Segellar Txernòbil per 100 anys
La construcció del ‘sarcòfag’ de la planta nuclear accidentada es retarda al 2017 i duplica el cost previst
PrípiatL’activitat entorn del fatídic reactor número quatre de Txernòbil és intensa. Obrers i enginyers s’afanyen en la construcció d’un hangar de proporcions gegantines destinat a segellar hermèticament la central que va provocar una de les pitjors catàstrofes nuclears de la història. Saben que la seva és una cursa contra el temps: el sarcòfag que es va construir a corre-cuita ara fa trenta anys per aturar la radiació ha perdut la seva estanquitat. Però també saben que no es poden permetre cap error: treballen en un territori altament contaminat.
El solar on s’està construint la nova coberta és a només 300 metres del vell reactor. Per això el primer objectiu va ser garantir la seguretat dels treballadors. Es van retirar tones de terra radioactiva i es va construir un mur de ciment per crear una barrera contra la radiació. “Quan em van oferir la feina vaig tenir els meus dubtes, però vaig analitzar científicament els riscos, i vaig decidir que el repte professional era massa important per deixar-lo passar”, explica l’enginyer britànic David Driscoll, un dels pioners del projecte.
Mai s’havia construït una estructura mòbil d’aquestes proporcions en terra ferma: és tan alt com el monument a Colom de Barcelona i podria albergar un estadi de futbol a l’interior. Tampoc mai s’havia concebut una estructura d’aquestes característiques: la necessitat d’ajustar el disseny ha provocat importants retards en l’execució de l’obra. “El projecte s’ha demostrat molt més complex del previst. Hi havia coses impossibles d’anticipar”, justifica Vince Novak, expert en seguretat nuclear que va treballar en la construcció de la central Vandellòs II. Al principi es va calcular que el projecte podria acabar-se el 2012, però les últimes previsions parlen ja de finals del 2017.
Al novembre començarà una de les fases més delicades: fer lliscar l’enorme estructura metàl·lica de 35.000 tones sobre uns rails fins a cobrir totalment el vell reactor. “Per descomptat que estaré nerviós quan es comenci a moure. Soc humà”, reconeix Novak. “Però com a científic he de dir que, si bé és complicat, no és perillós. Sabem calcular, hem fet proves”, afegeix Nicola Caille, director de Novarka, el consorci francès encarregat del projecte. La companyia presumeix de no haver patit cap accident radioactiu des que van començar les obres.
Només un cop van haver d’evacuar la zona. Va ser ara fa tres anys, quan el sostre de la sala de turbines del vell reactor es va ensorrar pel pes de la neu i va aixecar una polseguera radioactiva. Immediatament els treballadors es van posar les màscares que porten permanentment a la butxaca de l’uniforme i es va iniciar l’evacuació. En només 17 minuts la zona va quedar totalment desallotjada. Però va ser un bon recordatori dels perills que encara té el reactor.
Es calcula que al seu interior hi ha unes 200 tones de combustible radioactiu que podrien alliberar-se a l’atmosfera en cas d’ensorrament. Un risc que s’ha minimitzat gràcies a les tasques d’estabilització que s’han dut a terme aquests anys. Però altres perills encara són latents, com ara la pluja i la neu que es filtren a través de les fissures que solquen el vell sarcòfag, construït per les autoritats soviètiques després de l’accident. L’aigua que s’acumula a l’interior podria filtrar-se fins a contaminar les capes freàtiques. “El perill no és imminent, però només podrem respirar tranquils el dia que el nou confinament segur estarà acabat”, sentència Novak.
El solar de construcció és una autèntica torre de Babel on treballen més de 2.000 persones de fins a 24 nacionalitats. Alguns exemples: des de l’Azerbaidjan han arribat els conductors de les grues i des d’Itàlia els alpinistes que s’enfilen a la cúpula per ajustar les juntes amb precisió mil·limètrica. I, per raons òbvies de seguretat, tot això amb el dosímetre que mesura la radiació sempre enganxat al cos.
Conferència de donants
Les complicacions tècniques també han fet que al llarg dels anys s’hagi multiplicat per dos el cost d’un projecte que actualment es va xifrar en 2.200 milions de dòlars. Un cop més, els diners s’acaben. Per això les autoritats ucraïneses han convocat una nova conferència de donants el 25 d’abril, un dia abans del trentè aniversari de l’accident. Però la factura de Txernòbil continuarà pujant. Quan aquesta obra acabi, el reactor quedarà hermèticament segellat durant els pròxims 100 anys, segons indica la garantia. Però llavors començarà un nou desafiament tecnològic: desmantellar la vella central i posar a recer tot el material radioactiu que hi ha al seu interior. I per a això ni tan sols existeix cap projecte.
