de la minoria afroamericana no se sentint injustament atacats per la policia, i on la policia no se senti en el punt de mira de la minoria afroamericana”.

Després de condemnar els atacs, Obama va parlar de reconciliació: “No estem tan dividits com sembla. He vingut aquí per dir que hem de rebutjar aquesta desesperació”. El president dels EUA va apel·lar també a la unitat de la societat i va agrair el “lideratge” que ha demostrat la població de Dallas després dels atacs. “Aquí he vist què passa quan som una sola família americana”, va dir.

Obama va defensar la feina de la “majoria dels policies del país” i es va referir a la violència policial per advertir que “cap institució és totalment immune a patir el biaix racial”.

A l’homenatge de Dallas hi va assistir també l’expresident George W. Bush i les màximes autoritats locals i policials, a més de tres líders espirituals que van recordar les víctimes.

stats